No vull fer un diàleg habitual basat en les vivències. Com ha estat el teu procés de transició, quan t'has adonat, etc…

M'alegro que també a mi em doni molta mandra. Preferiria passar per un altre lloc i evitar aquest tipus de preguntes. Fins ara he respost moltes vegades el que és ser trans, com ha estat la meva transició, quan i com he començat el procés d'hormonación... He respost pensant que podia ajudar sobretot a les persones que tenen aquesta experiència, però últimament estic cansat d'això. Faig cinema, participo en diferents col·lectius i d'aquí vull comptar les coses. A més, soc conscient que la meva vivència no és més que meva i que hi ha milers de maneres de ser trans. Cadascuna té la seva. He crescut en un barri de Barcelona, tinc als meus pares mèdics i no he viscut el procés de la manera conflictiva que viuen uns altres. Però sé que moltes altres persones trans viuen molt més solitàries i complexes.

Participa en el projecte Cultura Trans des de 2005. Què és?

Promovem sobretot nous referents. Amb això, busquem transformar l'estructura del sistema i integrar plenament la cultura trans en la societat. Així mateix, tenim especial interès a crear missatges de construcció per a les noves generacions trans, que puguin pensar en un futur des d'un lloc més positiu. Tot això el volem fer des de l'àmbit de la cultura perquè sabem que la cultura té un enorme poder transformador, en molts casos superior al de les polítiques convencionals.

Parlant de referents… Quin és el panorama al cinema?

Si realitzes una cerca en Internet et sorprendria amb l'escassetat de referències. En els últims anys, el director de cinema Llana Wachowski (V de Vendett a, Matrix…) és el més citat. De sobte, la presència d'una persona trans en el mainstream amb ple reconeixement ha trencat les formes del pensament reglat: els trans, a més d'exercir la prostitució, poden treballar al cinema i fer pel·lícules com Matrix. Però més enllà de Wachowski hi haurà molta més gent trans al cinema, uns pocs enfront de la càmera i altres darrere de la càmera.

Creus que això ajuda?

Perquè tinc contradiccions. D'una banda, crec que és necessària la visibilitat. Com he dit, el fet que els referents trans estiguin en circuits oficials o socialment acceptats pot ajudar a les persones que viuen el procés. Però, d'altra banda, no crec que aquestes persones trans que es fan visibles representin a tota la comunitat. Sovint sembla que només són personatges famosos als quals se'ls admet una dosi de frivolitat.

Això té poc a veure amb el que viuen moltes persones.

Per descomptat, això no és la realitat de la comunitat trans. Diria que una gran majoria de les persones trans encara viuen l'exclusió. Creu-me, porto molt temps en l'activisme trans i he vist de tot. La transsexualitat i l'exclusió continuen sent conceptes molt relacionats; trobar treball, realitzar processos d'hormonación amb seguiment mèdic, fer front als danys derivats de l'estigma… Encara hi ha moltes dificultats i per això crec que és imprescindible recuperar i difondre altres referències trans.

És a dir, treballa per una representació més digna.

Així és. És curiós, perquè últimament m'estic centrant en el tema de la representació, sobretot en la ficció, i estic arribant a una conclusió. Quan es vol representar a les persones trans en la pel·lícula o en la publicitat, la majoria de les vegades són homes, ja siguin homes trans o dones trans. La pel·lícula Transamerica és un dels pocs papers en els quals una dona juga el paper d'una trams, precisament la que està protagonitzada per l'actriu Felicity Huffman. Al cap i a la fi, penso que darrere d'això està la influència del patriarcat, i que per tant, als homes se'ls reconeix la categoria trans en grau més alt que a les dones.

Per a acabar: quina és la pel·lícula que Pol Galofre volgués fer?

Ufa… Pregunta difícil. Puc dir-te quin és el meu últim treball. Hem aconseguit finançament per a un projecte en el qual estem intentant connectar i visibilitzar el món laboral i la transsexualitat. Estem treballant en la documentació de les persones trans que treballen en diferents llocs de treball. I com sempre, estem trobant molts més casos dels que es pensava. És un projecte interessant, al cap i a la fi tenim la intenció de demostrar que els trans estem en molts llocs.