L'Euskal Zine bilera de Lekeitio, únic festival de cinema en basc, té com a objectiu premiar la creació de curtmetratges. Segons els organitzadors, el nombre de treballs presentats cada any és major, així com la qualitat d'aquests. Els ha semblat interessant portar el tema a la taula rodona Berbaldia que s'organitza dins del festival: per a parlar de la situació actual del sector, per a generar debat i intercanviar opinions.
Segons Txema Muñoz, director de Kimuak, no hi ha indústria. “El sector només s'ha desenvolupat. En un temps, la qual cosa els alumnes utilitzaven per a fer les seves coses s'ha convertit en un camp cada vegada millor”. Muñoz també ha ofert una dada sobre els treballs en basc: es realitzen 8-10 curtmetratges en basc “molt bons” a l'any.
El cineasta i professor de la UPV/EHU Kepa Sojo ha destacat que, igual que ocorre en la literatura amb la novel·la i l'assaig, “el curtmetratge és un gènere i molts autors no tenen intenció de fer el salt al llargmetratge”. Per contra, el cineasta Jon Garaño afirma que encara hi ha qui no s'interessa pels curts i els fa per a fer un salt de llarg, “és a dir, sense vocació, perquè així ho entenen o perquè la universitat els obliga a fer aquest tipus de treballs”.
No obstant això, la realitat diu que el que s'ha fet “de mala gana” és bo. Segons la cineasta Maider Fernández i membre del col·lectiu Les Noies de Pasaik, la democratització de la tecnologia ha permès millorar molt la qualitat de les obres. Avui dia, “totes són pel·lícules, siguin curtes o llargues”. Per tant, com diferencia la professionalitat i l'amateurisme de les obres que classifica Euskal Zine Bilera? Els quatre ponents han reconegut que es tracta d'un límit difús i que la naturalesa del treball està marcada pel model productiu.
A més de la democratització, també sol haver-hi dolents curts, ha recordat Garaño: “Tots podem fer un curt, però no un bon curt. En la fotografia ocorre el mateix”. Fernández, per part seva, ha fet alguns treballs sense recursos econòmics, però reclama que no es pot acceptar treballar sense cobrar res. En aquest sentit, Muñoz ha subratllat la necessitat de crear indústria, ja que “crear equips professionals estables serà una condició imprescindible per a garantir el futur del sector”.
Euskal Film Laburren Kartografia mahai-ingurua
Hizlariak (argazkian, ezker-eskuin): Maider Fernandez zinegile eta Las Chicas del Pasaik kolektiboko kidea, Jon Garaño zuzendari, gidoilari eta ekoizlea, Kepa Sojo zuzendari, gidoilari eta historialaria, eta Txema Muñoz Kimuak programako zuzendaria. Moderatzailea: Miren Manias