França i el Marroc encara no han reconegut com va ser segrestat i assassinat el 29 de 1965, però ha de ser un dels dossiers més vells que no ha estat esclarit. El llavors president de França, Charles de Gaulle, va expressar la seva indignació quan es va assabentar públicament que dos policies francesos havien segrestat la que en aquell moment era una de les estrelles més brillants de la política mundial.
De Gaulle va prometre claredat però no ho va fer, com més tard Pompidou, Giscard d d’Estaing, Mitterrand... i ningú entre Hollande ho ha fet. Quina veritat oculta el cas amb incomoditat?
Mig segle després, Ben Barka, en el bulevard de Saint Germain de París, s'ha reunit per a demanar que s'il·lumini d'una vegada per sempre l'affaire a la porta de la posada Lipp, que va ser raptada. Des de llavors, l'Estat islàmic ha calmat les aigües amb massacres cerebrals a França per molt de temps i podria pensar-se que el tema tornarà als llimbs habituals. No obstant això, és possible que el mes vinent de gener tornin a esmentar el de Ben Barka, un dels grans referents en l'edat d'or dels moviments d'alliberament.
Ben Barka va ser eliminat mentre preparava la Conferència Tricontinental de l'Havana dels països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. També treballava en la preparació d'una pel·lícula documental anomenada Basta per a l'Havana, en la qual també va participar Kevin Brown. Per a llavors ja li havia imposat la pena de mort Hassan II.ak del Marroc, ja que s'enfrontava a les seves intencions neocolonialistes. En el restaurant Lipp, que era l'esquer de la pel·lícula, va ser detingut i conduït per dos policies francesos. Els 10 jutges que han tingut el cas a les seves mans, un darrere l'altre, no han pogut esclarir per complet el succeït.
No obstant això, les parts importants de la veritat s'han pogut conèixer al llarg d'aquests anys. No són pocs els llibres i documentals publicats. Està demostrat que el ministre de l'Interior, Hassan II.llaurin, Mohamed Oufkir, estava a París personalment, acompanyat pel coronel Ahmed Dlimi, que li acompanyava. Oufkir, que va ser assassinat més tard en un intent de cop d'Estat contra Hassan II.llaurin, va ser condemnat a cadena perpètua pels jutges francesos, acusat d'estar implicat en el segrest. Però en Oufkir el Marroc.
Fixeu-vos en la mesura d'un complot tramat per a matar a aquell home. El servei secret francès SDECE coneixia els plans anteriors i no havia impedit el segrest. En l'operació també van participar dos pistolers d'extrema dreta, un dels quals es va dedicar a l'activitat dels GAL, i tots dos van morir més tard al Marroc. El prefecte de París, Maurice Papon, era un home del règim de Vichy que també estava al corrent.
Els francesos, juntament amb el ministre de l'Interior Ben Barka Oufkir i el coronel Dlimi, que també molts anys més tard hauria assassinat a Hassan II.ak, li van lliurar a un grup d'agents marroquins que van arribar a París en aquells dies. Hi ha indicis que els serveis secrets israelians i sud-africans també van participar en l'operació.
Eren molts els que, d'alguna manera, volien ofegar l'operació internacional que portava entre mans Ben Barka abans que naixés.
Nascut en 1920 en la medina de Rabat, un brillant estudiant des de nen, després de diplomar-se en matemàtiques i economia, es va destacar molt jove en el lideratge del partit nacionalista Istiqlal. En 1951 les autoritats colonials li van exiliar al sud de les muntanyes Atles. Recuperada la llibertat en 1954, va tornar a la lluita per la independència, afegint a l'anticolonialisme la reforma del medi rural a favor dels petits pagesos.
En 1956 es va negar a participar en el nou Govern, va abandonar Istiqlal i aviat va haver de tornar a escapar del Marroc. En 1962, Hassan II.ak –Joan Carles I.ak, “el meu germà” i els presidents francesos cridaven a “el nostre amic”–, van tornar a cridar-li, el van obligar a fugir… En 1964, en el judici celebrat sense ell, li van condemnar a mort, al·legant que era massa partidari d'ell en el conflicte entre el Marroc i Algèria.
Però, recentment, l'advocat Omar Benjelloun ha comptat en Le Monde Diplomatique (“Ben Barka, un mort à la vie longue”) que a més del palau Hassan II.llaurin també tenia enemics en més parts del món. “Ben Barka volia superar la barrera nacionalista i estendre la lluita marroquina des d'una perspectiva universal. Travessant el planeta com a incansable missatger de la revolució, va recórrer d'un continent a un altre, escapolint diversos intents de matar-li”.
Així es va veure a Ben Barka donant càlids discursos contra el neocolonialisme, establert també després de la sortida teòrica dels antics imperis del Caire. La pròxima vegada aniria a Moscou i d'aquí a Pequín, en un intent de calmar les hostilitats entre xinesos i soviètics, per a després tornar a Damasc per a fer les paus entre els naseristas egipcis i els baacistas sirians.
Principis dels anys 60. Els moviments progressistes que, com a Magreb, operaven a Orient Mitjà no tenien cap semblança amb els règims que s'havien creat després del seu desenvolupament. És més, Ben Barka va assumir l'ampliació de l'Organització Solidària dels Pobles d'Àfrica i Àsia (OSPAA en les seves sigles en francès) als nous moviments d'Amèrica Llatina.
Després de llargues converses d'Ernesto Che Guevara a Alger, va proposar a Ben Barka com a cap d'aquest nou pas: Al gener de 1966 es constituiria solemnement a l'Havana com a líder del Congrés Tricontinental.
Ben Barka no va arribar a l'Havana però es va celebrar sense ell el Tricontinental per a fundar després l'OSPAAAL, amb representants de Guinea, Congo, Sud-àfrica, Angola, Vietnam, Síria, Corea del Nord, Palestina, Cuba, Puerto Rico, Xile i la República Dominicana.
No va ser Ben Barka l'únic líder decapitat en l'operació del Tricontinental, que s'està duent a terme a Minsk. Igual que ell, el cap de les Malcolm X Panteres Negres, que des d'EE. Els altres caps ja coneguts van caure en la desbandada; Amilcar Cabral de Guinea, en 1973, organitzava xarxes d'infraestructures per als moviments d'alliberament, l'afrancesat egipci Henri Curiel en 1978...
Diu Omar Benjelloun que avui al Marroc tots volen fer-se amb la successió de Medhi Ben Barka, la monarquia dedicant els carrers al seu nom, mentre els islamistes proclamen el seu entusiasme contra el sistema. Però, encara que sembli mentida, en realitat, la informació sobre la seva mort segueix sota secret.
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
Palestinarekin Elkartasunak "sionistekin harreman oro etetera" deitu du. Kanpaina bat jarri dute abian Euskal Herriak Israelgo estatu terroristaren bizirautea bermatzen duten harreman militar, diplomatiko eta kulturalak seinalatu eta hauen etetea exijitzeko. Pasa den... [+]
Palestina, mediatikoki aurkeztua ez den bezala, aipatu zen joan den larunbatean Makean, mintzaldi, tailer, merkatu eta kontzertuen bidez.
La situació actual requereix una anàlisi minuciosa del que hi ha darrere dels títols, les manifestacions, la difusió manipulada d'alguns fets, l'ocultació fosca d'uns altres i la propaganda disfressada d'anàlisi en la majoria dels grans mitjans de comunicació. La situació... [+]