Desplaçats de les seves terres d'origen, les andanes viuen en la zona muntanyenca de la regió colombiana del Cauca. És un poble colpejat pel colonialisme i el conflicte armat. Pràcticament interrompuda la transmissió, es calcula que entorn del 20% de les andanes coneixen la llengua nasa yuwe. Amb l'objectiu de donar-li la volta a la situació, es va crear un grup de treball de revitalització lingüística entorn de l'organització indígena ACIN, que treballa en la creació d'espais d'aprenentatge nasa yuwe, en l'adaptació de la llengua a l'actualitat, en la conscienciació de la ciutadania i a fer passos en la cultura.

Hem estat amb els bascos que han conegut de primera mà el moment especial del poble de Nasa, a la volta de la taula. Mikel Mendizabal, Arkaitz Zarraga, Rosa Azkarate i Rosi Oleaga han estat a Colòmbia a través de l'associació Garabide, on han participat. Garabide treballa en col·laboració lingüística i en això han treballat quatre persones: parlant de plans de normalització, explicant les metodologies utilitzades en les ikastoles i en els euskaltegis i compartint els reptes, el mal de cap i les il·lusions viscudes a Euskal Herria.

Classes de nasa yuwe pur

Aprendre l'idioma perdut en moltes llars des de nens és important per a revitalitzar les llengües minoritàries. Viviana González és una de les principals impulsores de l'escola de nasa yuwe. L'organització indígena ACIN va nomenar 40 promotors de comunitats per a la recuperació de la llengua, entre elles Viviana González. Al poble de Toribio, Luuçx Le’çxkwe va realitzar el seu primer curs amb una desena d'alumnes i avui dia són al voltant de 30. Enguany, en la localitat de San Francisco de la mateixa comarca s'ha inaugurat la segona escola de nasa yuwe, amb 50 alumnes.

Rosa Azkarate i Rosi Oleaga han estat amb els membres de la comunitat educativa, com a professors i pares, comptant el viscut a Euskal Herria i impartint tallers de formació. Azkarate ha explicat que les andanes estan planificant l'Educació Infantil i, sobretot, han demanat eines per a començar a parlar amb els més petits: jocs, cançons, exemples… També han treballat el procés bàsic d'elaboració de les matemàtiques i el procés de lecto-escriptura.

En paraules d'Azkarate, “els pares d'Azkarate tenen unes responsabilitats semblants a les quals tenien els d'aquí quan van començar les ikastoles. Pregunten: ‘Quan els nens aprenen nasa yuwe, com els ajudem nosaltres si no ho sabem?’ Aquesta pregunta ha estat realitzada per molts pares castellanoparlants a Euskal Herria”. D'altra banda, no és només la llengua la que distingeix aquestes escoles pels seus tradicionals. Des del punt de vista metodològic, les andanes pretenen fer una cosa innovadora: “Veuen que les metodologies que s'utilitzen a les escoles de Colòmbia no són les adequades, provoquen un fracàs escolar”. Això també suscita en els pares la preocupació que en una ocasió s'havia suscitat en les ikastoles: ‘En altres escoles comencen a llegir als quatre anys i en la nostra, què?’. En paraules de Zarraga, en les ikastoles al principi succeïa el mateix: “Els pares ens introduïen sense saber a quin tipus d'escola anàvem. Després els resultats han estat molt bons, i saber això és molt útil per a les andanes”.

Adults en el “Nasadero”

Els promotors lingüístics del poble de Nasa també han treballat amb les famílies. Han anat de casa a casa a parlar de la llengua i a conscienciar sobre la bretxa que hi ha hagut en la transmissió. Gràcies a la labor de sensibilització, molts adults han fet el pas de recuperar l'idioma. Enguany s'han iniciat les classes d'alfabetització d'adults i de nasa-yuwe en el Nasadero, i han estat cent les persones que s'han inscrit.

Arkaitz Zarraga ha estat enguany en Toribio, coneixent el Nasadero i donant a conèixer el model dels euskaltegis. A més de treballar la metodologia, també han treballat en l'elaboració de material per al seu ús en classe. Per exemple, s'han gravat converses en el mercat, per a després veure els vídeos en el Nasario. El mercat és el lloc on més converses de nasa yuw es donen. Ha sentit amb il·lusió i ganes d'aprendre als alumnes de Nasategi.

“Nosaltres estem fent això”

Les andanes en els quals es recupera l'idioma nasa yuwe són els protagonistes d'un moment important, i treballen amb la il·lusió que això genera. Tenen una ràdio i fan un programa de nasa yuw una vegada a la setmana. Té una audiència increïble. Estan pensant a fer una sessió d'una hora tots els dies. En paraules de Zarraga, “així es diu que tots els dies entraran a les cases nasa yuwe; s'ha creat una espurna i ha agafat força”.

Mikel Mendizabal creu que la relació que tenen amb els bascos contribueix al seu apoderament: “Sempre han rebut dels blancs missatges com ‘l'esteu fent malament, això cal fer-ho així’”. Tanmateix, els bascos valoren el procés de revitalització de la llengua de les andanes: “Amb nosaltres veuen que no estan solos en el món i que aquestes oportunitats estan en la realitat”. En el futur, les andanes també poden servir d'exemple a altres pobles indígenes.

Arkaitz Zarraga creu que el camí que estan recorrent les andanes també és important per als bascos: “Podem aprendre molt del seu procés i veure els errors que hem comès en el nostre”. Aquest moment és molt important en les paraules de Zarraga: “Els diem, sigueu conscients, esteu fent una cosa molt important”. Rosa Azkarate ha comentat la falta de consciència del procés viscut a Euskal Herria: “Hem normalitzat algunes coses, sí, però potser no hem transmès el camí als joves. Segurament, si tinguéssim aquesta informació, l'ús del basc seria diferent”.