Zoo(Lògic?)
Els investigadors intenten demostrar que la sensibilitat dels primats, la capacitat de riure i somriure i fins i tot de crear entre ells un sistema de comunicació com a llenguatge.
Molt menys s'ha investigat pel camí invers, la qual cosa em sembla veritablement sorprenent, ja que es pot tornar a demostrar que els micos i nosaltres som en el fons els mateixos, demostrant que no els primats tenen qualitats humanes, sinó que els éssers humans tenim multitud de propietats bufones.
En un dia de festa assolellat, recorrent amb bicicleta el bidegorri més usat de Sant Sebastià, vaig tenir l'aparició que m'ha portat a aquests temes de mico: de sobte, vaig prendre l'espectacle d'un zoològic zooro (zoo-oro) molt poc lògic.
Ara volen prohibir als vianants circular pels bidegorris, argumentant que els bidegorris són només per a bicicletes i patinets. Jo mateix, m'arreglo gairebé sempre amb bicicleta en Donostia, i m'agradaria dir alguna cosa d'això.
En primer lloc, vull reivindicar clarament que són moltes les espècies que més molèsties ocasionen en el bidegorri que els vianants. Els propis patins, per exemple, han d'anar en el camí d'esquerra a dreta, espantant al ciclista que ve de front.
En el costat dels patins, els patinets circulen amb molta correcció, però també tenen el seu costat dolent: brausta en el bidegorri!, entren i surten, i es queden on menys es creï, de cop.
Algunes espècies del bidegorri tenen un marcat caràcter de grup, són molt tropelianos. Amb la mare com a precursora i el pare com a últim bufo, entre els dos van dos, tres o quatre nens, alguns acabats d'aprendre amb bicicleta, i alguns tan erròniament, ara mateix estudien...
L'espècie que conjuga el zoològic metafòric i el literal és la que porta al gos lligat a la corretja quan circulen amb bicicleta. Naturalment, fins al gos més submís, si a l'altre costat del camí fa olor d'un altre gos, es dirigirà de sobte cap a ell, sense demanar permís de l'amo (les normes de trànsit no es tracten a les escoles de gossos, que, de moment, vindrà).
Una altra de les espècies típicament presents en els bidegorris de la costa és la que s'emporta la bicicleta amb una sola mà i es deixa solta sota l'axil·la. Uns altres, a tota velocitat, mirant al telèfon mòbil, fumant un cigar o hermoseando el marc de La Petxina.
Tingueu en compte que aquí sovint es produeixen confusions entre les espècies del carril bici que hem esmentat de manera individual: la mare, precursora de la caravana infantil, pot anar al mateix temps fumant un cigarret i parlant per telèfon. També és possible que el ciclista que porta al gos lligat a la corretja porti una llarga taula de surf...
Per part meva, en els matins assolellats prefereixo anar per la carretera que pel bidegorri. M'encanta la bicicleta, però més vital encara.
Quant a corredors i vianants, per part meva, tindrien la llibertat de circular pels carrils bici. Això sí, que es tinguin en compte que són vehicles que van a poc a poc, però al cap i a la fi. És a dir, que sempre circulin per la dreta, com la resta dels acte-moviles, sense formar tropell ni entorpir la ruta.
No sé si hi ha un carril bici entre la gent de micos. Però d'haver-los, estic segur que no es produiran disturbis ni complicacions en els nostres.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]