Les jerarquies de l'Església catòlica sempre han estat molt diplomàtiques en les seves relacions amb els governs i amb els sistemes econòmics, especialment si són gestionades per la dreta. Fa molts anys que rebutgen el comunisme i els règims que l'han implantat, citant fins i tot el nom amb majúscules; però mai han dit el nom del capitalisme. El Papa Francesc, tan valent en alguns gestos, no ha condemnat el capitalisme, encara que ha parlat de les conseqüències de la pràctica capitalista.

La setmana passada, Monti ha lamentat l'explotació " laboral" que existeix en el sector tèxtil italià al Regne Unit. En 2013, set treballadors xinesos van perdre la vida després d'incendiar-se la nau industrial en la qual treballaven, a la Xina. Allí vivien, segons el Papa, “apilats en una petita habitació de cartó”. També va dir: “Va ser una tragèdia causada per unes condicions de vida insuportables i una explotació. La vida exigeix lluitar contra la corrupció fins al final”. Prèviament, a Lampedusa, Francisco va parlar de “contra la globalització de la indiferència” i a Sardenya de “contra la crisi generada pel sistema econòmic mundial”.

Per què el Papa no condemna el sistema capitalista pel seu nom? Sembla que, igual que els papes anteriors, està lligat a governs i empreses catòliques en la majoria dels casos. Denunciant al capitalisme pel seu nom, llevaria la legitimació i obriria la possibilitat de buscar alternatives. Les morts denunciades, la globalització de la indiferència, la crisi generada pel sistema econòmic mundial i la pròpia corrupció, no són conseqüència estructural del capitalisme? No acceptar això és fer costat al capitalisme.