L'Estat islàmic es comporta amb art en l'occident: amb art i amb art ens fa caure en el parany.

“L'Estat islàmic ha entrat en la ‘segona fase’ del seu pla. Amb un califat mediocre instal·lat a Síria i l'Iraq, ara excita a Occident perquè reaccioni com un boig i s'enfonsi. En aquest cep estan caient els polítics durs”. William R. Polk és així com parla Falling into the ISIS Trap en una extensa anàlisi.

William R. Polk (Texas, 1929) és un expert en relacions internacionals. En 1962, quan la crisi dels míssils cubans va portar als Estats Units i la Unió Soviètica a la gairebé guerra, John F. era assessor de Polk. Kennedy en un gabinet de gestió del conflicte.

Al juny de 2014, Polk va exposar en una altra anàlisi en profunditat (Understanding Islamic Fundamentalism) l'estratègia de l'Estat islàmic, amb especial esment a un llibre que, al seu judici, el resumeix. El seu títol (Idarah at-Tawhish) ha estat traduït a l'anglès com a Management of Desolation, la qual cosa en basc donaria “Gestió de la destrucció”. No és clar si el seu autor, Abu Bakr Naji, és l'únic home o un comitè que porta aquest sobrenom.

Segons l'antic funcionari ianqui, l'EI ha aconseguit en pocs dies el que pretenia amb les massacres que duia a terme a París, Mali Bamako, Beirut i Egipte, fent explotar l'avió rus. França, Rússia, els Estats Units i companyia han iniciat una campanya militar per a desmantellar EI.

El que donen aquest tipus de campanyes militars ja s'ha vist abans a l'Afganistan, l'Iraq, Líbia i altres llocs de la UE. “EI ha après la lliçó –diu Polk- però sembla que els nostres líders no ho han après”.

En primer lloc, aquesta guerra asimètrica és també asimètrica en costos. La lluita d'EI és bastant barata. S'han assentat en zones rurals, i quan són assotats es dispersen i s'amaguen a l'espera de noves oportunitats. No obstant això, els que vivim en les societats industrialitzades en les grans viles no podem fer-ho.

Ells ens fan molt mal amb poc cost, i nosaltres a ells molt poc mal gastant grans sumes. Al setembre de 2001 els islamistes, amb una despesa de mil dòlars, van causar més de 2.000 morts i possiblement més de 100.000 milions de dòlars en pèrdues per a EE. Les matances de París no els anaven a sortir més cares el 13 de novembre.

Igual que Al-Qaeda en 2011, EiTB preveu amb els atacs actuals que els occidentals respondrem amb la bomba contra els islamistes. Milions de persones fugiran, però encara més es quedaran en el lloc i les nostres massives destrosses cegues portaran a la població als braços d'EI.

Els occidentals ens gastem molts diners en les nostres operacions militars, Polk es plaga, però ens guanyem els cors d'uns pocs. “Perquè encara no hem entès el que és una guerra de guerrilles”.

Quan Napoleó va envair Espanya en el segle XIX, no podia entendre com els espanyols no els donaven la benvinguda. Encara que havien arribat a alliberar-se de l'absolutisme, en la seva opinió, els soldats francesos, guerrillers i la majoria de la població no veien en ells més que a l'exèrcit estranger opressor. Napoleó escriuria més tard que aquells guerrillers ibèrics havien destruït el seu projecte.

L'Estat islàmic ja té agenda

Va donar William R. Polk preveu tres etapes en la seva estratègia. En primer lloc, humiliar a l'enemic, obrir el caos perquè les potències estrangeres i els seus bastons de mans es fatiguin i s'embogeixin, mentre els guerrillers aprenen a manejar amb eficàcia el comandament.

En una segona fase, s'ha estès la destrossa –algú ha traduït “propaganda del salvatgisme” en castellà–. Atacs a petita escala a Àsia, Àfrica o Europa. El que estem veient ara. “L'estratègia d'EI espera que els EUA i els croats [les potències estrangeres paganes] es llancin en el contraatac militar, contribuint així a l'expansió de la gihadista i animant a milers de joves a participar en la resistència”.

Els gihadistes, en permetre que les grans potències deixin avergonyides a les seves represàlies, volen aprofundir en la bretxa entre la població d'origen i la d'origen estranger per a augmentar les despeses de seguretat. La clau està en el cost.

No és casualitat que el turisme i l'oci hagin estat atacats aquesta tardor. Mali, un famós hotel de Bamako. Per a fer esclatar un avió rus venia de la zona d'aïllament de Sharm el Sheij, al Sinaí (Egipte). A París, discoteca de moda, hostals... El seu ressò ha estat impressionant, de cop a Occident la seguretat ha estat la principal prioritat dels ciutadans.

Ens hem adonat que els objectius dels gihadistes són nombrosos. Institucions dels estats, bancs, centrals elèctriques, centrals nuclears, centres comercials, teatres... Si és necessari protegir-los, les despeses de seguretat s'han incrementat a la velocitat del tret. De sobte, una part de la despesa pública que no es podia tocar si no es reduïa més: s'acceptarà qualsevol excepció en l'exèrcit i la seguretat, segons han demostrat a França.

L'Estat islàmic es troba, així, en condicions d'entrar en una tercera fase, la de construir una “societat lluitadora” o califat. Els que pensin que l'Estat islàmic és una banda de bojos hauran de mirar millor la política que estan portant en els territoris que han pres en la seva propietat; més prop d'això.

Per tant, Europa, els EUA i Rússia es van endinsant a poc a poc en el panorama que ja han sofert: El mateix que Napoleó va entrar i va caure de morros a Espanya, Mao Zedong va subministrar el mateix medicament als japonesos quan van envair la Xina, similar a Ho Chi Minh a França i els Estats Units a Vietnam, un als afganesos russos...

Per si no fos prou, les grans potències del Nord-oest no aconsegueixen organitzar un front únic contra l'Estat islàmic, perquè les tenen com a aliades seves... just les potències més petites que han creat EI i han contribuït al seu finançament.

L'expert britànic Nafeez Ahmed explica el motiu en el seu article “L'Estat islàmic està protegit per l'OTAN”: “Occident està subjecte als reyeznos musulmans que promouen el terror, perquè necessita d'ells per a obtenir petroli i gasos a Orient Mitjà, el Mediterrani i la Zona Mitjana d'Àsia”.

William R. Polk no és optimista amb els seus 86 anys: “Desgraciadament, crec que hem emprès el camí d'una o més dècades de por, d'indignació, de desastre i de pèrdua de llibertats fonamentals”.