Va començar com a periodista en egin, abandonant els seus estudis en 1995. Directament a l'equip de recerca?

En aquella època hi havia pocs candidats preparats. Em sobrava valentia als 22 anys. Ja tenia el costum de buscar en les escombraries dels batzokis. Pepe Rei va pensar que jo seria l'adequat per al lloc.

Després del tancament vau crear l'Ovella Negra. Aquesta es va tancar en 2001 i la posterior creació de Kalegorria no va prosperar.

La criminalització d'egin, la iniciativa contra l'Ovella Negra i la malaltia de Pepe Rei van afeblir el camí de Kalegorria. Tinc abonats i col·legues al meu cap i en el meu cor.

Van ser anys de gran tensió des del tancament d'Egin fins al tancament d'Ardi Negra. Com el van afectar aquestes tensions?

La factura personal ha estat molt alta. Desdramatizábamos amb humor àcid: va ser testimoni d'això la Guàrdia Civil, per exemple, ja que vam tenir trobades curioses. En aquella època era una mica macarra, per això haig de demanar perdó a Arnaldo Otegi.

Després va estudiar Criminologia.

Després de deixar el periodisme actiu, la criminologia em va donar l'oportunitat de jugar amb noves eines i fonts de recerca. I vaig fer grans amics, inclosos els “maderos” i els de l'associació Ja n'hi ha prou. Vaig participar en el naixement de la primera associació de criminòlegs d'Euskadi.

En aquella època vostè va investigar sobre cases de putes.

Vaig fer el mapa de la prostitució a Guipúscoa. El 90% de les prostitutes són esclaves. El treballador liberal és una excepció. La majoria d'ells han de pagar la quota i tenen la seva família a l'estranger, sota amenaça.

Els dos últims llibres els ha editat vostè mateix. Per elecció o per obligació?

Amb la txalaparta no hi ha “divorci”, només l'emancipació és l'autoproducció. He col·laborat amb els projectes Recalcament i Fueralacasta. I a partir d'ara em dedico exclusivament al projecte Gabe.

En què es troba actualment el periodisme de recerca?

El projecte Gabe, precisament, ha formulat aquesta pregunta a Euskal Herria. El meu objectiu en l'Ovella Negra era acabar en la presó per a evidenciar la falta de llibertat d'expressió davant la corrupció. Si segueix endavant, el meu objectiu serà aconseguir el somriure d'Urkullu, mentre denuncio les seves “misèries”. Encara crec en les utopies.

On està la pista que va deixar Pepe Rei?

El nostre “sandalio”, David Fernández, membre de la CUP, va ser un exquisit alumne de Pepe Rey. Té vostè més èxit que això? De fet, en el projecte Gabe estem els “germans Dalton” de la família de Pepe per a disparar a Lucky Luke. A Pepe se li ha d'aviat un homenatge.

Per què no hi ha actualment un departament de recerca en la premsa basca? Se sol dir que és car, però hi ha una altra raó?

Hi ha un munt de recerques periodístiques locals. També periodistes que investiguen. En Berria i Argia he llegit alguns treballs recentment. Pregunti a la patronal de la premsa basca les conseqüències, econòmiques i polítiques, que pot tenir un departament de periodisme de recerca. Pregunti als periodistes que investiguen quines pressions han rebut, tant per fora com per dins. Pregunta't.

Recerca, denúncia de recerca, muckracking... Amb quina denominació t'identifiques?

Jo em n'hi ha prou amb el que es diu “periodisme de precisió”. Hi ha massa recerques de filtració.

A Espanya s'han detectat últimament nombrosos casos de corrupció. A Euskal Herria no tant. Ocorren menys?

Hi ha menys agressions sexistes a Euskal Herria? Els bascos no som masclistes? Estem parlant de la corrupció registrada per jutges i mitjans? El cap de la Fiscalia d'Euskadi i el president del Tribunal de Comptes han denunciat la impossibilitat d'aflorar la corrupció del PNB.

El basc honrat és un mite?

D'aquí a poc arribaran les sentències en contra de diversos alcaldes del PNB. Proposaria que les presons que han de fer expressament per a ells –és una ironia– tinguin portes obertes. En assumir la seva responsabilitat, entrar amb les portes obertes i sortir al carrer quan acabi de pagar els danys.

L'esquerra abertzale està lliure de corrupció?

Aquesta era l'obsessió de Roberto Uriarte, l'ex líder de Podem, i la meva resposta és sempre la mateixa: centenars de periodistes investiguen a l'esquerra abertzale amb un pressupost de milers de milions. O són professionals mediocres o hi ha poca corrupció. Jo ocupo àmbits poc treballats.

Wikileaks és l'hora. En quin ha canviat el muckracking per la xarxa?

Desconfio de Wikileaks i altres filtradors interessats. La informació que es dona gota a gota i la legitimació patriotico-democràtica no m'agraden. M'agradaria recomanar el llibre Poder i Comunicació del periodista Manuel Castells, que ajuda a entendre les relacions entre les xarxes socials, els mitjans de comunicació i les forces politicoeconòmiques. La veu de la patronal mediàtica (Iñaki López, Jordi Évole, Wyoming, etc.) serveix per a desmitificar.