El punk va ser devorat pels centres comercials, almenys a la vista, i els nens que vesteixen la samarreta de Ramones comprats pels seus pares no saben que és el nom d'un grup musical (ni tan sols alguns pares). El punk-rock-and-roll i l'high-energy, que va tenir la capacitat de posar nerviós a qualsevol, també ha perdut el nervi. Poques sorpreses es poden trobar en aquests escenaris; tot està vist i encara que els que ho van tenir ho sostinguin –que ho tenen en la sang–, els altres no es deixen portar per la indiferència, la imaginació i l'audàcia, ni enlluernar ni enlluernar als seus oients.

Amb tot això en vida (i ja avorrit), fa a penes dos anys es van reunir tres persones que han treballat amb diferents enfocaments en el punk-rock: Eneko Gitarra, que ha actuat en grups predecessors com teen Dogs o Nou Catecisme Catolico; Urko va ser l'encarregat de sacsejar i picar pals en la més imaginativa Dirty Pink Ladies; i Txiki, un baixista nedant entre el punk i l'hard rock de 77 en grups com a Pla B o Muturbeltz. Volien treballar el rock, la melodia... amb sensacions diferents, d'una altra manera. I, per fi, es va trobar amb un Txema que poques vegades s'havia pujat a l'escenari, convertint-se en cantant i en un frontman irreemplaçable. Amb Txema no es pot negociar: En els anys 60, el power-pop i, sobretot, l'encebi, cal dominar.

Així, van començar a compondre cançons i a escriure paraules i melodies que tenen un esperit característic de l'època, absolutament vintages però que Txema encarna amb naturalitat. I tot això ben protegit per una forta indumentària i (punk)rockera.

Només tenen dos singles (o EP), però els aficionats al rock estan enlluernats. Gravats en l'estudi Circ Perroti de Doctor Explosion, dirigit per Jorge. Discos Bloody Mary ha publicat Chelsea boots: la cançó del mateix nom té una potent base punk-garagero, la guitarra la insolència de Nova York Dolls i la veu de Txema té un toc de ye-ye i un bacil gairebé argentí. Viatjar en la zona B és més fosca, amb més reverb i reflectida en els escassos anys 60, però té una manera de cantar arrossegada pel rèptil. Circulars els dos! Pínchalon, editat per Folc rècords, és una peça més juganera del mateix nom i beu també del punk del 77, és molt enganxosa. En donar la volta, Felicitat es troba tan íntima com innocent: Ocupa els patrons de la peça garage dels anys 60, amb psicodelia, moviment de celles i cops de bateria ferms. Txema aporta vitalitat, autenticitat, estil propi i humor al grup; i la resta, fortalesa i energia. Els seus concerts són espectaculars.