Hongria ha equipat amb filferros d'arç els 175 quilòmetres de frontera amb Sèrbia, batejant la “línia de defensa”. Grècia ha tancat almenys 30 quilòmetres entorn del riu Evros, que ha estat travessat per nombrosos tempestes. La barrera de ferro de la frontera turca de Bulgària s'aixeca en 30 quilòmetres amb l'objectiu de prolongar 130 quilòmetres més.

“Les opinions occidentals han cregut que els murs van acabar tal com es creia que la història s'havia acabat després de la caiguda del mur de Berlín... Però des de llavors les fronteres conflictives han augmentat”. Així parla l'historiador Claude Quétel després de ser interrogat pel setmanari Le Un. Quetel va publicar en 2012 el seu llibre “Murs, uneix autre histoire donis hommes”, en el qual a més de la història de les muralles, van exposar les funcions i significats que els estats i els imperis han donat a aquestes construccions durant segles.

En la llarga franja de murs de pedra i de guaret, la primera gran marca va ser establerta per la Xina en el segle III abans de Crist. El mur d'Adriano va ser construït l'any 128 pels romans contra la zona d'Escòcia.

“Les muralles fan política, expressen alguna cosa”, diu Quetel. Volen posar l'accent en la consolidació de les civilitzacions i dels imperis, mirant cap a l'exterior però també cap a l'interior. A més de protegir-se dels de fora, volen dir als de dins: “Vostès formen part de la mateixa civilització, els que estan fora són bàrbars, no parlen en la mateixa llengua que vostès”.

La gent de la generació de Quetel va marcar molt les muralles de Berlín, que es va construir en 1961 i va ser derrocada en 1989. En el marc de la Guerra Freda entre Orient i Occident, que el govern d'Alemanya Oriental pretenia sostenir amb aquesta construcció als ciutadans que volien marxar-se a la recerca d'una vida més pròspera a Occident. Encara que és diferent, encara és el nen de la Guerra Freda el mur que separa a Corea del Nord de Corea del Sud i que, com irònicament, es denomina “zona desmilitaritzada”.

Seguint amb la classificació dels murs, Israel ha anomenat sempre “muralla antiterrorista” al que s'ha aixecat conquistant les millors zones de Cisjordània, encara que molts en el món creuen que l'objectiu principal és estabilitzar la colonització jueva cap a Palestina. Es compon de grans muralles i trinxeres fetes per Egipte a la frontera amb Gaza.

Quetel veu molt prop d'aquest model els murs de les prohibicions, entre els quals els guetos són els més famosos, el de Varsòvia i altres. El que no és tan conegut és que per primera vegada els jueus van establir una barrera així a Venècia.

No obstant això, a principis del segle XXI les forces que més s'estan prenent són les barreres contra les migracions. També va dir truita border a la qual Ronald Reagan va construir per a impedir el pas d'immigrants procedents de Mèxic, una barrera de 3.141 quilòmetres.

Però com els clandestins ho travessaven amb bastant facilitat, a partir de 2006, amb el seu fill George Bush, s'ha sofisticat la barrera d'arriostramiento, reforçada amb xarxes de radar. Avui es diu Big Brother. Ha aconseguit tancar per complet el passo a Califòrnia i ara els llatins que busquen una vida millor es veuen obligats a córrer el risc pel desert d'Arizona.

Reconeixement del fracàs

A Europa també hem seguit als EUA. Deu anys després de menysprear la barrera de Bush, la Unió Europea va finançar als primers contra la immigració a les seves fronteres, en el pas que separa Espanya del Marroc a Ceuta i Melilla. Les primeres muralles de l'Espai Schengen parlen dels espanyols.

Dues tanques, cada vegada més altes i més difícils de superar, s'han format per a localitzar als que s'atreveixen a creuar l'Atlàntic de vapor amb xarxes de radar. Sota la pressió de l'estructura militar de Frontex, que cada vegada té més força, els africans s'han vist obligats a abandonar la seva aventura amb destinació a Espanya i desembarcar a Líbia o a través de Turquia cap a les illes gregues.

Frontex és el braç armat que vigila les fronteres de la Unió Europea i que es dedica a la pirateria. Té la seva seu a Varsòvia i no es coneix bé la seva manera de treballar. Les inundacions d'immigrants dels últims dos anys han fet que Frontex es consolidi a Europa gràcies al seu pressupost i les seves potencialitats.

La subcontractació de la gestió de les migracions clandestines ha estat la següent fase del procés d'enduriment europeu. La primera sessió s'ha realitzat amb el Marroc: Europa paga a les autoritats del Rabat perquè aquest controli pel seu compte la frontera, refugiant-se en campaments especials, registrant, fitxant, expulsant, etc. Amb aquesta manera de gestionar la frontera, el ric Nord intenta canalitzar la pressió que li arriba del pobre Sud.

Hem passat de la confrontació Aquest-Oest a la tensió Nord-Sud. D'una banda, el ric Nord, el vell, que s'enfonsa demogràficament; per un altre, el Sud jove, molt més poblat i molt pobre. En aquesta ocasió Quetel es fa càrrec del que Jean-Christophe Rufino va anunciar fa 25 anys en el seu llibre “L’Empire ets els nouveaux barbares” (Imperi i nous bàrbars).

Rufino va destacar el paral·lelisme entre les migracions de bàrbars que l'Imperi romà va conèixer en els últims segles i les que s'intuïen que podien arribar del Sud per a 1991. Un quart de segle més tard, Quetel afegeix que s'assemblen als mandataris romans del segle IV, en l'època en la qual l'Imperi s'afeblia, i als quals avui manen a Brussel·les, “que, com ells, tampoc tenen capacitat per a afrontar el fenomen, ni per a entendre-ho”.

En les ments de la població, no obstant això, les arrugues i els murs són vergonyosos. A molts se'ls sent dir que no es necessita una frontera perquè l'home pugui circular lliurement per on vulgui. No obstant això, les fites són aquí, cada vegada més intensos.

La muralla reafirma el poder del fort enfront del feble. “El fort –diu Quetel- no vol deixar entrar a la seva casa al feble. Bàsicament, parlem de l'oposició entre ric i pobre, d'un profund desequilibri entre les poblacions. És la confessió de fracàs. Un indicador de la misèria que hi ha a l'altre costat. Estàs en el costat bo o en el costat dolent del mur. Hi ha els qui moren de fam i han de fer un règim d'aprimament”.

Inútils o inútils, tot home temorós es precipita sobre les barreres. RIO de Janeiro va envoltar en 2009 la favela de Dona Marta amb un peu de tres metres per a protegir els habitants més rics de la zona.