Polarització. Aspectes vells i nous. A favor i en contra de la continuïtat del sistema. Això és el que han creat les grans cases de comunicació d'Espanya i ho han alimentat i inflat durant la campanya. Imaginar a l'enemic no ha estat difícil per a uns i per a uns altres. El missatge era clar: les pròximes eleccions influiran de veritat en el teu dia a dia, és un moment històric i no pots quedar-te a casa. A més, amb aquest nou ventall d'aspectes que té, trobarà el que pot ser de la seva grandària.

Els bascos també hem caigut en les xarxes d'aquesta polarització. Podem ha estat el partit que millor ha sabut capitalitzar la voluntat de canvi i ha aconseguit els vots sobretot en territoris incòmodes de l'Estat. Per a això, ha hagut de demostrar que l'anemòmetre està fi. Bufa el vent, heus aquí el missatge.

En els primers passos del partit morat, la qüestió de les nacions de l'Estat era un tema que calia evitar. El dret a decidir s'ha exercitat des del principi, però intentant desvincular-se del problema territorial i amb el pretext que "tot" es decideixi. Això es va veure clarament en la campanya electoral catalana. Mentre el poble es preparava per a la sopa de plebiscits olorosos, Pablo Iglesias va insistir que la prioritat era altra. Estaven convençuts que un vent fred, d'extrema necessitat social, podria esmorteir el bufo independentista. El cop rebut en els resultats els va demostrar que no, que un no es lleva l'altre.

Des de llavors, Podem ha adaptat totalment el seu discurs. S'ha posicionat a favor del referèndum vinculant. No els quedava més remei que fer aliances amb altres forces i el nombre d'escons que té Catalunya en el Congrés espanyol no és una tos de mitjanit de cabra. Fins i tot després de les eleccions espanyoles, ha posat la qüestió com a "línia vermella", en una posició còmoda per a desgastar al partit socialista.

En qualsevol cas, amb la majoria del pp al Senat, la proclamació d'un referèndum equival a una espècie de pinta del vent. Saben que avui dia el referèndum que compta amb l'aprovació bilateral és impracticable. S'até a l'article 92 de la Constitució que el dirigeixi, però a la foto només apareix l'article 2 pleonàstic que parla de la unitat indissoluble d'Espanya.

Quant a una possible consulta en els territoris d'Hego Euskal Herria, no s'ha pronunciat ni una sola paraula, almenys els líders de Madrid. I aquí no hi ha hagut ni Colau ni la marea, aquí les eleccions les han guanyat des de Madrid. El referèndum es presenta com una eina per a resoldre el “problema” de Catalunya, però en aquest moment Euskal Herria no és un “problema”. Des del prisma del dret a decidir s'han realitzat lectures bastant optimistes sobre els resultats de Podem a Navarra i en la CAB. Estic convençut que si no hi ha un moviment independentista fort serà difícil aconseguir avanços significatius.

En aquest sentit, cal tenir en compte els mals resultats obtinguts per la coalició EH Bildu. L'esquerra abertzale haurà de seguir amb atenció l'evolució de Podem en la segona volta. D'una banda, com ha succeït a Navarra, es poden crear noves oportunitats per a fer coalicions a favor de la justícia social i la transformació social. D'altra banda, malgrat ser un aliat tàctic conjuntural i conjuntural, per al moviment independentista d'esquerra sempre serà rival en l'objectiu estratègic.

Espanya ha trobat una cara més amable i persuasiva, una branca més democràtica que defensi l'unionisme. La qüestió és quant pot esgotar aquest desig d'independència amb l'excusa que les prioritats són unes altres. A Espanya sempre hi haurà coses que arreglar, sempre hi haurà alguna cosa que sigui important a curt termini. Pot ser que Podem no canviï Espanya, però sí que ho faci Catalunya i el País Basc. El futur del nostre poble... en mans de qui?