Triplicar sense embogir
En aquest començament de tardor, que és l'època dels fruits, la trogloditez arriba a la meva pell sense voler. Hem oblidat un munt de fruita seca que ens ha mantingut durant milers d'anys. I quan em veuen, m'agafen la mà i me la pengen, m'obstinen l'esperit. Tracte de fer-ho sempre que puc, conec molt poc èxtasi com aquest esvaïment intencionat...
Mizpira és un d'aquests fruits, Mespilus germanica. No conec a un nadiu. Mai he pogut saber, però és que aquesta espècie és estèril per complet des de la llavor? En cas que sigui mizpira, ha d'estar encastat sobre alguna altra planta: codony (Cydonia oblonga), arç blanc (Crataegus spp. ), perera (Pyrus communis), maaltza (Pyrus cordata), mizpirondo japonès (Eryobotria japonica), perera nashi (Pyrus pyrifolia) i gurbea (Sorbus domestica). El Mizpira no té el costum de mantenir-se agarrat; gairebé es podreix abans de la maduració. No obstant això, aquesta tendència a triplicar sense embogir no malgasta el fruit: el més dolç és quan es podreix; pot resultar sorprenent per als paladars d'avui dia, però és un capritx per als més parlants.
La roda que s'endolceix a Mizpi també es denomina “udalatxa” o “udalatza”, ja que s'assembla a la de la pera inclinada o de la maalla, ja que té els seus fruits. També hi ha qui ho crida “Gurbia”. També la safata o la pila. També es denomina "gurbea" a la poma o maça (Malus sylvestris). A casa ho cridem “Gurbitza”, Arbutus unedo que uns altres criden aagorri, animania, burbux, burbuza, kaudana, garangorri, gurbiote, gurriote, kurkuxa i kurpitza. Per a nosaltres és la maspila Sorbus torminalis que també diuen “la font” i “la basagurbea”. També es diu “zurbala” i al seu igalia “zurba”; d'aquí en l'escala, zurbano, zurbarambarri... El seu un altre paleta (Sorbus aucuparia) es diu “udalatxa”, així com atsolizarra, ostalizarra, xoriço i fem. Tenen el tram Hostazuria, Sorbus ària. I els arços de la mateixa família de les roses, l'aranya... Etc.
Tots fruits d'antany. De curta durada, però que a la tardor convertiran el paladar en factible. Els que causaran una impressió profunda i a raptar la teva ment.
Japoniarrak alemaniazale al dira? Eta, alemanak japoniazale? Ez dut ez bateko ez besteko berri eta ez noa ezagutzen ez dudan basatzan hankarik sartzera. Lehengo mendeko guda handi batean elkar hartuta aritu zirela, hori bai, badakit. Helburuak bakoitzak bereak izango zituen,... [+]
“Mizpira, ahora gabe uzkira” atsotitz ezaguna da. Sabelaldeko barrenak lasaitzeko ona izan... Esaera izaterainoko adina zahar bada mizpira (Mespilus germanica) gure kulturan. Ez dut, ordea, bere aldaerak bereizten dituen euskarazko izenik ezagutzen. Izan, izango... [+]
Mizpira, Mespilus germanica, ha despertat durant segles la curiositat de nombrosos cuiners, gastrònoms i fruticultores. Ja t'he dit l'altra vegada que tinc un de les poques menges que em serveix de paladar. George Saintsbury (1885-1933), escriptor i, per tant, cellerer, va dir... [+]
Fruituen sasoian haiei koskaka ari naiz. Joanak dira gehienak, ez denak ordea. Azken sagar eta udare gogorrak, kiwiak, basakaranak, mizpirak... Azkenekoak eskura dira. Eskura... ondo eskura ganbara zabalean txukun-txukun zabalduta jasotako golde edo egon sagarrak, hurrak,... [+]
La mizpira és una de les fruites més desconegudes, Mespilus germanica. Era produït per assiris i babilonis i, pel que sembla, és un producte de gran tradició. Gairebé tots els fruits s'empelten sobre un altre de la seva espècie o, com a màxim, del seu gènere. Mizpira a... [+]