Fins quan es pot considerar jove a una persona?

No m'agraden aquestes distincions. El meu pare em diu que de petit m'agradava molt jugar i avui també. La joventut, igual que l'adolescència, és una cosa que poques persones podien tenir a principis del segle XX. A principis del segle XXI, molta gent pensa que el té, però segurament no el té.

A més de jugar, què t'agradava de petit?

Les figures que em van envoltar van ser els avis. Em feien molt atractius, els seus amics… em semblava que tenien coneixement, un tempo més davant la vida. Tenien clar el que és ser treballador, i ara, en canvi, hi ha una gran distracció entorn d'això. Eren gent senzilla, molt narrativa. Avui dia tot s'ha estandarditzat molt. La gent s'ha ficat en una esquizofrènia terrible per a ser diferent, perquè al final totes les persones siguin iguals.

Sou dos germans. Ziargi és més jove que tu i encara així dius que has après molt d'ell.

Sí. Li vaig aprendre que cal començar a treballar en el món com més aviat millor. Ell ha tingut bastant clar, per exemple, que has d'intentar ser un expert en qüestions pràctiques, però amb una relació amb la cultura d'alt nivell. Ell és capaç de canviar la canonada de la seva casa i, al mateix temps, als 14 anys llegeix als poetes surrealistes francesos. He buscat moltes combinacions en la meva vida.

El primer xoc polític que vas tenir en l'institut. Per què?

Estava en l'institut Biurdana. En aquella època caminava molt prop d'Elkarri i hi havia un professor amb una tendència d'extrema dreta. Era l'època de la guerra de l'Iraq i jo vaig dir que aquest cap de setmana Aznar havia vingut a Pamplona a ocupar militarment el Casc Vell, a dir a uns que eren assassins. I ell enviant soldats a la guerra de l'Iraq. La dona es va tornar boja, va començar a cridar i des de llavors no vaig passar examen sistemàtic. Per això em vaig mudar a un altre lloc, a Eunate. Allí vaig estar genial. Vaig comprendre perfectament el que és el poder. En l'ensenyament, com en qualsevol altre camp, hi ha psicòpates i tenen un poder extraordinari.

Què ha suposat per a tu aprendre música?

El que al principi podia ser un hobby, avui dia és una cosa que m'ha ensenyat més que la universitat. En la universitat, desgraciadament, em vaig sentir molt decebut. Esperava trobar professors apassionats, però no va anar així. Vaig observar que el temple del coneixement estava buit.

Va estar un any en la Universitat Lliure de Berlín.

Va ser molt positiu, i el retorn a Gasteiz va ser molt dur, més encara quan tenia més clar que la majoria dels professors que tenia aquí no són especialistes en res i que fan classes avorrides. Afortunadament, amb motiu de la qüestió de Bolonya, es va fer una petita mobilització en la nostra facultat i vaig conèixer a molta gent interessant. L'ambient de la classe era, en general, molt trista, mentre que l'ambient del conservatori era tot el contrari. La gent treballant en condicions molt pitjors, però amb una passió terrible.

Mai has pensat a professionalitzar?

No és bo que aprenguis les coses perquè penses que et donarà un ofici.

Les llengües també la teva passió?

Aprendre idiomes és absurd per aprendre. He après anglès perquè no tenia més remei que entendre alguns textos. Nascuda en el lloc on hem nascut, és lògic saber basc, castellà i francès. La de l'anglès sempre l'he viscut més lluny, perquè està més lluny. No entenc aquesta necessitat que té la gent aquí a Navarra.

Vostè va ser professor de basc. Quina experiència?

Vaig estar tres cursos en l'euskaltegi Udaberria de Gasteiz. Allí vaig aprendre el que és treballar i que els amos no tenen per què ser uns dimonis negres que ens venen. D'altra banda, vaig veure com moltes persones treballadores en la CAB estan aprenent basca per a tenir un treball millor i com no es planteja la qüestió del treball d'una manera sana. Cal tenir en compte que en la CAB hi ha una part de la població molt colpejada, molt plumosa, que no sap basca, però ningú està pensant en res per a ells.

Això pot passar ara a Navarra?

No crec que els reptes d'aquí siguin els mateixos que els de la CAB. Això també ho vaig aprendre bastant bé a Vitòria: La CAB i Navarra són dues coses diferents, la gent de la CAB, i expressament els abertzales independentistes, no tenen cap consideració amb Navarra. Esmenten molt a Navarra i pensen que coneixen Navarresa, però no és així, com els que viuen en Donostia-Sant Sebastià no coneixen la ciutat.

De Vitòria-Gasteiz a la Formiga Atòmica?

Em vaig quedar en l'atur a conseqüència de la retallada que van fer els socialistes. Estava en contacte amb gent de la llibreria La Formiga Atòmica i després vaig entrar en el procés de creació del que avui és Katakrak.

Com va sorgir Katakrak fa dos anys?

Es va fer una anàlisi que posteriorment s'ha complert. El projecte mostrava que a Pamplona hi havia interès a obrir una llibreria que treballava sobretot l'assaig. Al mateix temps, hi havia necessitat de promoure una cultura crítica.

Tot això va ocórrer en un nou context: Les institucions de Pamplona i Navarra estaven en una crisi molt greu, en 2011 es va acabar el cicle militar d'ETA i crèiem que això anava a portar noves oportunitats, i a més es va produir el M15. Vaig participar molt activament a Vitòria i molts dels nostres companys a Pamplona. En aquest sentit, crec que la gent que està en Katakrak ha fet la seva aportació per a dur a terme el canvi. S'ha treballat molt la memòria democràtica, s'ha fet un gran debat sobre la corrupció, s'ha creat un ambient, i s'han reunit moltes persones que d'una altra manera no s'haguessin reunit. Amb tot això i amb la publicació de diversos llibres (sobre els llibres publicats per Pamiela i Txalaparta des de fa temps, i recentment sobre el cas CA del corralito foral, El banquet i Joxerra Senarren), hem aconseguit generar una reflexió sobre la deslegitimació i la representació dels governants.

I què penses de la gent que diu “jo passo de política”?

És lògic. Ulrike Meinhof fa una interessant reflexió sobre el fet que en els últims tres segles la gent obrera ha estat traïda moltes vegades. La desconfiança és per si mateixa una forma de protecció i s'ha confiscat a la gent de les últimes 80 àvies. L'única manera de canviar la desconfiança és que la gent amb capacitat mostri que les coses es poden fer d'una altra manera.

Però hi ha molts rics que diuen el mateix.

Alguns volen promoure el desinterès per a defensar els seus interessos. Pensen que fomentant la falta d'interès les coses no canviaran.

Hi ha hagut un canvi aquí, a favor dels vots. L'oportunitat que ha donat la història?

Tenim l'oportunitat, però cal veure si els qui estan en el poder en el Govern de Navarra aprofiten i si la gent del carrer els obliga a fer canvis. Si tu ara fas un bon bidegorri a Pamplona o obres tres haurreskolas, no hi ha qui no vegi als fills dels d'UPN. Això és canviar el món, i no que, com molta gent pensa ara, Joseba Asiron compleixi tot el que li diuen els grups a favor de la memòria. Ell és l'alcalde de Pamplona, de tots els pamploneses, com és la presidenta de tots els navarresos, Uxue Barkos, i molta gent no ho ha entès.

Això no vol dir que hagin de seguir igual, per exemple, pagant gratis 120 sous d'UGT i CCOO. És labor dels moviments socials detectar i proposar què no s'ha de fer. No es tracta que cadascun cuidi del seu quiosquet i basta. Aquest és un dels motius de la profunda crisi d'UPN-PSN.

A més, per al canvi ha estat molt important l'enorme desafecció de Navarra per l'Estat. Cal dir amb molt d'orgull. A l'Ajuntament de Pamplona, pp i Ciutadans no tenen regidors, mentre que a Pamplona tampoc tenen regidors. En el Parlament només dos de cada 50 membres són del pàg. I no es pot dir que pp i UPN siguin el mateix, més encara quan Yolanda Barcina ha volgut acostar-se al pp, és quan comença la seva profunda crisi. La negativitat és una característica gairebé pròpia de la política i dels moviments socials de Navarra. No estem com Catalunya en una situació propositiva, dient el que som, sinó el que no som o el que no volem. Ara tenim l'oportunitat de fer un projecte concret i estructurat i dir el que volem per a Navarra.

Com valores el vist fins ara?

Vaig començar molt escèptic i sé que aquestes coses no es poden dir en públic, però al principi Joseba Asiron no em semblava un candidat idoni, i ara, sens dubte, crec que s'està complint molt bé el seu paper. Segurament els que venim dels moviments socials sempre volem a gent que se sembli a nosaltres per a representar-nos i això és un problema molt greu. Alguns diuen que és un govern de dretes, però ningú ha fet una contraproposta a la seva política fiscal, per exemple. El mateix amb molts altres temes. Això no és una revolució. Per què els que així ho esperaven no es van presentar a les eleccions com a revolucionaris?

Per què és tan especial Wagner?

Vaig començar a relacionar-me amb Wagner als 14 anys. És una mina que no acaba. Si t'interessa la transformació del món del segle XIX, la música clàssica, l'art i la revolució, el teu home és Wagner. És infinita. Compositor que ha escrit algunes de les melodies més belles des del nostre punt de vista occidental. Té passatges que gairebé et deixen sord i els que a penes se senten.

Igual que els socis de la cooperativa Talaios, crec que la gent treballadora té dret al luxe de l'alta cultura i no pot condemnar-la a escoltar punk-rock i hip-hop. La música clàssica, per exemple, ha de ser a les nostres mans perquè és interessant. Hem de gaudir de les novel·les, dels menjars suculents i de la cervesa artesanal. No podem deixar que el nostre cap es converteixi en bèstia bevent només Coca-Cola i cervesa industrial.

Per què t'agrada tant la poesia?

Avui dia la poesia no és popular, ja que en el segle XX s'ha escrit i publicat una poesia molt dolenta. Però si ens fixem en la història de la literatura, veurem que és el gènere més universal, perquè s'ha cantat en totes les societats. La poesia mostra com les cultures han comprès el món.