la Judea, a. Segle VII. El profeta Jeremies va dir que “els costums dels pobles eren la vanitat”, perquè adornen un tros de fusta “amb plata i or, amb claus i martells” i “adoren objectes sense valor, en lloc d'adorar al Déu veritable”. Gemegaire criticava el vell costum dels “pobles del nord”, és a dir, dels babilonis: tallaven un arbre i decoraven el tronc per a deixar les seves ofrenes. L'endeví no va predir l'èxit que tindria segles més tard un altre tros de fusta, la creu, l'adoració.

Tertulià (ca. 160–ca. 220) va combatre els cultes pagans dels romans. Durant les festes de Saturn, en l'Imperi es decoraven els carrers: posaven el llorer a les portes i encenien les lluminàries al començament de l'hivern.

Els celtes adornaven els roures amb fruites i veles en el solstici d'hivern per a assegurar la volta del sol i de les plantes.

Els esforços de Jeremies, Tertulià i altres cristians que s'oposaven a l'arbre pagà van ser inútils. I el cristianisme, com no podia destruir el costum, va fer seva, com tantes altres vegades. Segons la llegenda, en el segle VIII, a la regió alemanya d'Hesse, existia un roure dedicat a Thor que cada any li oferia un sacrifici en el solstici d'hivern. La missionera Bonifazio va tallar l'arbre i, després de llegir l'Evangeli, va donar als nadius un tiz, símbol de la vida eterna, “perquè les fulles sempre són verdes i la copa apunta al cel”.

El costum de posar el pi a les cases durant el Nadal es va anar estenent en aquestes zones, encara que en un principi se'ls penjava en el sostre per copes. Segons compten, el teòleg Martin Luther (1483-1546) va decidir col·locar unes veles en les branques de l'arbre de Nadal, probablement sense saber la tradició dels celtes, “perquè les estrelles brillen com en les nits d'hivern”.

En el Nadal de 1510, uns comerciants de Riga (Letònia) van col·locar un avet en la plaça del mercat, el van adornar amb roses, van ballar voltant i, finalment, li van calar foc. En Tallín (Estònia) es diu que uns anys abans, en 1441, havien fet una cosa semblant. I, així, les dues ciutats del Bàltic es disputen en una plaça pública qui va posar per primera vegada l'arbre de Nadal, com si fos un nou costum, com si Jeremias no hagués parlat d'aquest tema 2.000 anys abans.