Què és normalitzar el basc?
En més d'una ocasió he sentit que en l'últim any el concepte de normalització no és l'adequat per a reflectir el nostre propòsit sobre el basc.
El concepte de normalització lingüística creat per Lluis Aracil ha estat utilitzat en nombroses ocasions pel moviment a favor del basc. Exemple d'això són la Llei bàsica de normalització de l'ús del basc aprovada pel Parlament Basc en 1982 i el Pla Estratègic de Normalització Lingüística impulsat en les Jornades Univers del Basc en 1997.
No obstant això, crec que no li hem donat bastants pensaments per a aclarir el seu significat o, millor, per a precisar què entenem per això. Per a fer una mica de llum al meu cap, he recorregut als continguts del Manual de Sociolingüística, i d'aquí he sostret les cites que es rebran aquí a alguns autors.
Què és la normalització lingüística? Battitu Coyos recull el procés pel qual la llengua en situació de minorització, surt d'aquesta situació i s'estén a tots els àmbits socials i funcions. En la mateixa línia, segons Sánchez Carrión Txepetxe, l'objectiu de la normalització és aconseguir el ple desenvolupament de la llengua, és a dir, poder complir amb totes les funcions de l'època.
És cert que també s'han utilitzat altres termes com la revitalització del basc (EBPN, 1999), el foment del basc (ESEP, 2013) i la igualtat lingüística (DFG, 2015). La pregunta és si aquests conceptes tenen un significat equivalent a la normalització o, si és el cas, quina és la intenció que cada terme posa com a objectiu. Quin és el nivell sociolingüístic i polític-jurídic al qual aspirem, sigui com sigui el terme que s'utilitzi?
A continuació es resumeixen les possibilitats que Imanol Larrea i Paul Bilbao tenen per a una llengua minoritzada. Seria un objectiu sociolingüístic mínim perquè el basc assumeixi tots els àmbits d'ús. Objectiu mitjà: sumar al nivell anterior a l'euskaldunización de la població que no sap basca. Objectiu màxim: integrar els dos anteriors i els lloguers (immigrants amb una altra llengua) en la nostra comunitat de parlants. I a continuació venen les tres opcions que esmenten sobre el marc polític-jurídic. Mínim: que les persones que ho desitgin puguin utilitzar la llengua minoritzada en tots els àmbits; és a dir, garantir els drets lingüístics. Mitjà: afegir a l'anterior que la llengua minoritzada sigui la llengua oficial de totes les organitzacions. Màxima: convertir la llengua minoritzada en una única llengua oficial.
Cridar a normalitzar o cridar a una altra cosa, què és el que volem aconseguir per al basc, situant-nos entre la utopia i el realisme? Hem de reflexionar i reflexionar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]