L'Ajuntament de LASARTE-ORIA s'ha mostrat en contra de la ubicació de la incineradora en Zubieta. El curiós ha estat la postura del PSE-EE, que està a favor de la incineració, però no en el seu propi poble. Si això no fos possible, llavors, juntament amb el PNB i el pp, reconeix que de construir-se la incineradora en Zubieta, el poble hauria de pagar indemnitzacions i l'energia que utilitza hauria de donar-se-li gratuïtament. Tot això en la sessió plenària celebrada el dia 10 de novembre.

La discussió és d'aquí i d'allà. Es pretén construir una nova incineradora en Ivryn-sud-Sein, prop de París, però a París, en els districtes 2 i 12, que aglutinen a 166.000 habitants, s'ha començat a recollir l'orgànic porta a porta. Encara queden lluny de Milà (1,3 milions d'habitants), que encara agrupa porta a porta. Fins i tot fora de Guipúscoa, les autoritats de Bizkaia acaben de cantar les glòries de la incineradora de Zabalgarbi en el seu 10è aniversari, però l'acord de govern que sustenta a Uxue Barkos a Navarra rebutja la incineració.

En aquesta nova ona de RESIDUS, com aprofitar l'oportunitat per a convertir el que és una amenaça a Guipúscoa en una oportunitat? La pista, de gran importància, procedeix de la comarca de l'Alt Degui, que en l'actualitat és la que més classifica els residus a Guipúscoa: en les dades de gener a setembre, han aconseguit recollir el 77% dels residus classificats. Són dues claus importants en aquests resultats: una, la recollida porta a porta de diverses localitats en la passada legislatura; i dos, la recollida d'orgànic i rebuig en Arrasate –en Elgeta des de l'any passat– amb contenidors de xip. En tots dos països s'han acostat al 80%, situant a la regió en la punta d'Europa en matèria de reciclatge. Greenpeace també ha felicitat públicament la regió.

En definitiva, això demostra que l'important no és com recollir, sinó quant, i que alguns sistemes poden ser adequats per a reciclar més del 70%. No es tracta de recollir per porta o per contenidor, sinó per separat. Cal no oblidar que el Parlament Europeu ja va aprovar en 2012 que en 2020 no es podran cremar residus reciclables. Això porta el debat a un segon àmbit: com aconseguir reduir el rebuig? El tema és més complex, però és evident que als pobles que la classifiquen molt, el nombre de rebutjos també descendeix notablement, com s'observa en Lezo, Astigarraga, Legazpi, Oñati, Hernani, Usurbil i altres.

Si DEBAGOIENA ha aconseguit un nivell de reciclatge del 80%, no és possible aconseguir-ho en tota Guipúscoa, unint els sistemes de recollida utilitzats allí? I la resposta és que en poc temps seria un objectiu assolible, d'una banda, si s'aconseguís un acord mínim entre el PNB i EH Bildu, i per un altre, si s'unissin adequadament les forces institucionals i de moviments socials. Un objectiu assolible per al final de la legislatura és situar a tot el territori per sobre del 70% de la classificació. Llavors caldria analitzar l'evolució del rebuig, però l'experiència fins ara ha demostrat que el nombre de rebutjos baixaria de manera significativa per any i per habitant. És a dir, que la incineradora tindria encara menys sentit.

És el moment d'actuar amb intel·ligència per a aprofitar el conflicte social en matèria de residus i posar a Guipúscoa com a exemple en tota Europa. Objectiu disponible.