Les verdures no es guisen i els excessos de floridura no són més que mals. És una qüestió d'escorça, encara que la pell sigui gruixuda, mai importa... No tenen pells, però juguen i es posen en la pell de l'altre.

La majoria de les verdures tenen els dos sexes alhora, d'aquí els comptes. Es poden modelar a gust: un amb si mateix, dos, tres, en grups, en científics... No necessiten la nostra insensatesa ni menys la benedicció dels quals els envolten. En la majoria dels casos s'utilitzen intermediaris i encobridors, sense importar massa. Abelles, vespes, escarabats... són moltes les “maireur” de Celestina. Intermediaris de contacte diligents. Ho agafen i no ho donen, ho donen i ho agafen. Aquesta és la base de l'horta, dona i agafa. Com fins avui, el futur.

El porro i la pastanaga, vells amics, es tradueixen a la perfecció. La patata, el fruit de les terres vingudes de l'exterior, es posarà a la vista dels dos. Envegen als tres de la nostra porrusalda en les cuines de tota Europa. L'oli el facilita, però el lubrificant amb pebrots d'Ezpeleta, els tres preferits. Si menges la porrusalda que té el punt dolorós, jo també noto la festa...