El marc institucional municipal vigent té límits per a poder dur a terme les transformacions que Barcelona en Comú (BeC) plantejava inicialment?

És evident que la Municipalitat té uns límits que no ens agraden ni desitgem. L'administració municipal és la que presta la major part dels serveis directes: la gent serveis socials, l'habitatge, etc. Les demana. D'altra banda –i no és una casualitat–, el disseny que es va realitzar després de la transició redueix per complet la sobirania municipal, que li proporciona els recursos més escassos comparats amb el conjunt de les administracions.

Segons el que teniu entre mans, quina reforma plantegeu per a fer més democràtica una institució com la de l'Ajuntament?

D'una banda, estem molt més limitats del que ens agradaria, però, d'altra banda, hi ha una gran oportunitat i depèn de la voluntat política. Fins a on arribem? La resposta no és a les nostres mans, sinó que –una vegada més– retornarem la pregunta al conjunt de la ciutadania. Nosaltres, ara mateix, som un govern en minoria, onze dels 41 regidors. El que es podrà fer dependrà dels pactes amb la resta de forces i en sentit ampli, de la voluntat de la ciutat: dels moviments socials, de les organitzacions i de la pluralitat d'actors implicats. Perquè les coses canviïn és necessària una corresponsabilitat.

Per què va apostar vostè per triar a l'ex regidor Jordi Martí com a gerent de l'Ajuntament? Creu que el seu salari, de 97.000 euros a l'any, hauria d'ajustar-se al seu codi ètic?

La figura del gerent municipal és un perfil tècnic menys fàcil de trobar. És el màxim responsable de l'estructura tècnica i executiva. El Govern Basc ha auditat a 12.000 treballadors i un pressupost que supera els 2.500 milions d'euros. Quan guanyem les eleccions, vam haver de nomenar un munt d'alts càrrecs que no se'ns havia ocorregut abans. Mai abans havíem governat, això és un fet conegut. Vaig anar a demanar consell a gent amb molta confiança política i em van recomanar a Jordi Martí. Li ho vam proposar i va acceptar una reducció del sou que anteriorment cobrava com a gerent municipal. Ell signa decisions amb un cost de milions d'euros. En aquests primers mesos va bé, la veritat és que estic content. En aquest sentit, hem de fer una reflexió col·lectiva sobre els sous minoritaris i majoritaris dels i les directives.

Una de les promeses de la campanya electoral de BeC va ser la de dissoldre la Unitat de Policia Administrativa i Seguretat (UPAS, actualment USP), a Madrid. Per què no han desmantellat encara aquesta unitat antidisturbis en la Policia Municipal?

Res més arribar a l'Ajuntament es va ordenar a la Policia Municipal que deixés de fer funcions contra els incidents. L'ordre públic no és competència municipal, sinó dels Mossos d'Esquadra. No obstant això, un altre debat és el model que hauria de tenir la Policia Municipal.

Les operacions policials solucionen els problemes que s'han generat en el tema dels venedors ambulants?

Des del punt de vista dels drets socials hem creat un grup de treball perquè estigui en contacte directe amb el col·lectiu i amb altres actors implicats, amb la finalitat de buscar solucions a curt i llarg termini. Mentrestant, la Policia Municipal ha de continuar amb la seva labor, amb la gestió de l'espai públic. Pensem que, en lloc d'atacar al venedor ambulant, cal mirar què passa amb la mercaderia i esbrinar qui les falsifica i qui s'enriqueix amb la seva venda. També hem sol·licitat una major col·laboració amb les diferents administracions afectades, per a anar a les arrels del problema i evitar que els més vulnerables siguin perseguits, precisament, pels venedors ambulants.

Tenen el compromís de fer una revisió de l'ordenança, però fins ara no s'ha realitzat cap modificació. S'han pres mesures sobre aquest tema?

Cal treballar per un nou pacte de convivència per a superar el marc de l'ordenança de ciutadania. Avui dia està superat i cal fer un plantejament que no se centra en la pena. Aquesta opinió no és només la nostra, els sindicats de les injustícies pensen el mateix. Hem creat un grup de treball transversal a nivell intern per a rebre informació en diferents àmbits. Posteriorment, haurem de treballar amb la resta de grups municipals per a acordar un nou pacte de convivència amb associacions veïnals, comerciants i sindicats d'injustícies.

Esteu a favor del turisme sostenible per a reduir el nombre de llits en els barris més afectats? Quines mesures teniu entre mans?

En una gran ciutat com Barcelona hi ha interessos enfrontats, i també barris que per la pressió turística tenen una gran influència. Hi ha els qui pensen que estem fent massa poc per a llevar pes a [turisme], i d'altra banda hi ha amplis sectors empresarials i comercials que consideren que estem fent massa. Sempre hem estat d'acord amb els veïns i veïnes dels barris en els quals la pressió turística ha exercit un major impacte. Durant la campanya ens vam comprometre a aplicar la suspensió de les noves llicències de lloguer turístic, molts de nosaltres venim dels barris afectats pel turisme i coneixem molt bé els problemes, els processos de gentrificació i l'especulació immobiliària que comporta. En el sector turístic tampoc hi ha hagut lideratge polític: l'anterior govern va permetre que les empreses del sector tinguessin un desenvolupament caòtic.

Davant això, la nostra prioritat és governar el sector turístic, que fins ara no tenia cap control democràtic. En primer lloc, es van suprimir temporalment les noves llicències de lloguer turístic. També creem el Consell Municipal de Turisme, un espai democràtic de debat entre la ciutadania. El mes de desembre s'aprovarà el seu reglament en el ple. L'objectiu és fer una radiografia de la situació actual: falten molts elements per a decidir si Barcelona pot créixer o deuria descrecer en el sector turístic. Aquestes qüestions han de ser plantejades democràticament, escoltant i donant veu a tots. L'existència d'interessos particulars i negocis és normal, però primer de tot hi ha interessos generals com el dret a l'espai públic, a l'habitatge o al descans.

Discutir el model turístic és discutir el model de ciutat. Avui dia, el model turístic és una amenaça per al model de ciutat, que no és sostenible. Hi ha índexs de bombolla turística i cal organitzar l'activitat turística perquè beneficiï a tots els ciutadans.

El passat 22 de setembre l'Ajuntament va aprovar la mesura de convertir a Barcelona en Ciutat del Refugi, i en 2015 el Consistori va destinar 10,5 milions d'euros a afrontar la crisi dels refugiats. Esgotaran el pressupost d'enguany?

Barcelona vol ser una ciutat d'acolliment. Creiem que fer front a la crisi dels refugiats és un deure moral i polític per a qualsevol administració pública. A través del Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), l'Ajuntament ja compta amb una política d'acolliment molt avançat, amb serveis tècnics molt bons per als assumptes socials. Avançant-nos a l'arribada de persones refugiades, hem treballat en un pla d'acolliment per a millorar els serveis i atendre les persones que sofreixen situacions greus. A més, a Barcelona hi ha persones originàries d'Ucraïna, Síria, l'Iraq o Eritrea que han sol·licitat asil, però l'Estat no els reconeix. Encara que no tenim l'estatus jurídic de les persones refugiades, estem oferint a aquesta gent tots els serveis municipals.