Buscàvem un bosc, però no volíem perdre un bosc, sinó un bosc que ens servís per a trobar-nos, per a trobar als nostres caps, a les històries i a les memòries de les dones que van passar com a opressors.

Història i memòria han estat recitades des del punt de vista dels imperis, les guerres i les grans victòries, una cançó que no aporta res a la vida, però que compleix bé les seves butxaques. No volem aquesta memòria; la més poderosa, la dels reis. El que no es treu en les grans vides, en els llibres, en les revistes, és diferent, i les dones sabem molt d'això.

A aquest bosc li hem donat el nom de Mari de Zozaia, assassinada en el procés que es va dur a terme en 1610 a Logronyo, probablement perquè se separava del ramat per no seguir a les sotanes. També podria dir-se María Txokote, la bruixa de Pasaia que va tenir l'oportunitat de fer fuita. O en el comitè d'empresa d'Encarnación Nieto i Francisca Martín, les primeres dones que van participar en el comitè de vaga de 1920 compost per la majoria de dones; dones sindicalistes que van lluitar per ocupar el seu lloc en espais a la mesura dels homes.

Al bosc se li podria posar Agustina Otaola o en 1965 van ser professionals els d'un raquetista de la zona. També són presents Sara Carracelas i les dones que deixen l'ànima en els camps de futbol; remers d'Ibaika, Pasaia i Oiartzun; campions d'handbol a la comarca; i en bertsolarismo com Joxepa Antonia Aranbarri o Lukasia Elicegi d'Oiartzun, que van haver de pagar un gran peatge per la seva participació en espais masculins, “però no fan aflorar la llibertat”. Perquè les narracions de les revolucions fetes a mida estan escrites per homes.

Esment especial a Mertxe López Cotarelo i Pilar Valles Vicunya, afusellats als 17 anys, per lluitar contra l'avanç del front franquista. També per aquell lloc estava Kasilda La miliciana, sindicalista, feminista i miliciana, que quan van decidir recollir als seus companys a l'esquena, va optar per romandre en el front. Les dones de Xarxa Comet són presents en la Segona Guerra Mundial.

No podem oblidar que al nostre poble sabem molt de la lluita i la repressió. Membres de la xarxa de dones feministes volien avortar a les dones que ajudaven a passar a les terres de Lapurdi, Zuberoa o Baixa Navarra. Però a Zozaiako Mari ho diem bosc, en honor als avantpassats que van acabar en flames i que, com nosaltres, eren desobedients.

* Signat per Nora Barroso. Escrit pels membres de la Marxa Mundial de les Dones d'Oarsoaldea.