El mes de novembre passat el setmanari The Sunday Times i el nostre Larrun van publicar dos articles sobre el declivi de l'imperi romà. En tots dos es descriu la decadència d'aquest imperi i s'estudien les seves causes. A més, es realitzen una sèrie d'aproximacions per a explicar la situació actual dels imperis i fer algunes previsions.

A diferència dels dirigents i pensadors romans, els europeus i els nord-americans som conscients que el futur dels nostres imperis està lligat al capitalisme. Necessàriament estan relacionats entre si. Així, ja tenim una literatura abundant. Aquí tenim gairebé oblidats a The Limits to Growth del Club de Roma i les seves aportacions.

La terra és insuficient per a alimentar a la població mundial i els abonaments químics, a llarg termini, no fan més que degradar els beneficis de la terra. Així mateix, el petroli, el “or negre”, tal com era or per als romans, és la base del sistema capitalista i amb el pas del temps hi ha majors dificultats per a sortir de sota la terra i posar-lo en els mercats. Per tant, l'escassetat de petroli influirà negativament en la supervivència del capitalisme i no sembla fàcil trobar al seu substitut.

Com els romans ho van conèixer, Europa i els Estats Units estan envoltats d'immigrants (bàrbars) i volen instal·lar-se entre nosaltres, alguns per a viure, i altres per a posar en escac i en destrets les columnes imperials. S'estima que en els pròxims anys arribaran a Europa tres milions de persones, i a Jordània, Líban i Turquia, desenes de persones estan disposades a fer el salt cap a Europa. A ells cal afegir els que s'acosten sense parar des del pobre Àfrica.

Europa està construint murs físics i militars per a protegir-se d'aquestes inundacions d'immigrants. Però cada dia es fa més difícil i complex “defensar” un territori ric i pròsper. A més, s'està incrementant la necessitat de diners públics per al foment de les defenses i des del punt de vista econòmic s'està dificultant la consolidació de la pau interna. Ja s'han iniciat nombrosos enfrontaments contra els immigrants: recordar Alemanya, Holanda, França, etc.

D'altra banda, el sistema capitalista imperial necessita noves mesures i institucions per a funcionar. Fa dos segles, la intervenció de l'estat en l'activitat econòmica era molt escassa, ja que l'estat era molt estret. Amb el pas del temps, l'Estat s'ha tornat més complex i els centres de decisió s'han anat allunyant. Així, en l'actualitat, el sistema econòmic explotador necessita d'unes institucions excessivament complexes per a actuar adequadament, que es veuran sotmeses a controls difusos per part de la ciutadania. Aquí estan la Troica, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional, l'Organització Mundial del Comerç, i per sobre d'ells el Club Bildelberg, el Fòrum de Davos, Trilateral, on participen els més rics del món, partits polítics de dreta i socialdemòcrates, sindicalistes corruptes i alguns professors “il·lustres”. Tots ells preparen les decisions més eficaces del món.

En l'època de l'Imperi romà, la ciència no podia predir el que es venia a fer amb la societat de llavors. Això no ocorre avui dia. En general, sabem d'on ve el món i a on va. Estem en el moment de prendre mesures, però per a això fa falta voluntat. Com hem vist fins ara, és preferible portar el nostre planeta al desastre abans que tocar la situació dels més rics. És l'exemple de la COP21 de París.