Sovint no ens adonem que el nostre cel està plagat de cables que travessen de banda a banda. En el paisatge del País Basc s'han convertit en habituals les línies de transport elèctric, i ja tenim diverses línies d'alta tensió.

En 2011, Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE) va presentar el projecte de la línia de 400.000 volts, que uniria Dicastillo amb Ezkio-Itsaso. No obstant això, no es tractava d'un projecte des de zero, sinó de la continuació de la línia d'alta tensió abandonada Dicastelu-Vitòria. Segons van publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol, aquest primer projecte va ser rebutjat "pels danys causats al medi ambient i per l'oposició existent" i reemplaçat pel de Dicastillo.

“Acostar el llunyà i allunyar el pròxim”

L'advocat i membre de la plataforma No a l'Autopista Elèctrica, Alberto Frias, ha explicat en què consisteix la idea de l'autopista elèctrica: “Té similituds amb les autopistes de terra, però va per l'aire: igual que en les autopistes hi ha peatges en les entrades i sortides dels pobles, la línia d'alta tensió necessita subestacions per a agafar o pujar l'energia”.

Encara que en un principi el projecte incloïa la subestació de Dicastillo, el Pla d'Energia 2015-2020 recentment aprovat ha estat eliminat. Això significa que no es podrà utilitzar la línia per a necessitats locals.

La línia d'alta tensió tindria un recorregut de 129 quilòmetres, i en aquest trajecte es veurien afectats nombrosos pobles i consells de Navarra i Guipúscoa. Les torres al País Basc seran invisibles si el projecte tira endavant: Es tracta d'una torre de 85 metres d'altura, la mateixa que la torre del BBVA de Bilbao. A més, a l'ésser una línia de trànsit d'electricitat, el nombre de cables –i la seva influència– es duplica: divuit conductors en total.

La nova línia de 400 kV no és suficient, així com les dues línies de 220 kV entre Orkoien i Itsaso, que ja estan en el mateix itinerari, han estat reforçades en el Pla Energètic. Frias ha subratllat que l'impacte electromagnètic en aquest tram, que es trobaria en la zona d'Irurtzun i discorreria paral·lel a Guipúscoa, serà "brutal".

L'impacte de la línia d'alta tensió afectaria molts àmbits. Els danys al paisatge i al medi ambient són evidents: La línia discorre entre zones protegides de la Xarxa Natura 2000, com a corredors ecològics entre les zones d'Urbasa-Andía, Aralar, Aizkorri i Oriagoiena. Afectaria directament els animals i sobretot als ocells protegits, com el trencalòs i l'àguila negra, com diu irònicament Frias “perquè els ocells no s'adapten molt bé amb divuit cables d'aquest nivell de tensió”. També afectaria la vegetació, ja que es tallarien roures, fajos i alzines.

A més del medi ambient, la construcció de la línia tindria un impacte directe en la vida d'aquests pobles i dels seus habitants. D'una banda està la salut. En un vídeo de la plataforma es pot veure com un llum fluorescent s'encén pel seu compte sota una línia d'aquest tipus. Quins efectes pot tenir aquest nivell de camp electromagnètic en la salut? Molts ciutadans estan preocupats per això, i alguns estan pensant a abandonar els seus pobles d'origen.

El principi de precaució de la Unió Europea diu que 100 volts necessiten una distància de seguretat d'un metre. En aquest cas, es necessitaria un tram de mig quilòmetre a cada costat de la línia, un quilòmetre en total. Dins d'aquest tram quedarien setze pobles. No s'han respectat, per tant, els mínims establerts. I més enllà dels nuclis urbans, no han tingut en compte molts altres llocs: barris rurals, càmpings, polígons industrials on viu la gent, camps de futbol...

A més, l'alcalde de Mutiloa, Iñaki Ugalde, ha explicat que el projecte xoca frontalment amb el plantejament dels pobles quant a l'ordenació del territori. En Mutilva, igual que en altres localitats del Goierri, s'està posant en valor el patrimoni cultural i s'estan recuperant les antigues mines de la zona, pensant en el futur del poble i en el turisme. El mateix ocorre en Puente la Reina amb el camí de Sant Jaume, o en Dicastillo amb els cellers productors de vi ecològic. La línia és incompatible amb totes aquestes activitats.

I tot això per a què?

Els membres de la plataforma No Autopista Elèctrica van denunciar des del principi que l'objectiu d'aquesta línia d'alta tensió no és satisfer les necessitats energètiques locals. Diuen que per a fer front a possibles desequilibris energètics, bastaria amb reforçar les línies ja construïdes.

“En el sistema energètic peninsular hi ha massa potència instal·lada: 100.000 megavats, i la demanda màxima mai ha passat dels 44.000 megavats. Això abans de la crisi”, explica Frias. Què significa això? Que existeix una capacitat de generar més energia de la que es necessita –la potència instal·lada duplica el pic de la demanda– i que, com l'electricitat no es pot emmagatzemar, cal sortir a l'exterior. Un clar exemple són les centrals tèrmiques de Castejón, que després de deixar un munt de diners en la seva construcció i manteniment es troben paralitzades perquè “el sistema no el necessita”.

Segons dades de la REE, en els últims anys les exportacions d'energia han estat superiors a les importacions. I en el Pla Energètic 2015-2020 queda clar que la nova línia d'alta tensió s'utilitzarà per al transport d'energia a l'Estat francès.

Ciutadania i administracions locals vs. governs

El proveïment energètic en Terra Estella va ser la raó per la qual l'anterior govern de Navarra va secundar intensament el projecte durant molts anys. La desaparició de la subestació de Dicastillo, al mateix temps que la del projecte, ha quedat en suspens. “El Pla Energètic 2015-2020 ha recollit el que fins ara ens ha negat el Govern de la CAPV i, sobretot, el de Navarra: que la línia d'alta tensió, més per a les necessitats locals, és per a portar l'electricitat a França”, diu Frias.

En diverses ocasions, la plataforma ha demanat al nou Govern de Navarra que també retiri el projecte, però Frias ha denunciat que encara no han rebut cap resposta: “És una vergonya que el Govern del canvi adopti una posició ‘No sap/No contesta’ amb aquesta qüestió”.

Si bé la competència de la línia d'alta tensió és de l'Estat, la planificació de l'electricitat exigeix que els projectes es consultin i comuniquin amb els governs locals. El Govern Basc i el Govern de Navarra s'han negat a acceptar aquesta consulta ni al fet que se'ls hagi consultat en nom dels ajuntaments afectats. “No han complert amb les seves obligacions: no han donat assistència tècnica als Ajuntaments, ni tampoc han fet comunicació dels terminis. La plataforma ha hagut d'estar omplint les llacunes de la informació pública”.

No obstant això, davant el silenci dels governs de la CAB i Navarra i l'inmo bilismo, als pobles pels quals passa la línia es va crear un ampli moviment d'oposició. Ajuntaments, ciutadans i associacions s'han reunit en la plataforma No Autopista Elèctrica i en els últims anys s'ha treballat per a paralitzar el projecte.

Al desembre de 2011, un total de 470 càrrecs municipals van sol·licitar al govern foral i autonòmic la paralització del projecte en Berriozar. Les mocions que ho sol·licitaven havien estat prèviament aprovades per 220 ajuntaments i consells.

En aquests pobles hi ha representants de molts partits polítics, però, curiosament, tots han arribat a un acord total en aquest tema: ningú està a favor de la línia. Des de l'inici de la nova legislatura als ajuntaments, les noves corporacions estan presentant mocions per a ratificar la postura dels anteriors governs municipals.

Però el projecte segueix endavant i Frias ens explica que ja han fet un pas important amb l'aprovació del Pla Energètic 2015-2020: “L'única cosa que els queda és aprovar la declaració d'impacte ambiental i fer-la pública. És a dir, un tràmit administratiu simple”.

“No, no, no, no hi ha alta tensió”

Des que es va llançar el projecte de la línia de 400 kV s'han organitzat activitats i activitats de tota mena als pobles. Uns convocats per la plataforma, unificats i altres d'àmbit local: manifestacions, marxes de muntanya, xerrades, compareixences parlamentàries, apagades, rodes de premsa... No ha faltat tensió contra la línia d'alta tensió.

Cal destacar, per exemple, la Declaració d'Alsasua 2012: 417 persones del món de la salut, la cultura, l'educació i l'esport van signar el document “per a garantir el futur dels pobles i reivindicar el dret a viure dignament en ells”.

Al juny de 2013 es van realitzar consultes populars en 40 localitats afectades per la línia d'alta tensió. Una vegada més, la resposta de la ciutadania va ser clara: el 63% de la població empadronada va participar en les consultes i el 99% va votar en contra del projecte.

També és significatiu que el projecte que més al·legacions ha rebut al País Basc ha estat la línia d'alta tensió Dicastelu-Itsaso. A Navarra i Guipúscoa es van presentar 14.000 al·legacions per part de la ciutadania, ajuntaments, consells i associacions de diversos àmbits, cadascuna amb la seva aportació des dels seus respectius àmbits. Avui dia, tots segueixen sense rebre resposta.

La diversitat ha estat des del principi una dels senyals d'identitat del moviment contra l'autopista elèctrica. El “Lurkide Eguna”, organitzat en 2014, va reflectir molt bé la naturalesa de la lluita. Aquest dia es van omplir els 129 quilòmetres que ocuparia la línia d'alta tensió amb la gegantesca cadena humana, situada en les 247 zones en les quals es trobarien les torres dels diferents grups i associacions dels pobles. Entre elles es trobaven les associacions de pares, les assemblees de joves, els cors, els equips de futbol, els caçadors, els grups culturals, els grups de muntanya i molts altres agents.

Això és el que ha volgut subratllar l'alcalde de Mutilva, Iñaki Ugalde: d'una banda, la unió entre els ciutadans i, per un altre, les relacions sorgides entre els pobles. “La dinàmica entre els pobles de la vall ha estat bonica, ens hem conegut. També molts pobles de Navarra. Això és el que ens ha donat aquesta lluita”.

Grans companyies elèctriques guanyen

Frias té clar que la línia d'alta tensió s'ajusta a un model: “Vivim en un país basat en el consum intensiu d'energia i capital. Torre Iberdrola i Torre BBVA: El cel d'Euskal Herria està dominat pel model d'aquests dos fal·lus que ‘penetren’”.

I qui seran els guanyadors de la línia d'alta tensió? Xarxa Elèctrica d'Espanya –entitat privatitzada– i grans companyies elèctriques, sobretot Iberdrola, que controlen el camp. La plataforma Autopista Electrica Ez va denunciar al febrer d'enguany a Pamplona les “portes giratòries” que envolten a aquestes companyies.

Quant a les alternatives, la idea d'eficiència energètica ha sortit a relluir. Actualment, un terç de l'energia original es perd en el transport. Comptem amb un sistema totalment ineficaç i amb aquestes línies d'alta tensió s'impulsa la centralització dels punts de producció, precisament quan el camí per a reduir les pèrdues és el contrari: acostar al màxim el punt de producció d'energia al punt de consum. A més, és evident que l'estalvi d'energia també és fonamental.

Finalment, Frias s'ha referit a les energies alternatives: “Les energies alternatives no són el mateix que les renovables. Ser renovable no és bo en si mateix: L'energia eòlica de Navarra no ha estat substituïda, per exemple, per la tèrmica de Castejón, que l'ha utilitzat com a additiu”. Energies renovables sí, però alternatives.