De la mà de la Unió Europea, de moment només han arribat al País Basc deu persones (tres eritreus a Bilbao, i tres afganesos, eritreus, tajikistanos, un apàtrida i tres sudanesos en Baigorri). Però per les vies habituals l'any passat, per exemple, es van tramitar al voltant de 125 sol·licituds d'asil en Hego Euskal Herria (principalment, subsaharians). Patricia Barcelona ens ha explicat que el procediment habitual és el mateix en tots els països de la Unió Europea, basat en el Conveni de Ginebra. No obstant això, hi ha països que no compleixen les directives i països com Grècia ha estat advertit en més d'una ocasió per la UE, per no garantir també a les minories.

En el nostre cas, els Estats espanyol i francès tenen totes les seves competències en aquesta matèria, i s'actua de manera similar en tots dos casos, el que canvia és el model, com la concessió de refugis en pisos o centres. El ciutadà que arriba i sol·licita asil pot sol·licitar dues proteccions: el reconeixement de la condició de refugiat i la protecció subsidiària. En el termini d'un mes es decideix admetre o no el tràmit de la sol·licitud, i en cas de superar aquesta primera fase s'inicia el procediment fins a la resolució definitiva. Durant aquest temps, s'ha de garantir al refugiat la informació, documentació, allotjament i necessitats socials, jurídiques i sanitàries bàsiques sobre els seus drets i obligacions. “En teoria, la llei diu que el procediment per a prendre una decisió durarà 6 mesos, però també tenim casos que han durat 5 anys. L'origen del sol·licitant està relacionat: Quan el Govern preveu que el conflicte al país d'origen es pugui solucionar a mitjà termini, espera al fet que es resolgui perquè es resolgui definitivament. La resolució serà denegar l'asil al·legant que s'ha resolt el conflicte. Això que es diu ‘criteri de prudència’ ha estat aplicat en nombroses ocasions pel Govern d'Espanya, amb Ucraïna i molts països d'Àfrica, en el cas de Mali, en el de Costa d'Ivori… i per això hi ha tants expedients que duren tant de temps”.

Fins que es decideix, el que ha vingut a la nostra casa no viu una situació delicada: no pot treballar fins que transcorrin sis mesos des que s'iniciï el procediment de sol·licitud. “En la pràctica –ha afegit Barcelon-, fins i tot després d'aquests sis mesos tenen grans dificultats, ja que les empreses i els particulars sovint no entenen la seva documentació, veuen que és provisional. A més, a l'espera de la resolució definitiva, aquesta incertesa es viu amb molta ansietat –per por de ser denegada–, i alguns desisteixen de la seva petició i finalment marxen perquè no reben resposta”. Una vegada resolt l'expedient, hi ha tres opcions: concedir l'estatut de refugiat, declarar les raons humanitàries o denegar-les. De negar-ho, es convertiria en un migrant sense papers. Amb tot el que això comporta.

És diferent el cas dels 160.000 refugiats que ha de destinar la UE per a reubicar-se als països europeus. El procediment és més ràpid: no han arribat directament al País Basc a demanar asil, han arribat a Europa i el primer pas ja està donat –l'opció de la petició està acceptada–. A partir d'aquí, “esperem que se'ls apliqui el procediment d'emergència i que en un termini màxim de tres mesos es decideixi de manera definitiva”, assenyala la directora de la Comissió d'Ajuda al Refugiat.

La pròpia Comissió, la Creu Roja i les associacions que treballen amb persones refugiades són les encarregades de gestionar el sistema de protecció –cerca de refugis, etc.– dels sol·licitants d'asil, però com ja s'ha esmentat anteriorment, la competència és dels governs estatals. “El que poden fer els governs de la CAB, de Navarra i els ajuntaments de cada lloc és millorar el sistema, perquè té llacunes, tant des que arriben fins que entren en el sistema de protecció, com perquè surtin d'ell, o fins i tot quan estan dins d'aquest sistema de protecció, perquè a vegades no hi ha recursos suficients per a atendre les necessitats que tenen”.

París, prejudicis i convivència

Segons Patricia Barcelona, “els atemptats de París han reavivat la xenofòbia d'alguns, però també es veu una gran ona de solidaritat, i tot això és el que hem de valorar i posar en valor. Si la reubicació dels refugiats es fa de forma organitzada, amb la implicació de les institucions autonòmiques i locals, crec que pot prevaler la mirada positiva cap als estrangers i els refugiats. Ens han volgut omplir el cap d'elements negatius cap a la immigració, ens han omplert de prejudicis, i pot ser el moment de donar-li la volta i de valorar la pluralitat que ja és, en favor de la convivència”.

Fracàs de les polítiques d'integració: http://www.argia.eus/argia-astekaria/2487/errefuxiatu-krisi-globala

I què passa amb l'arribada a Europa? : http://www.argia.eus/argia-astekaria/2487/errefuxiatu-krisi-globala-3