Altzaga, un dels pocs que ha resistit l'agressió a la retirada de cuines
- Dues són els únics centres públics de la CAB que mantenen la seva cuina, gestionats per les associacions de pares i mares: La de Larrabetzu la va conèixer en 2010 en ARGIA (el número 2.225), que compra matèries primeres a productors locals. Els avantatges del petit. En aquesta ocasió coneixerem a l'altre, el col·legi Altzaga d'Erandio, i en aquest gran menjador (mengen al voltant de 540 alumnes al dia), veurem com xoquen la sobirania alimentària i de gestió amb el model de servei d'àpats industrial que impulsa el Govern Basc. A Euskal Herria hi ha més models que gestionen el menjador escolar en el local, amb productes de productors locals, molts en la cuina local i no més cars.
Zuriñe Miguel i Kontxi Akesolo, membre de l'AMPA i responsables del menjador, ens han contestat que la Ikastola Altzaga d'Erandio, cooperativa de pares i mares a l'origen, ha complert 48 anys i que han posat en marxa l'organització per a celebrar el mig segle que tenen damunt. Encara que en castellà es parlarà amb més fluïdesa, han decidit que l'entrevista es faci en basca. Estan orgullosos d'haver conservat la seva cuina durant aquests 48 anys: “Han canviat moltes coses, la ikastola va començar en un pis, sent els pares socis de la cooperativa, i ha anat creixent, es publificó… però la cuina sempre ha estat, això no ha canviat. És perquè ho valorem”.
Fa 5 anys, es va considerar necessari obrir una tercera línia –amb tres aules en cada nivell d'estudis– per a atendre la sol·licitud de matriculació. Els més petits no van poder cabre en l'edifici principal i van començar a construir el nou edifici. Segons han explicat amb amargor, “el Govern Basc no ens va donar permís perquè poséssim la cuina allí. Estem totalment en contra d'aquest model de menjador que hem elaborat fora de nosaltres els servei d'àpats industrials, però no hem tingut més remei que dir: La resposta del Govern va ser que si en el nou edifici no acceptem el canvi de sistema, en comptes d'obrir una línia en el nostre crearien un altre centro en el poble. En dos dies ens van donar un termini per a respondre. Només vam tenir un dia per a reunir-nos i acordar entre els pares i mares”. Des de llavors, l'escola compta amb dos sistemes: el més gran és gestionat pels pares, el més petit pel Govern Basc.
Servei d'àpats en ambdues, però gestió diferent
És curiós i cal entendre la forma en la qual l'administració designa la gestió dels menjadors. Diu “gestió directa” al que és més allunyat del centre, és a dir, a la gestió directa de les administracions. I diu “gestió indirecta” a la gestió del menjador en el propi centre.
En Altzaga existeixen dues formes de gestió: el menjador gestionat per l'administració dona menjar diàriament a uns 110 alumnes menors de 5 anys. I gestionades pels pares a 540 alumnes d'entre 5 i 16 anys. Quant a la diferència, Miguel i Akesolo han contestat: “La qualitat dels servei d'àpats gestionats pel Govern Basc no serà dolenta, però els pares no ho sabem. Nosaltres triem quin menjar comprar i d'on. Allí es prepara el menjar i controlem més: si als nens no els agrada un aliment, canvia. Els pares som els encarregats del menjador i de tant en tant venim a veure com va des que comença el servei fins que acaba, mengem allí per a degustar el menjar, parlem amb els treballadors...”.
I atenció, la gestió d'aquest gran menjador amb cuina local la realitza l'AMPA a través d'una empresa de servei d'àpats (a diferència de l'escola de Larrabetzu): “A través d'ell contractem 35 treballadors (tant cuiners com monitors). La decisió és nostra, sempre tindrem l'oportunitat de decidir no tenir servei d'àpats. Ho hem pensat, però de moment no hem fet cap pas”.
El cost de la gestió en mans dels pares és molt elevat: d'una banda, el Govern Basc deixa als alumnes sense l'ajuda del menjador; els alumnes que venen d'un altre país, a més de les ajudes al transport, haurien de ser també per al menjador, ja que no tenen més remei que fer el menjar en el centre. “Hi ha molts alumnes d'aquí en aquesta situació, però no reben cap ajuda”. D'altra banda, “tot el servei el paguem els pares, el Govern no posa gens de diners”.
APPCC o com obligar a la ciutadania a l'alimentació industrial
L'APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític) és un procés estàndard utilitzat en la indústria alimentària. Prediu els riscos en cada etapa del procés i introdueix plans d'autocontrol. En la CAPV, els menjadors han de ser de més de 300 comensals. Segons compten els pares, això suposa seguir un procés rígid de treball i haver d'escriure-ho tot: “Hem d'escriure totes les receptes utilitzades, la neteja de tots els llocs i utensilis, totes les accions de treball i sempre cal seguir els mateixos passos, i controlar que es faci així... hem d'escriure tots els dies, per exemple, la carn ha vingut: quina temperatura té, a quina hora l'hem guardat, on... De tant en tant venen inspectors a fer auditories”. Serveixen per a garantir la seguretat, però en la cuina local com la d'Altzaga impedeixen la preparació de matèries primeres pròpies: “per exemple, el camió que porta carn ha de tenir un frigorífic segons AKKPA i la carnisseria del poble no el té. Tampoc podem comprar les verdures dels camps de voltant perquè no tenen permís per a vendre”.
I no obstant això, el sistema d'Altzaga és molt més barat
La quota del menjador d'adults d'Altzaga, amb cuina pròpia, és de 74 euros al mes, que cobreixen la totalitat del servei que tenen subcontractat a través del servei d'àpats. El Govern Basc no aporta un euro. La quota del menjador dels petits d'Altzaga, que prepara servei d'àpats industrial fora del centre, és de 91 euros al mes, amb els quals es paga el 73% del servei i el 27% restant és assumit pel Govern Basc. “Nosaltres també treballem per servei d'àpats, ens surt més car que contractar directament els treballadors, però és molt més barat. I a aquesta quota excessiva dels pares afegeix els diners del Govern! És una vergonya. Sembla que va haver-hi un temps en el qual van voler que la zona de menjador fos lliurada a les empreses. Si bé el servei de menjadors es vol donar als serveis d'àpats, poden ser menors i estar el més a prop possible del centre. Així el menjar sortirà millor. Però ho fan al revés, quan cada quatre anys es ratifiquen els plecs o les condicions per a l'adjudicació de servei d'àpats, la qual cosa sempre demanen és que les empreses siguin més grans. No ho entenem”.
DISTRIBUCIÓ DE MENÚS ESCOLARS EN LA CAPV (2011-2012)
Ikasturtero 90 milioi euro inguru mugitzen ditu EAEko ikastetxe publikoetako jantokien zerbitzu osoak (menua, prestatzea, zantzaileak...). Horren %73 familiek jartzen dute eta gainontzekoa Hezkuntza Sailak.
EAEko 500 ikastetxe publikotan 93.500 ikaslek bazkaldu zuten egunero jantokian 2014-2015 ikasturtean. Euskal Herriko 108 ikastoletan gutxi gora behera ikasleen erdiak bazkaltzen du jantokietan: 27.000 ikasle inguruk.
Ikastola bakoitzeko jantokia ikastolak berak kudeatzen du. Hego Euskal Herrian 74 ikastola daude Ikastolen Elkartean, eta horietatik 36tan bazkaria bertako sukaldean prestatzen dute. Bertako langile eta begiraleak ikastolako langile dira. Elikagaiak, aldiz, kanpoko enpresen bidez erosten dituzte. Kudeaketa eurengan egonik, bertako eta garaiko produktuak erabiltzea ikastola bakoitzaren esku dago.
Zerbitzuaren kostua osoki ikastolak hartzen du bere gain (Eusko Jaurlaritzak ez du inongo ekarpenik egiten) eta bertako ikasleek aukera dute Jaurlaritzak ematen dituen jantokiko bekak eskuratzeko.
Hauek dira bazkaria bertako sukaldean prestatzen duten ikastolak: 1. Abusu (Bilbo) 2. Seber Altube (Gernika) 3. Txantxiku (Oñati) 4. Zurriola (Donostia) 5. Assa (Lapuebla de Labarka) 6. Udarregi (Usurbil) 7. RM Azkue (Lekeitio) 8. Orereta (Errenteria) 9. Pasaia-Lezo Lizeoa (Pasaia-Lezo) 10. Betiko (Leioa) 11. Jaso (Iruñea) 12. San Fermin (Zizur Txikia) 13. Paz de Ziganda (Atarrabia) 14. Aresketa (Amurrio) 15. Ander Deuna (Sopela) 16. Laskorain (Tolosa) 17. Kurutziaga (Durango) 18. Jakintza (Ordizia) 19. Andramendi (Beasain) 20. Uzturpe (Ibarra) 21. Urretxu-Zumarraga 22. Salbatore Mitxelena (Zarautz) 23. Tantirumairu (Lesaka) 24. Santo Tomas (Donostia) 25. San Benito (Lazkao) 26. Armentia (Gasteiz) 27. Laudio 28. Arangoiti (Irunberri) 29. Argia (Tutera) 30. Kirikiño (Bilbo) 31. Urretxindorra (Bilbo) 32. Larramendi (Mungia) 33. Asti Leku (Portugalete) 34. Andramari (Zornotza) 35. Aranzadi (Bergara) 36. Eleizalde (Bermeo).
Jantokirako propio lekurik ez dagoen ikastetxe publikoetan, Eusko Jaurlaritzak baimentzen du zerbitzua herriko ostatuetan ematea. Hau gaur egun praktikan, eskola txikietan ematen da. Hezkuntza Sailak egiten dituen eraikin berri guztiek izaten dute sukalderik gabeko jantokia. Baina eraikin zaharra edo udalak eskolarako utzitako egoitza duten ikasleek abantaila hori badute, egunero bertan prestatutako ostatuan jatea. Gurasoek aukera behintzat badute sukaldariarekin zuzenean oinarriez hitz egiteko (menuak, zer eta nondik erosi...). Jantoki hauetako gurasoen kuotak eta Jaurlaritzaren diru-laguntzak gainerako ikastetxeetako catering industrialen berberak izaten dira. Gipuzkoako Eskola Txiki hauetako ikasleek bazkaltzen dute egunero herriko ostatuan: Abaltzisketa, Gabiria, Larraul, Alkiza, Zerain, Olaberria eta Aduna.
Nafarroan eskolako jantokiak bertako guraso elkarteek kudeatzen dituzte. Gehienek catering enpresen bidez kontratatzen dute zerbitzua, baina badira zuzenean eramaten dutenak ere. Eskola batzuek bere sukaldea dute eta bertan prestatzen dute bazkaria, eta beste batzuek kanpotik ekartzen dute.
Landa eremuko eskoletan, berriz, etxetik prestatutako janaria eramaten dute: herri txikietako 70 eskolatik goiti daude, eta jantoki sistema ekonomikoki eutsi ezin dutenez, ikasleak bazkaria ontzian joaten dira. Guraso elkarteak begiralea jartzen du, ikasleak zaintzeko. Eskola hauen aldarrikapena da babes legal bat sortzea, Espainiako Estatuko hainbat lekutan legeak baimentzen baitu ontzietan etxetik janaria eramatea.
Nafarroako Gobernuak laguntzak ematen dizkie eskolara bere herritik kanpo doazen ikasleei, eta kuota guraso elkarte bakoitzak finkatzen du.
Zuberoa, Lapurdi eta Baxenabarren herriko etxeen eskumena da kantina zerbitzua ematea. Herriko 3-11 urte bitarteko haurrak elkartzen dira hauetan, ikastetxeak bat baino gehiago izanik ere. Frantziako Estatuaren arauak ere oso estuak dira, sukaldea bertan izatea galerazten dutenak. Herriko etxe bakoitzak bere irizpideen arabera erabakitzen du zein catering enpresa kontratatu. Ikasle bakoitzaren kuota, gurasoen diru sarreren araberakoak izaten dira.
Uxue Arbe ARGIAko harpidedunak lagundu digu erreportajerako dokumentatzen. Unibertsitaterako aurten egin duen lanean (Eskola jantokiak: Elikadura arloko alternatibak zurkaizteko aukera) bildu du EAEko jantokien bilakaera:
- 80ko hamarkadan hasi eta 90eko hamarkadan ezinbesteko bihurtu zen zerbitzua. Emakumeak ordaindutako lan merkatura sartzearen eta gizonak ordaindu gabeko lan erreproduktiboetara ez sartzearen ondorioz, eguerditan etxean egoteko zailtasunek eragindakoa da jantokien beharra.
- 80ko hamarkadan kudeaketa modu anitzak zeuden, nagusiki bitan multzokatu daitezkeenak: guraso elkarteen ardurapekoak eta Hezkuntza Sailaren ardurapekoak.
Lehenengo kasuan, guraso boluntarioek ardura handia zuten kontratazioak (sukaldeko pertsonal funtzionariorik ez bazegoen), erosketak edota menuak erabakitzeko. Hartutako erabaki horien finantziazioa neurri batean publikoa zen, hau da, aurrekontu publiko bat elkarte pribatu batek kudeatzen zuen, tarteko esleipen publikorik gabe. Gainera, gatazkak sortzen zirenean, nahasi gertatzen zen argitzea nori zegokion erantzukizuna, eta gainkosturik bazen, bere egitea. Bigarren kasuan, Hezkuntza Sailak pertsonal funtzionarioaren bidez edo catering enpresen kontratazioaren bidez eskaintzen zuen zerbitzua.
- 2000. urtean Jaurlaritzak araudia berritu eta legez, gurasoen kudeaketa eten zuen. Zerbitzua hornitzeko, homologatutako enpresak soilik aurkeztu zitezkeen, eta bi zerbitzu mota eskaini behar zituzten: cateringa (janaria sukalde zentraletan prestatzea), eta cateringa in situ (enpresek hornitutako lehengaiak erabilita, eskoletako sukaldeetan prestatzea). Hezkuntza Sailak aurretik hartutako beste erabaki bat izan zen sukaldeak ez berritzea eta eskola berrietan sukalderik ez egitea.
- Legeak lege, 2007-2008 ikasturtean 8 eskolek eusten zioten gurasoen kudeaketari. Presioa handitzeko beste neurri bat iragarri zuen Hezkuntza Sailak 2008ko maiatzean: kudeaketa Jaurlaritzarengan utzi ezean, ume bakoitzeko jasotzen zen diru-laguntza publiko oro kenduko zieten. Egun, bost ikastetxetako jantokien kudeaketa dago guraso elkarteen esku: Larrabetzu, Altzaga, Deustu, Aranzabela eta Mendebaldea. Azken hiruek ez dute sukalderik ikastetxean.
- 2009an, Nekazaritza Sailak ikerketa bat eskatu zuen elikagai ekologikoetan oinarritutako proiektu pilotu baten bideragarritasuna aztertzeko. Ikerlanaren emaitzak ikusita, eskoletan bertako elikagai ekologikoen horniketa ez zela aproposa ondorioztatu zuen.
- 2014ko ekainean, legez besteko proposamena aurrera atera zen Eusko Legebiltzarrean. Honen arabera, lau eskoletako guraso elkarteen esku gelditu da proiektu pilotuak garatzeko ardura. Prozesuak martxan dira eta lehen eskolak 2016ko urte hasieran jarriko du praktikan gurasoen kudeaketa.
