Sol haver-hi algun concert que deixi un punt d'eufòria a l'oient després d'això, que ha estat content amb la gravetat. Així va ser el que Amorante va donar el 22 de desembre en el bar Parral.

La trompeta en una mà, l'esquellot en l'altra va entrar en el bar, va travessar el lloc en què estàvem els concurrents i va pujar les escales per a pujar a l'estrada. Des del principi volia sorprendre els oients, atreure, reunir des del principi. A continuació, com és habitual en els concerts d'Amorante, un bertsolari (Manex Agirre, per a Vitòria-Gasteiz) va cantar un bertso a propòsit, amb noves cançons. Per a començar, com a aperitiu del que arribava.

En solitari, acompanyat d'una infinitat d'instruments i pedals d'efectes, Ibán Urizar va publicar una selecció de cançons sota el nom d'Amorante. Ens va presentar un nou projecte, més personal que els anteriors, que ha participat en grups com a Cafè Teatre, Andrakan, Joseba Irazoki i Lagunak. Diu que fa música popular i que té com a base les músiques populars. I qui no fa música popular? El que fa Punk o Hip hop també ho fa, no? No obstant això, el que fa poc habitual la proposta d'Amorante és que la música popular, més que anglosaxona, arribi a altres procedències. Canta molt de manera melismàtica, amb una síl·laba estesa més d'una nota, com ho fan, entre altres, els cantaors flamencs. Però ell deixa clar que no fa flamenc, que beu d'altres fonts, com Zugana Manuela Raï, d'Iparragirre, que ens va posar en un ambient de dansa.

No és el mateix cantar en una llibreria, en una petita sala, en un bar; no és el mateix cantar un dimarts o un divendres. I això ho sap bé Anaven, conscient d'això, que va adaptar aquestes cançons a la Parral, a un dimarts encapçala, ja que, com ja hem esmentat, ho va fer amb paraules encarregades per a l'actuació, ja sigui arreglant les cançons al moment, ja sigui mitjançant explicacions entre cançons. Com dir-ho: a l'estil dels pobles músics, amb la serenitat de qui ha treballat en moltes places, amb la convicció que cal guanyar plaça; lluny de les actituds conservatives.

Us confessaré que no em recordo del que va durar el concert: una hora. Mitja hora? Penso que abans que arribés l'hora d'acabar, la gent li va demanar en veu alta que toqués un parell de bis. Bon senyal.

Agenollat, acompanyat per l'Harmonium de l'Índia, ens va saludar amb un cant d'Otón des de l'alt de l'escala de la Parral, per a delit dels oients. Quan va dir que no tenia un disc per a aixecar-se i vendre'l, es va lamentar la gent. Ens va suavitzar amb la promesa de treball que publicarà en els pròxims mesos. Mentrestant, s'han de conformar amb el concert en paper gravat en la llibreria Garoa; o en un altre recital anant a veure el que porta Amorante.