Al meu retorn a aquesta casa, quan mesurat el pas, el primer és pesat, i no m'inclino més que durant les últimes setmanes sense reflexionar. Per a tenir un lloc lliure i ampli, em resulta curiosament difícil. Amb tot el meu gust, les frases comencen i es van formant en vers inconclús. Ja sabia jo que venia de l'educació catòlica, no de la iniciació, sinó de la perversitat. Sabia que potser tenia massa temes que tractar, no se sap per on començar. Perquè, quin diable?, per què?, per què?, per què?, per què?, per què?, per què?, per què?, per què?
No hi ha res tan incòmode com els suspensos. De jove un professor em va prohibir utilitzar-les. Deia que no li causaven gens de gràcia, que no era per curiositat, sinó per frustració: “Tres punts i no ho sabem! Tres punts: Endevina la seqüència? Tres punts: No sé i posa el que vulguis? Tres punts i què? No m'atreveixo? No sé què pensar? A suivre? Qui no té una idea clara els posa: el que té clar ve a ficar-se al llit per si mateix al paper”.
Sí, clar. Però heus aquí. Els d'Iparralde sabem en què estem? En les pròximes setmanes començaran les votacions a favor de la Mancomunitat, poble a poble, fins al mes de març i amb l'objectiu d'adequar la nostra realitat. Si per avui l'opinió i els càlculs pragmàtics en paperets clavats a les cantonades de les taules dels cafès donen a favor, el suspens segueix en les nostres ocupacions, en les nostres converses, en els nostres pensaments. Fins ara han parlat els partidaris i els esperançats, a l'espera que s'aixequi el diluvi dels contraris. Fins fa poc s'han realitzat reflexions, com fer la transició, terminis, competències, serveis i personal. A partir d'aquesta fase d'execució i organització, hi ha grans preocupacions polítiques, econòmiques, socials, fiscalitat, per descomptat, que seran tractades de manera prioritària. I, per contra, els temes favorits dels bascos, com les relacions transfrontereres, el basc i la cultura, que si han valgut la pena han merescut grups especials de treball i nits de reflexió, segurament seran tractats cronològicament després de tots els altres. Voleu dir-me que empri més temps en el futur? És possible. I hi ha coses que no són clares: fins a on estarem més avançats?
No obstant això, mentre no es veu el resultat definitiu de les votacions, l'epíleg s'escriu en punts suspensions. Tres punts. Perquè ningú sap el que passarà ni el que es pot posar en aquest capítol. Perquè no se sap quin nord li donarien els càrrecs. Perquè, després de tot, al cap de dos segles, ningú sap realment l'epíleg. Tres punts perquè ningú vol imaginar una successió dramàtica. Perquè és una reserva adequada, massa aviat per a plantejar dubtes.
Crec que el Nord està així en aquest moment, com si l'alè s'hagués raptat, impregnat de condicions hipotètiques, plenes de frases concessives. Almenys, així em sento, més alt que entre la boira. I els que li envolten de mode similar, sense llançar la tovallola al qual està assegut en el banc del costat, amb moltes preguntes, però amb consens. Bé, també poden existir alguns, andangos, que es futan o que es perdin, per descomptat.
La decepció ensenya a mentalitzar els costums per endavant i a ser prudent amb les reflexions i les paraules tímides…
Seguirà...
Arratzua-Ubarrundiako "Proiektu honi ez!" plataformak adierazpen hau kaleratu du, udalerri horretako EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa aurkeztu berritan.
Arratzua-Ubarrundia (Araba) herriko EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa eman dute Solariaren zentral fotovoltaikoagatik. Hau da hiru zinegotziek, Txetxu Zengotitabengoak, Laura Sanchok eta Javier Ruiz de Arkautek, herritarrei zuzendu dieten agur mezua.
Maiatzaren 8an hasiko da Bizkaiko Bertsolari Txapelketako sailkapen fasea. Zortzi saio bikoitz jokatuko dira maiatzeko eguenetan. Sarrerak eskuragai daude bertsosarrerak.eus atarian.
Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]
Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Lurraren alde borrokan dabilen orok begi onez hartu du Frantziako Legebiltzarrak laborantza lurren babesteko lege-proposamenaren alde bozkatu izana. Peio Dufau diputatu abertzaleak aurkezturiko testua da, eta politikoa eta sentimentala juntaturik, hemizikloan Arbonako okupazioa,... [+]