D'on va sorgir la idea del llibre?

Va sortir al carrer a l'hora d'organitzar els actes del 50 aniversari de les ikastoles navarreses. En l'Associació d'Ikastoles de Navarra (NIE) es va crear una comissió per a organitzar tot això, i es va considerar oportú publicar un llibre que reflectís el recorregut de mig segle. Em van fer l'encàrrec i vaig dir que sí, perquè tinc un tema que m'agrada molt. Em van permetre establir el contingut del llibre, i això també és d'agrair. En aquest sentit, és de destacar que, a més dels comptes de mig segle, he recopilat algunes històries anteriors, ja que en cas contrari difícilment s'entén el moviment de les ikastoles: El treball de Campion i altres euskaltzales del segle XIX i, sobretot, les classes de pre-guerra basques.

Has dedicat el primer capítol del llibre a aquests pioners.

Sí. Campione va fer un gran esforç per a enfortir el basc que estava en perill d'extinció, a través del Col·legi de Basc de Navarra. Campion resumia la seva inquietud amb una frase: “Ens anem uns i no ve ningú”. Doncs bé, en els anys 30 va conèixer la creació de l'Escola Basca de Pamplona i va dir: “Uns ens anem, però altres venen”. En els anys previs a la guerra, alguns euskaltzales van veure clar que el futur del basc es jugava a l'escola. Per això van sorgir les escoles basques de Pamplona, Estella i Elizondo. Desgraciadament, tot això va acabar el 18 de juliol de 1936. I, afortunadament, 30 anys després, altres somiadors van començar a treballar per a crear les ikastoles actuals.

Has treballat molt. Quins passos ha donat i quins mitjans ha utilitzat per a contactar amb els creadors?

D'una banda, he analitzat la documentació. Això de les ikastoles, això de les escoles basques abans de la guerra… Després, he visitat totes les ikastoles per a reunir-me amb els quals coneixen bé el recorregut de cadascuna: creadors, professors, responsables actuals… Aquests testimoniatges han estat fonamentals. “En el lloc que més t'agradi no hi ha versos”, diu el refrany. Doncs bé, en els últims mesos he estat així: ocupat, perquè havia de fer un llibre a més del treball habitual, però content, molt interessant i enriquidor. És un desig de donar a conèixer la història de les ikastoles i, sobretot, les històries de les ikastoles.

Els temps en què es va gestar el moviment no eren fàcils, i aquestes persones tampoc serien fàcils...

La creació de la majoria de les ikastoles va ser realment sorprenent: sense llibres, sense professors titulats, sense legalitzar… Mancances en tots els sentits. I els van fer en llocs molt curiosos: en una vaqueria, en un vell galliner, en el Champiñonero, en un racó fosc de l'antic convent del poble… Era una època de molta èpica. Vist des de la talaia d'avui, pot ser fins i tot divertit. Per als quals ho vivien era bastant dur. Això demostra la força i il·lusió que tenien aquells euskaltzales.

Algun exemple d'aquesta duresa?

En alguns pobles les autoritats, els professors de l'escola i molta gent del poble van atacar a la ikastola de manera implacable i, en molts casos, molt bruta. Sobretot a Tudela, Viana e Lumbier.

En els seus discursos parla vostè sovint d'aquell passatge de Jesús Atxa.

En aquests 50 anys, les ikastoles navarreses han recorregut un camí abrupte, amb el vent sempre en contra, i no sols en la foscor del franquisme, també després. Jesús Atxa, impulsor de les ikastoles d'aquí, va resumir el Premi Manuel Lekuona amb el seu ex-lehendakari Sanz al seu costat: “A Navarra s'han realitzat diverses autopistes en els últims anys perquè en agafar el cotxe puguem anar més còmodes. Els bascos, en canvi, hem de seguir pels camins estrets i laboriosos de sempre. Per a quan les autopistes?”.

Quines etapes diferenciaries en aquesta història de 50 anys?

La majoria de les ikastoles van sorgir en la dècada dels 70. La següent vegada van venir les legalitzacions i en el 90 es van començar a fer col·legis dignes. Aquest pot ser el resum més clar.

Diries que les ikastoles tenen el mateix caràcter que en un principi?

Les característiques principals de les ikastoles són, al meu entendre, tres: la defensa del basc i la cultura basca, l'aposta per una pedagogia innovadora i la participació dels pares i mares. És cert que la societat ha canviat molt en les últimes cinc dècades, però aquestes característiques estan molt presents en les ikastoles.

Quant al futur, quines reflexions fas?

Les ikastoles han demostrat que ofereixen un ensenyament d'alta qualitat. Es mantenen les característiques esmentades i es continua considerant la qualitat com la brúixola principal. Crec que això garantirà el futur de les ikastoles.