Cikautxo és una de les empreses amb representació en la comissió Euskaragileak, dedicada al desenvolupament i producció de components de cautxú i plàstic i que compta amb més de 500 treballadors. Es dedica principalment a la fabricació de peces d'automoció. L'empresa està situada a la comarca basca de Lea-Artibai, en Berriatua, i en els últims cinc anys han treballat intensament en l'euskaldunización de la llar. Hem parlat amb Ramón Mendiguren, responsable de projectes de l'empresa, per a conèixer el treball que estan realitzant.

“La majoria de les empreses de la comissió Euskaragileak tenim un pla de basc bastant avançat i portem anys treballant en això. Una de les nostres tasques serà, per dir-ho d'alguna manera, el treball de lobby; volem fer veure que és possible treballar en basc. D'altra banda, com a grup, vam veure que podíem influir directament en els proveïdors, i decidim començar amb aquesta labor. Estem identificant als proveïdors que tenim en comú”.

L'elecció definitiva dels proveïdors es realitzarà en la pròxima reunió del Consell, que es reuneix cada tres mesos. A més, es concretarà tot el procés de tramitació de la sol·licitud, definint què se li demanarà exactament a cada proveïdor. Ramón Mendiguren: “Treballem en basc i per a nosaltres això és un valor afegit. Els informarem dels beneficis de l'ús del basc i de què també volem parlar en basc amb ells”.

Els principals proveïdors de l'empresa Cikautxo són forasters, d'automoció. Però més enllà dels productes que fabriquen, han de treballar amb molts altres proveïdors: electricistes, agències de viatge, auditors… En aquest sentit, van començar a influir en els seus proveïdors i a decidir com actuar amb cadascun d'ells. Per exemple, un treballador de l'empresa de seguretat no sap basca i mentre aquest empleat està de vacances, li van demanar a l'empresa que es comprometés a portar un substitut euskaldun. “Enviem cartes a uns 25 proveïdors, dels quals 18 ens van contestar. La majoria es va mostrar disposada a trobar una solució. Alguns, encara que no podien complir el que els demanàvem, van mostrar la seva disposició a utilitzar el basc en un altre àmbit”.

Ramón Mendiguren té clar que el seu ofici és fabricar peces per a la indústria de l'automòbil, i malgrat el seu treball, estan disposats a seguir el camí emprès: “Queda molt per fer. És un treball que cal fer a poc a poc, però sense parar. No és fàcil, però es poden aconseguir millores”.

Molts proveïdors de Fagor Electrodomèstics

El Grup Fagor és membre del teixit empresarial Euskaragileak i la representant de l'empresa és Leire Okarantza. El Grup Fagor compta amb set cooperatives i més de 8.000 treballadors. Hem preguntat a Okarantza per què han participat en el projecte Euskaragileak: “En aquest moment, veiem que fer passos de manera conjunta amb uns altres pot ser una aportació interessant als objectius i a les accions que any rere any establim en els nostres plans de normalització”.

A més dels treballs que realitzaran els euskaldunagileak amb els proveïdors en la comissió, hem volgut conèixer si prèviament han posat en marxa iniciatives similars: “La nostra estratègia ha estat treballar cap a dins, hem buscat l'eficàcia en l'ús intern, tant a nivell institucional com informal. No ens hem posat tant de cara a l'exterior i actuant sobre els proveïdors, almenys de manera directa. Ara estem fent aquest exercici”.

En la Comissió de Basca del Grup Fagor es tenen en compte els criteris que s'acorden en les reunions del Consell i s'estan plantejant com portar-los. D'altra banda, com a membres de la Corporació Mondragón, moltes de les seves cooperatives són proveïdors i viceversa. Consideren que és un espai interessant per a interactuar. A l'hora de treballar amb els proveïdors, volen tenir en compte dos aspectes. D'una banda, que les cooperatives a nivell corporatiu disposin d'un pla de basc i, per un altre, que analitzin la situació dins del grup. És a dir, a l'hora de triar un proveïdor, hauran d'identificar a qui es relacionarà amb ell i assegurar-se que l'empleat sigui capaç de comunicar-se en basc.

L'Escola Politècnica de MU treballava amb proveïdors

Xabier Sagarna és coordinador d'Electrònica i Informàtica de l'Escola Politècnica Superior de Mondragon Unibertsitatea. És el que està participant en el comitè d'empresa d'Euskaragileak. Les activitats principals de l'escola són la formació, la recerca, el desenvolupament i la innovació. L'escola compta amb més de 2.000 alumnes i més de 200 treballadors.

Fa anys que van posar en marxa el pla de basc. Sagarna ens ha explicat que la prioritat de l'Escola Politècnica ha estat la prestació de serveis en basc, ja que tenen relació amb l'alumnat i amb les empreses. Als alumnes se'ls fa classes en basc, així com la resta de serveis: botiga de fotocòpies, cantina… D'altra banda, qui vulgui rebre activitats de recerca i formació contínua en basca també té garantida aquesta possibilitat. “Si en aquests serveis que oferim participem algun proveïdor, diria que el servei en basc està garantit en gran part. Per a nosaltres és un tema ja treballat, perquè en un moment es van establir uns criteris. De totes maneres, sempre hi ha alguna cosa a millorar. La labor dels proveïdors que estem realitzant en la comissió Euskaragileak ens ha servit per a fer un diagnòstic més precís de la nostra situació i identificar on tenim oportunitats de millora”.

Han vist que poden millorar les seves relacions comercials amb els proveïdors: rebre ofertes de productes/serveis en basc, realitzar comandes en basca, rebre factures en basca… També ens han donat més exemples: “Els treballadors de Kantina saben basc, però se'ls pot demanar que parlin sempre en basc. D'aquesta manera, ens ajudarien a normalitzar l'ús del basc. D'altra banda, en tots els edificis de la universitat tenim moltes màquines de cafè; els botons estan en basc, però el display electrònic no. Es pot posar això en basc? Per a això necessitem el suport d'altres empreses. La petició la vam fer en el passat i ens van contestar que això tenia un gran cost. Ara, potser podem fer un assaig des de la comissió Euskaragileak, ja que tres o quatre empreses som els seus clients. A veure si entre tots ho aconseguim”.