El treball de les dones agricultores no té visibilitat. Isabel de Gonzalo Aranoa i Leticia Urretabizkaia Gilek Les dones baserritarras: anàlisi i perspectives de futur des de la Sobirania Alimentària (Dones baserritarras: anàlisi i perspectives de futur des de la Sobirania Alimentària) reflecteixen bé la seva situació actual. La divisió del treball per sexes ha fet que en les produccions familiars s'hagin diferenciat els treballs productius i reproductius, i el reconeixement socioeconòmic de cadascun d'ells ha estat diferent. Si es tracta de tasques de vigilància dures necessàries per a mantenir l'estil de vida del caseriu, a més, estan directament relacionades amb l'activitat productiva. Igual que a les ciutats, en els caserius, aquests treballs no es consideren “treballs”: l'Institut Nacional d'Estadística (INE) diu que els treballs domèstics no es tindran en compte dins dels treballs agrícoles.
Però també queda ocult el treball productiu que realitzen les dones en els caserius: moltes no cotitzen a la Seguretat Social, i els treballs productius que han realitzat les dones no s'han considerat com a activitats agràries (ni en les estadístiques de l'INE, ni en les lleis), encara que tenen pes en l'economia domèstica, com la producció de productes transformats (carn de porc, formatge...) o la venda directa.
A més, la producció sol estar a nom de l'home. Segons l'últim cens realitzat en l'àmbit rural de la CAB, el 68% de les explotacions estan a nom d'homes i només el 32% estan representades per dones. La falta de titularitat de la producció genera desequilibris dins de la llar, per exemple, a l'hora de prendre decisions en la gestió de l'activitat.
La falta de reconeixement legal, econòmic i social comporta el desconeixement de la seva condició de treballador. El treball de les dones baserritarras no es considera un treball professional, sinó un “suport a la casa”.
Per què no apareixen en la Seguretat Social?
La industrialització va portar a la població dels caserius a les ciutats i va buidar de treballadors a les explotacions agràries. L'agricultura industrial, al seu torn, ha tret a les dones de les explotacions. Arantza Arriene ens compta l'evolució, mentre esmussen en auzolan el suc de poma en Ozaeta (Àlaba): “En la Seguretat Social som molt menys pageses i entre elles som prop del 30% (encara que es diu que en els últims anys les dones hem augmentat una mica). Allí on s'ha realitzat un gran mecanitzat, per exemple, en la plana alabesa, el mecanitzat ha deixat a la dona fora d'aquesta activitat”. Per què no apareixen en la Seguretat Social? “En l'agricultura els beneficis no són grans i a vegades se sacrifica la Seguretat Social d'una de les cases, i sol ser la de la dona. Té molt a veure amb la rendibilitat i en una altra part amb la societat masclista: es prefereix comprar un tractor abans que el de casa en la Seguretat Social”.
El recentment aprovat Estatut de les Dones Baserritarras pel Govern Basc haurà de fer front a aquesta situació d'invisibilitat que genera desigualtat de drets en les dones. Per a això, el Govern Basc atorgarà ajudes per a incentivar la cotització de les dones agricultores a la Seguretat Social. D'altra banda, fomentarà l'aparició de les dones com a titulars d'explotacions, per si mateixes o de forma compartida: els caserius i les empreses agràries titulars de dones rebran més punts en concursos públics o subvencions.
A l'efecte d'aquesta llei, les dones que obtinguin almenys la meitat de la renda anual de l'activitat agrària seran part de la propietat de les explotacions. Però, quins són –i quins no– les “activitats agràries”? Alazne Intxauspe ens explica la clau: Intxauspe és agricultor i embeni en cistelles els fruits de les hortes de Iurreta (Bizkaia). És membre del grup de dones del moviment Etxalde que impulsa l'agricultura sostenible. Assenyala que la seva petició va ser que en aquest Estatut es tinguin en compte com a treball agrari també la transformació i comercialització dels productes agraris. I estan satisfets perquè han aconseguit incorporar aquest enfocament en l'Estatut: “Perquè, si no, és molt difícil que la jornada laboral de les dones estigui vinculada exclusivament a la terra, la qual cosa exigeix una activitat intensiva de moltes hectàrees”.
Intxauspe també ha valorat positivament que segons l'estatut, en les organitzacions relacionades amb l'agricultura, el 40% de la representació per a dins de quatre anys sigui dona –en cas contrari no podran rebre subvencions–.
Fins a quin punt aconseguirà que l'Estatut influeixi en la situació? Intxauspe es mostra previngut: “Altres experiències que coneixem qüestionen l'eficàcia d'estatuts similars. Per a nosaltres l'Estatut és una eina; aquesta llei es pot millorar, per descomptat, i anirem a millorar-la, però el que demanem és dotar de recursos al que hi ha, posar un pressupost i donar força”.
El model agrari industrial impulsat per les ajudes europees (veure quadre de la pàgina anterior) “no és femení ni és bo per a la societat”, ens explica Arriene: “La dona no ens atreu aquesta agricultura, la que demana molts diners, les grans inversions... El nostre és fer petites inversions, anar veient, canviar, compartir...”. Les dades demostren que a major nombre d'explotacions en terrenys, menor és el nombre de dones titulars d'aquestes. En paraules d'Arriene: “Explotacions en les quals les dones són titulars molt (però molt, eh!) Són més petits en el terreny i molt més diversificats. Les activitats en les quals treballen els homes són molt més especialitzades. En les explotacions femenines normalment hi ha flors, hi ha horta, transformació de productes de l'horta, una mica de gallines, unes herbes medicinals s'assequen... Abasten moltes més zones pròpies de l'agricultura. I en les explotacions de dones la venda és molt superior a la dels homes, per tant, un model agrícola que és bo per a la majoria de la població s'assembla més a les explotacions de dones que a les dels homes”. La filosofia, i la rendibilitat? en cas contrari no es pot mantenir, és l'argument de les grans explotacions: “Tant gran com petit, guanyem bé tots i totes ens assemblem” ha respost Arriene. “Alguns veuen més diners, veuen moure's, però no són més rendibles”.
Intxauspe també ho té clar: “La sobirania alimentària no es pot entendre sense el feminisme. L'agricultura té rostre de dona. El nostre model de caseriu és el model de la dona. Perquè l'agricultura perduri, hem de canviar radicalment de model. Un model intensiu, amb moltes hectàrees, que necessita monocultius, fertilitzants i pesticides químics, amb un munt de despeses... Aquesta agricultura només suposa la conversió de l'agricultor en treballador precari. Tot està controlat per la indústria central, el capital”. Afirmant que l'agricultura del futur és sostenible, Intxauspe resumeix les seves bases: “Hem de recuperar l'autonomia que ha caracteritzat al caseriu. Això és el que ha fet la dona al llarg de la història. Aquest model és l'únic que pot durar. Autònom, que a penes necessita input extern, ni comprar llavors, etc. Diversificada i que tanca el cicle en el propi caseriu”.
Etxalde nekazaritza iraunkorraren aldeko mugimenduaren baitan, emakume laborarien dinamika indarra hartzen ari dela kontatu digu Intxauspek: “Euskal Herri osoko 70 emakume baserritar gaude sare honetan, eta normalean elkartzen garenak 10-15 gara “. Mugimendu guztiek dituzte garai biziagoak eta iraupenezkoak, eta aurten Emakumeen Mundu Martxak dinamika azkartzen lagundu dielako esker oneko dago: “Aurtengo Emakumeen Mundu Martxako ikurretako bat haziak izan direnez eta elikadura burujabetza landu dutenez, ikusi dugu bete-betean guri ere bazegokigula parte hartzea. Hazien bilketan parte hartu dugu eta Bilboko jaian bizitzaren jasangarritasunari buruzko gure ikuspegia aurkeztu dugu”. Eguneroko jardunean feminismoa euren gogoetetara ekartzen eta baserriko emakumeen artean ezagutzera ematen saiatzen dira, “denetariko emakumeak baikaude baserritarren artean”. Emakumeen Mundu Martxan martxa hartuta, urte osoko plangintza osatzera jarri dira: “Bi lan ildo zehaztu ditugu: batetik, gure taldea indartzeko ekintzak. Horren baitan, oso garrantzitsutzat dugu formazioa. Abenduan ziberaktibismo ikastaroa egingo dugu, internet eraginkorrago erabiltzen ikasteko, bideo motzak egiten trebatzeko... Bigarren ildoa sentsibilizazioa da, taldez kanpoko emakumeei zuzendua. Horretarako, Kubako Campesina a campesina formazio eredua hartu dugu oinarri: Akademiko bat ekarri beharrean bere teoriak kontatu ditzan, beste baserri batera joaten gara han nola lan egiten duten ikustera eta elkarrengandik ikastera”.
- Diru-laguntzak jasotzen dituzten pertsonen %32 dira emakumeak eta %68 dira gizonezkoak.
- Emakumeek diru-laguntza poltsaren %23 jasotzen dute. Batez beste, gizonek 4.814,92 euro jasotzen dituzte eta emakumeek 3.100,27 euro.
- Emakume baserritarren %45,28k 1.000 eurotik beherako laguntza jasotzen du. Eta 1.000-5.000 euro artean emakumeen %33,04k. 20.000 eurotik gorako laguntza jasotzen dutenak, emakumeen %2 dira.
Ekoizpenen %29an emakumeak dira titularrak eta %71 gizonak. Emakumeak titulartasunean nagusi dira, ekoizpen hauek ez direnean etxeko diru-iturri nagusia. Ekoizpenaren dimentsio ekonomikoa handitzen den heinean, gutxitu egiten da emakumeen parte-hartzea bai gestioan eta baita erabakietan ere. Autokontsumora bideratutako lurrak gehienbat emakumeek kudeatzen dituzte.
Iturria: Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria.
Ostegun arratsean abiatu da Lurrama, Bidarteko Estian egin den mahai-inguru batekin. Bertan, Korsika eta Euskal Herriaren bilakaera instituzionala jorratu dute. Besteak beste, Peio Dufau diputatua eta Jean René Etxegarai, Euskal Hirigune Elkargoko lehendakaria, bertan... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]