Cent milions d'arbres nous en la mateixa riba del Senegal: ART ofereix en la televisió francoalemanya imatges d'un dels intents més sorprenents de repoblació forestal del món en el programa Vu du Ciel (Vist des del cel). El cineasta Yann Arthus Bertrand ha volgut donar a conèixer experiències que susciten els principis de l'optimisme entre les milers de catastrofes que les televisions han mostrat durant les setmanes de COP21.

Segons el documental, un dels grans desafiaments ecològics del Senegal és la supervivència dels peixos i ecosistemes dels manglars costaners. I quan s'esmenten els manglars del Senegal, es diu heroi a Haidar L'Ali, un dels 100 ecologistes més emprenedors del món: Ha convençut a milers de senegalesos perquè plantin a milions de petits mangles.

Els manglars són les selves d'arbres i matolls que en les ribes tropicals i subtropicals es troben en les zones on la marea s'oculta i buida dues vegades al dia. S'han adaptat a viure en aigua salada, a les difícils condicions de les platges. Estan equipats amb un sistema especial d'arrels, capaç de sobreviure en el mareagor entre l'aigua salada i l'onatge en llots d'escàs oxigen i sostenir el tronc dempeus en l'aire durant la marejada.

Si en 1980 aquests boscos especials s'omplien en el planeta 188.000 km², entre 2005 es van reduir a 152.000 km². En 25 anys s'ha produït una pèrdua del 20%, la majoria per a construir estructures per a la indústria, l'habitatge i el turisme, per a omplir-les cada vegada més dels gegantescos vivers de llagostins o cantonades, o per a abrasar embassaments, carreteres, canals, etc., que han esgotat les aigües dolces de l'entorn.

No obstant això, enmig de la destrucció dels manglars hi ha els qui, a més de lluitar per a protegir-los, tracten de plantar nous arbres joves en els contraforts de marenys, ries i marenys que estan en perill, com a Vietnam o Bangladesh a Madagascar o el Senegal.

Una de les experiències més famoses ha estat seleccionada per a ART, la del Senegal. Haidar L'Ali (1953) és l'ànima de l'ONG Oceanium. Des de la seva fundació en 1984, Oceanium reuneix els treballs mediambientals en tres eixos: la revitalització de les selves costaneres mitjançant la plantació de mangles (Rhizophora mangle) joves, l'ecoturisme i el busseig associat, a més de la neteja dels contaminants terrestres com en l'aigua.

En 2006 es van iniciar les plantacions en la localitat de Tobor, en el delta de Casamance, mitjançant la introducció de 65.000 arbres en un mareny destruït. Després de demostrar que el 85% dels peus joves avançaven –abans hi havia fracassos– en 2008 amb la campanya 5 millions de palétuviers, que es diu en francès manglés, van aconseguir plantar més de sis milions de peus mobilitzant a més de 32.500 persones de 110 països en un mes i mig.

Les xifres per a 2010 eren sorprenents: 62 milions d'arbres en 5.000 hectàrees, entre 110.000 persones de 408 localitats... El lector interessat a conèixer els èxits de la reforestació dels deltes de Casamance i Sine Saloum trobarà en Internet diversos reportatges, com per escrit en els vídeos.

Quin preu té el llagostí?

Igual que Oceania el Senegal, hi ha moltes altres ONG i associacions que treballen de manera similar a tot el món, com Mangrove Action Project. La MAP reivindica la col·laboració amb ecologistes especialitzats en manglars, ONGs locals i administracions en l'aplicació de subvencions procedents de les fundacions del primer món.

Cada institució té la seva pròpia singularitat. El MAP subratlla que compta amb una metodologia pròpia de recuperació dels boscos costaners, donant importància a la diversitat dels arbres que es planten –criticant indirectament que uns altres fomenten boscos d'una sola espècie–. Encertar en les tècniques de reforestació i en la participació ciutadana és important per a garantir que la majoria dels arbres petits sobrevisquin uns anys més tard, i més encara amb el canvi climàtic, quan són una de les víctimes més vulnerables de les marees i de les grans tempestes.

MAP ocupa 130 persones a temps complet i té projectes a Cambodja, El Salvador, l'Índia, Indonèsia, Malàisia, Myanmar, Sri Lanka i Tailàndia. També realitza labors d'educació i promoció en la defensa dels manglars, encara sans, a la Xina i Bangladesh.

El MAP també trasllada un missatge als consumidors dels països rics: Question Your Shrimp, vull dir, que pregunti per les nostres pròpies pàgines. Sí, als pintxos, entremesos i als entrepans que mengem tots els dies en les amanides més senzilles i als llagostins que no poden faltar en els estómacs nadalencs. Saben molt de les destruccions dels manglars.

Les selves intermareals han estat destruïdes per a construir vivers per a les cantonades, la majoria als països pobres: “Més d'un milió d'hectàrees de manglars han estat destrossades a tot el món en les tres últimes dècades per a organitzar en ella els vivers de gambetes”, assenyala el MAP en la seva campanya. Entre les indústries que arriben a les ribes tropicals, una de les més devastadores és la dels racons: abastar espais amplis a baix preu, triturar tot, treure beneficis ràpidament i marxa!, sense deixar enrere més que la destrucció. Aquest tipus d'aqüicultura produeix 8.000 milions de dòlars a l'any en granges i entre 50 i 60.000 milions de dòlars en comerços. Una sort per als especuladors, perquè a més dels governs locals corruptes, el Banc Mundial i altres institucions fortes els donen suport especialment.

A més de les destrosses causades pels gegants que tot ho tenen lliure i permès, també són provocats pels propis veïns. La població creix als països pobres, necessiten fusta per al foc, fusta per a la construcció, fam també per a sadollar. Com fa segles que les gents dels llocs més càlids i freds destruïm els nostres, ara la necessitat de viure porta als pobres a tirar a baix els seus boscos.

L'ONG Blue Venture, una altra de les quals es dediquen a la conservació i replantació, treballa a Madagascar. Sylvia Paulot i Kate England han narrat l'ambient que s'ha viscut en la molla d'Antanandahy, en el delta de Tsiribihina: “La vida és dura per a 400 habitants. Per a sobreviure no tenen més que la mar, el manglar i el riu, ni aigua de l'aixeta, ni mercat, ni metge. Sovint són atacats per criminals, robant el poc que han adquirit o ho han recollit a les seves cases”. No viuen molt diferents dels mangles, ofegats en el fang, tement qualsevol cop de vent o de mar. Per por, però profundament arrelat”.