En general, enguany ha estat un any molt fructífer. Igual que per als quals treballen la terra, per als quals estem llegint en aquesta revista ARGIA. Ha donat molts fruits; també la terra. Entre pomes de coco, avellanes i altres, no falta nous a les nostres habitacions. “Intxaur urte, elur urte”. “Intxaur urte, arto urte”, l'any ve a poc a poc, com ve, també en blat de moro. El ramat de corbs picotejava dolçament en el llindar de la porta de la casa de préstecs.

Hi ha nogueres enfront de la porta de la meva casa, que visc no gaire lluny de la nova LLUM, com a les cases de molta gent. Però no té fama de bona persona, ni molt menys de mala veïna: “La nou, al costat de la casa dolenta”. La noguera té una tàctica eficaç per a evitar la competència vegetal que li disminuiria l'aliment de la terra: en totes les seves parts de verd segrega un laic verinós especial, i cada vegada que plou o ruixa es vessa sobre la terra. En conseqüència, noguera lliure. També es diu que “dormir sota nous és dolent” i “l'arbre de nous no vol amics”.

El zokot que recull el gra de nous també és verda; de l'expressió a l'expressió, “si menges el garrí, mor”. El sòcol i la taca negra que el produeix tenen el nom de “lepotarca”: borratxo de nou, sòcol, sòcol, sòcol, collet, sokote, zoquetas, mozkotz, moscocho, moscodón, borinot, borinot, borinot, borinot, borinot, coleta, cordó, cordada, cordada lleugera.

La nou és un fruit molt important, en cas contrari no s'utilitzaria per a: “En la funda molts rucs, però molt pocs nous”, “poques nous i molts estranys” o “més sorolls que nous”. En la ikastola vam aprendre aquesta altra variant: “Nous cinc, sorolls quinze”.

I el número té més de quinze noms: nous, olles, nogueres, nous, nous, nous, conills, ronyons, salutacions, intoxicacions, insaur, enigmes, enigmes, espejuelos, espejuelos, espejuelos, escates, arç, arç.

Però “tres o quatre nous suficients”.