AVANÇARÉ que el cor i el cap en aquest moment em demanen en el Parlament que la Cup voti a Artur Mas. Com en l'època del Pla Ibarretxe, la Unió em demanava que fes un gest seriós a favor del pla. De cara a l'acumulació de forces, és evident que no ho va fer de debò, però amb uns vots a favor sí que va possibilitar treure el pla en el Parlament Basc. Ningú hauria pogut dir que ell hagués obstaculitzat el camí, però el suport que se li havia donat era inexistent, perquè d'aquesta manera s'anava contra la paret del Congrés de Madrid, primer, i després cap a la via fèrria de la societat basca. I així va ser.

Amb el temps tot es veu molt millor, per descomptat. Avui dia, es veu amb claredat la tranquil·litat amb la qual els grans i grans sectors del PNB es van acollir a l'enfonsament del pla respiratori. Analitzat des de 2015, el camí realitzat pel lehendakari Juan José Ibarretxe en la solitud es fa incomprensible. La solitud es veu ara, en canvi, quan en el més alt del lideratge es reflectia en el mirall de la societat el sòlid líder que tenia enrere el seu partit i gran part de la societat basca, ple de legitimitat i contundència.

Com coneixia al seu partit, Juan José Ibarretxe va preferir més que barallar dins del PNB, formar un think tank de la independència i influir en la societat. L'ex lehendakari sabrà que la màgia i la recerca no estan molt d'acord, però en la ponència del Parlament Basc preveia la independència per a 2030 per a Catalunya i el País Basc. Cal confessar-li, no obstant això, que ha sabut escapar dignament de les portes giratòries. El micropunt del seu Nou Estatut podria ser el següent: Ibarretxe no va poder, el PNB no va voler i l'esquerra abertzale no va encertar.

I CUP, com dimonis veuran la jugada de tancar la porta de la Generalitat de Masi dins de 10 anys? Ningú ho sap. Fins a principis de gener no se sabrà del tot, però en aquest Mas o en aquest Març s'està escampant una forta olor d'eleccions a Catalunya. La Cup i JxSí ja han reconegut que el pitjor escenari seria la repetició d'eleccions, però no és creïble, si no sembla que el lògic seria arribar a un acord. Si el lehendakari i el seu govern no són capaços de consensuar, com creurà que els ciutadans siguin capaços d'acordar un full de ruta cap a la independència?

Una de les claus importants que pot haver-hi en aquest nus és la següent: A pesar que el CDC està molt tocat, a veure com s'ha sentit la seva columna vertebral a través del camí recorregut fins ara. El principal dubte dels últims anys ha estat fins a on podria arribar Mas: ha superat sens dubte totes les expectatives fins ara. I una de les claus és com s'anima més aquest món de CDC, empenyent a Mas cap endavant o rebutjant a Mas.

Si en CDC el tema fos molt clar, es posaria un substitut i es va acabar: la CUP guanyaria l'aposta que està realitzant per a evitar que la situació empitjori litzateke.Egunotan en les pròximes eleccions. Però si, com és possible, en CDC no tot fos tan clar? Llavors, dins de deu anys, parlaran d'aquesta ficada de pota del passat en la Cup.

El tema dels presos continua sent objecte de debat en l'esquerra abertzale, tal com ha demostrat la manifestació del passat 28 de novembre a Bilbao. No hi ha dubte que si en 2011 l'Estat hagués adoptat les mínimes mesures humanitàries respecte als presos, el debat no seria el mateix ara. Però no ha succeït així i els nervis es multipliquen pertot arreu. L'Estat sabia que això podia succeir i està jugant amb aquesta carta, utilitzant a les persones i els seus drets sense complexos ètics. Diguem clarament, utilitzant la violència de l'Estat. En aquesta situació, el més cridaner seria que no es dugués a terme una discussió. En aquest context, les paraules de Jesús Mari Zalakain, acabat de sortir de la presó, en Berria, no són les pitjors com a brúixola: “La clau és seguir, fer reunions, manifestacions, peticions, tot el que es pugui”. Aquest debat és gestionable.

El problema serà més greu si el que hi ha darrere d'aquest debat és la línia política de l'esquerra abertzale, amb els objectius i els mitjans. Amb els seus alts i baixos, però s'ha considerat un gran valor que tota l'esquerra abertzale hagi culminat alhora el camí de la lluita armada. És així?