El centre va començar a caminar després que uns alumnes de Parma ocupessin un edifici de la universitat per a dur a terme les seves activitats. Avui dia, Artlab forma una comunitat que reuneix persones de diversa ciutadania, però en els seus inicis molts joves van abordar el projecte d'ocupació amb els seus problemes per a viure en Parma. Les altes taxes universitàries, l'atur i la precarietat es van obstinar a construir una alternativa sòlida. En la construcció de noves solucions a la situació, aviat es van adonar que les contradiccions del sistema castigaven una altra comunitat: els immigrants. A més, les institucions estan reduint les prestacions destinades a aquestes persones quan cada vegada hi ha més migrants a la ciutat.
En el centre social es va abordar el problema que viuen els migrants a Itàlia com un problema sistemàtic en Parma, on els projectes impulsats des del centre haurien de respondre a la situació de manera global. Des de llavors, han participat activament en iniciatives a favor dels drets dels migrants, com la constitució de la Carta de Lampedusa o les caravanes de solidaritat amb migrants i refugiats. Amb l'objectiu de canviar la situació en Parma, s'han posat en contacte amb associacions de comunitats d'origen divers i els han obert les portes de la zona ocupada.
La crisi global dels refugiats ha tingut un gran impacte a Itàlia i, per tant, en l'activitat actual d'Artlab. Davant la impossibilitat del Govern de Matteo Renzi, Artlab i altres centres ocupacionals italians s'han convertit en la sortida de molts dels refugiats que el Govern no pot recolzar en els últims mesos. La campanya Stop war not people s'ha posat en marxa al costat d'altres organitzacions i agents de l'ONG italiana per a orientar l'arribada de refugiats a Itàlia. La iniciativa sorgeix per a suplir les mancances que estan sofrint les institucions en la gestió de la crisi.
Artlab s'ha convertit en una família i una eina amb visió internacional que treballa en la construcció d'alternatives locals i en la transformació de la ciutat italiana. L'associació autònoma ofereix a la ciutat de Parma cada vegada més iniciatives inclusives de diversa índole.
Molts militants de l'associació són estudiants i es converteixen en professors dues vegades per setmana: imparteixen classes d'italià. Les classes són gratuïtes i hi ha diferents nivells. Hi ha una categoria per a principiants que acaben d'arribar a Parma. També hi ha un segon nivell per a dominar millor la llengua. Des de fa dos anys, els joves que treballen com a professors ens han reconegut que el projecte està tenint un gran èxit. A canvi, diversos migrants que aprenen italià ofereixen classes d'àrab.
Membres del centre social han creat l'equip de futbol antiracista La Paz, al costat d'altres refugiats i migrants. L'equip juga a nivell regional italià i, més enllà dels resultats, els participants utilitzen el futbol com a instrument per a enfortir la convivència entre diferents cultures.
L'associació ha rehabilitat un altre edifici que la universitat tenia abandonat per a famílies i estudiants precaris que estan en risc de sofrir desnonament i no poden pagar el lloguer a la ciutat. Els veïns paguen un lloguer simbòlic per a sufragar les despeses que ocasiona la gestió de l'edifici. Estudiants, migrants i famílies viuen en auzolan en l'edifici Nomas.
L'espai autogestionat Artlab ha aconseguit integrar la integració i la lluita social en el dia a dia dels habitants de Parma i s'ha convertit en un excel·lent recurs per a fer front a l'ofensiva xenòfoba encapçalada per l'ultradretà Salbini. Construint des de petit és, en definitiva, una eina per a millorar les condicions de vida dels individus. I en aquesta Europa embussada per la crisi dels refugiats, més enllà de les institucions, han demostrat que les solucions locals són una bona oportunitat.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]