“Sense ser seguidor d'Oskorri, porto a Oskorri a la meva casa”. Són paraules d'Imanol Epelde Etxepare Rap, però potser són moltes les persones euskaldunes –joves i no tan joves– les que poden fer seves. Des del seu naixement en 1972, Oskorri ha estat un dels grups més referencials per a més d'una generació, després d'un total de 3.000 concerts i un llegat d'al voltant de 500 cançons.
A Maite Arroitajauregi Mursego li ve la infància al capdavant quan li parla d'Oskorri, encara que el rastre que ha deixat es nota encara avui: “Les cançons que tan present tinc en la meva memòria –Això és la feblesa o Aita San Migel– tindran alguna influència en mi i en la meva música”. Xabi Ubeda Baxiri, guitarrista de Jupiter Jon, és el primer a aparèixer, al costat de la veu d'Anton Latxa, la portada dels primers discos d'Oskorri. No obstant això, creu que no li han influït musicalment: “El nostre és un altre rotllo: té més a veure amb el punk i altres coses”.
Per què ha decidit Oskorri dissoldre's? Els membres del grup s'han negat a fer declaracions, ja que així ho van acordar abans de començar l'última gira. És possible que es parli amb perspectiva de temps, però és significatiu el que va dir Natxo de Felipe en l'entrevista realitzada en Berria en 2013: “Nosaltres no estem disposats a acabar. La situació està a punt d'acabar amb nosaltres”.
La trajectòria d'Oskorri ha tingut un moment polèmic. Després de conèixer la censura per cantar en basca, van passar a ser anomenats “espanyolistes”. Fins i tot els que es van publicar en la citada entrevista van aixecar polèmica, ja que a Euskal Herria el rostre més conegut del grup va dir que "la frontera entre la crítica ideològica i l'atemptat era molt difusa".
Preguntada per si la política actual condiciona al músic, Ubeda ha explicat que en el grup s'han viscut situacions "bastant surrealistes", com ha ocorregut. Des de l'humor ha relatat que en un dels seus concerts alguns joves van entrar amb una pancarta en la qual denunciaven que "eren tresorers i capitalistes". No obstant això, Epeld creu que avui dia tot es deixa “més obert”: “La reivindicació social s'ha difuminat molt en les lletres i en el creador; la mirada ambigua s'ha imposat en la descripció i denúncia del que som”.
Arroitajauregi ha matisat que hi ha moltes maneres de fer política que es materialitzen en petites decisions: “Mode de publicació de discos, preu, energia transmesa en directe, compromís amb el treball…”. A través d'aquestes petites decisions Mursego dona sentit polític a la seva activitat.
A Oskorri se l'ha reconegut una capacitat especial per a recrear la tradició. Segons Arroitajauregi, “els grups de folk-rock estaran estilísticament, però no sé si hi ha un grup que ha unit tan bé la tradició amb la modernitat. Ho he llegit a Ibon Rodriguez i estic completament d'acord: els d'Oskorri van recuperar velles cançons i les van fer intencionadament, donant paraules contemporànies a velles cançons i noves melodies a vells textos”. Encara que no és una activitat habitual, es considera molt interessant el treball de transmissió que es realitza a través de la música de vells textos o cançons.
Epelde veu similituds amb Oskorri en la seva creació: “Oskorri té un disc amb lletres de Bernart Etxepare [Mosen Bernart Etxepare 1545, 1977] i ha fet un gran esforç per portar la tradició als nostres dies. Jo també he treballat en això, amb una diferència: en lloc de basar-me en el folk, basat en el rap i la música electrònica”. En la seva opinió, hi ha qui ha pres el testimoni de “les velles paraules i l'aire reajornant la melodia”, però veu el problema en l'abast. “El que no està en la joventut, com arribar?”.
Ubeda veu que els grups de joves generacions tindran més dificultats per a conciliar edats i públics, tal com han aconseguit algunes de les referències actuals –Benito Lertxundi i Mikel Laboa–. “Però qui sap?”.
Natxo de Felipe va afirmar en Berria que “el tema de la cultura basca és una mentida terrible”, en referència a les males condicions que viuen molts creadors bascos. En una línia similar, Arroitajauregi creu que la cultura basca està “embussada”: “No avança; hem d'avançar sense oblidar el que som i cuidant el patrimoni que tenim, i no sé si les institucions estan disposades a això”.
“Hem d'interpretar el món actual des del nostre. És imprescindible obrir les portes mantenint el que som”, diu Epelde. Per a això, creu que cal obrir espais d'experimentació per a investigar. Perquè sense difusió, recerca i transmissió queda “agafi” la creació, especialment en una cultura com la basca.
Amb l'elecció de viure de la creació, Epelde afirma que, malgrat haver fet el millor treball possible, mai serà un creador “tan còmode com un professor”. Considera que el seu afany per crear persones que viuen pensant en el futur és limitat.
“Que jo sàpiga, Oskorri ha dit que es van, però no per què. Qui ha acudit a ells per a preguntar-los què ha succeït, per què deixaran els seus 40 anys de carrera?”, s'ha preguntat Epeld. Ha criticat que la creació s'encomana a la voluntat dels individus, encara que caldria “alimentar-la i acaronar-la” perquè la cultura continuï alimentant al poble.
Mursego també pregunta: “Per què no hem estat capaços de mantenir a Oskorri?” Ha explicat que encara que els temps han canviat, han augmentat els llocs per a escoltar música en directe i que en Donostia, per exemple, cada cap de setmana hi ha una dotzena de concerts. No obstant això, ha denunciat que va als concerts, més que a escoltar música, per a dir que van ser allí l'endemà. “Programar a Oskorri és car, no? Potser hauríem de ser més militants. La cultura no és un passatemps, suposa un esforç, ens fa persones, de cada lloc. Si la cultura ens defineix, hauríem de cuidar-la millor”.
Almenys per a Oskorri sembla que ja és tard. La gira de comiat que han realitzat sota el nom d'Hauxe dona despedidia finalitza el pròxim 22 de novembre en l'Arriaga de Bilbao.
Musikalki berrikuntza asko gehitu bazituzten ere, garai honek letren eduki errebindikatiboa izan zuen ezaugarri nagusi. Gabriel Arestirekin batera egindako lana taldearen abiapunturik garrantzitsuena izan zen, baina letra egileak ere izan ziren urte hauetan: Mikel Zarate, Alfontso Irigoien, Xabier Amuriza eta noski, Bernart Etxepare. Bi single (Aita semeak eta Egia da) eta hiru disko argitaratu zituzten hamarkada honetan: Gabriel Arestiren oroimenez, Mosen Bernat Etxepare eta Oskorri. Dudarik gabe, aldarrikapen handieneko kantu eta urteak.
Taldearen esperimentazio garai nabariena izan ziren. Musikalki, melodia herrikoi asko moldatu zituzten, tresna tradizional gehiago erabiltzen hasi ziren eta aldi berean gitarra elektrikoari eta saxoa bezalako instrumentuei pisu handia eman zieten. Aton Latxak eta Fran Lasuenek abesti ugari egin zituzten ahots nagusian, taldeari puntu heterogeneo eta freskoa emanez. Plazarik Plaza diskoko kantu guztien letrak Natxo de Felipek egin bazituen ere, gainontzeko diskoetan idazleen eta hainbat bertsolariren lana erabili zuten. Aipagarriak dira Xabier Amuriza (Euskal Herrian Euskaraz, Nafarroa, Kyrie Eleison...) eta Jon Sarasua (Atzo Goizean, Amoriua, Zalaparta…). Zortzi disko osotara. Urrezko hamarkada, disko borobilarekin amaitua: Datorrena datorrela.
Agerian geratu zen taldearen gaitasun polifazetikoa. 1991n Hi ere dantzari grabatu zuten Euskal Dantzarien Biltzarrarentzako, 1993an Kukubiltxorekin batera lehen haur ikuskizuna, diskoa barne: Katuen Testamentua, 1998an Marijane kanta zanekin errepikatuko zutelarik; eta 1997an hasiko ziren The Pub Ibiltaria formatu eta bildumekin, urtero bat argitaratuz. Tartean, estudioko bi disko (Badok hamairu eta Landalan) eta zuzeneko galanta 25. urteurrena aitzakia. Formazioan aldaketa ugari, nukleoak (De Felipe-Latxa-Martinez) tente eutsi ziola. Oskorri bizirik, ideia berriekin eta lan egiteko prest, garaiko produkzio guztia lekuko.
Aurreko hamarkadak utzitako bestondoaren ondotik altxatzea zaila bazirudien ere, milenioa disko trinko eta interesgarri batekin estreinatu zuten: Ura. 2001ean Xabier Amurizaren laguntzarekin Vizcayatik… Bizkaiara argitaratu zuten, eta 2003an Desertore, kantu originalekin egindako azken lana. 2005ean Kukubiltxorekin elkartu ziren berriro Doktor Do-Re-Mi eta Benedizebra ikuskizuna egiteko. 2007an, 35. urteurrena ospatzeko hirugarren zuzenekoa Banda Band, eta honekin batera banda formatua, hainbat tokitan herriko bandarekin emanaldiak egiteko. 2011n burutu zuten azken lana, Dantza kontra dantza, Joan Ignazio Iztuetak jasotako soinu zaharretan oinarritutako dantza jauzi berrien sorkuntza. Taldeak agur esatea erabaki du 40 urteko lana eta gero, euskal musika garaikidearen erreferentzia nagusienetako bat bihurturik.
Festival Kutixik
Senar: A la Casa de Cultura d'Intxaurrondo, a Sant Sebastià.
Quan: 26 d'octubre.
---------------------------------------------
Es tracta d'una iniciativa musical sorgida en Donostialdea i que té com a objectiu "enfrontar col·lectivament la indústria musical... [+]
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
... [+]
Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]
Badok-ek, Berriako musika atariak, 15 urte bete ditu. Bi ekitaldi ezberdin antolatu dituzte urteurrena ospatzeko, bata Hendaian azaroaren 16an eta bestea Durangoko Azokan. Hainbat artista izango dira bertan. Euskal musikaren gaur egungo egoeraren erradiografia txikia ere eskaini... [+]
Ganivets
Maniaks
autoproducció, 2024
------------------------------------------
És habitual la creació de grups de música en el cercle de la joventut, i en Arrasate encara més. Però mantenir a un equip en forma exigeix un gran esforç i compromís, i si no tires,... [+]
Al diable amb les espases!
Tatxers
Fum Internacional, 2024
-----------------------------------------
Guerrillers de melodies pop enganxoses. Com a petits Vietcong, un darrere l'altre, els Tatxers ens tornen a atrapar amb paranys o sense paranys. Es tracta d'un nou disc que el... [+]