La derrota de Wall Street en 1929 i la posterior crisi econòmica van unir el cinema i les crispetes. Abans, el costum de menjar blat de moro rebentat al carrer s'havia estès, però el cinema mut era encara massa elitista per a permetre un picotejo senzill a les sales.
Gràcies a les pel·lícules sonores, el cinema es va popularitzar visiblement, però va ser la crisi la que va introduir les crispetes a les sales: el cinema era un dels passatemps més barats, el blat de moro també estava barat i les crispetes es preparen molt fàcilment.
La relació es va estrènyer durant la Segona Guerra Mundial, ja que l'escassetat de sucre va deixar fora de joc dolços i refrescos. Des de llavors, el binomi s'ha enfrontat a la televisió i el microones ha estat el seu aliat.
Edurne Azkarate va dir enlaire des del micro de l'escenari que el cinema basc té poc basc en la celebració del Festival de Cinema de Sant Sebastià. La frase retrunyeix per la seva veracitat. En l'escena de l'arquitectura es pot repetir el mateix lema i estic segur que en altres... [+]