S'escoltaran opinions diverses sobre el binomi INDEPENDÈNCIA i PNB: Que el PNB mai buscarà la independència de debò; o potser sí, però que per a això necessitarà una gran pressió de l'independentisme; quan veu el moment de la independència, llavors sí, farà el salt…

Fins i tot el dia més independentista simbolitza que a Euskal Herria la independència està molt lluny. De tant en tant ens acostem al dret a decidir. Es deia que calia esperar al successor d'ETA per a actuar d'una altra manera en el soberanisme, ja que la seva activitat armada entorpia la col·laboració. I així era, sens dubte, però després del silenci de les armes no ha aparegut cap indici d'aquesta col·laboració, excepte en les iniciatives de Gure esku dago, encara adolescents.

Els jeltzales van prometre en el programa electoral del Parlament Basc de 2012 que buscarien un nou pacte amb l'Estat per a aconseguir un concert polític amb Madrid equivalent al Concert econòmic. El procediment era el següent: Creació de la Ponència d'Autogovern en el Parlament Basc, per a finalitzar el seu treball a la fi de 2014 i elaborar posteriorment un text articulat per a un nou estatut que permeti consultar a la ciutadania en 2015. A la fi d'octubre, Egibar va anunciar que no es compliria el promès, que s'ha prolongat el treball de la Ponència i que no hi ha temps per a dur a terme un text reglat.

No obstant això, qualsevol podria advertir que, quan parlem que els bascos decideixin, el problema és més seriós i profund que la qüestió del temps. El jeltzale i professor de la Universitat de Deusto Xabier Barandiaran, pròxim a Egibar, ho deia clar en els cursos d'estiu de la UPV/EHU: no hi ha condicions per a la independència, per diverses raons, però fonamentalment per falta de força i estratègia; els temps han canviat, s'ha posat en valor amb la falta de col·laboració i comunicació entre abertzales i altres raons (vegeu Crònica promoguda per Luistxo Fernández el 7 de juliol).

L'ESTATUT DE GUERNICA està mort, va dir ELA a Guernica el 19 d'octubre de 1997. L'ex secretari general del sindicat, José Elorrieta, posa un reflex de la falta de voluntat del Govern del PP de complir l'Estatut que deia Rodrigo estona –sí, avui imputat per corrupció– quan deia de les transferències de l'INEM: “No es faran en aquesta vida ni en l'altra” (Esan eta Egin, entrevista a Joxe Elorrieta. ).

Nombrosos actors de la societat basca es van agitar, però en l'acte van ser presents representants del PNB, EA, HB, Ezker Batua, Zutik, Elkarri, LAB, EHNE, etc. Estava sembrant una cosa nova i en poc més d'un any els allí presents van signar el Pacte de Lizarra-Garazi. Després del fracàs d'aquest, el Pla Ibarretxe va començar a germinar i amb els seus primers indicis d'enfonsament es va desenvolupar el procés de Loiola. Elorrieta diu que els dos van ser vists amb bons ulls, però que aviat es van adonar que no podia anar lluny: “Amb el pas del temps, ens vam adonar que no tenia cap pla i, per tant, no tenia intenció de centrar aquest objectiu sobiranista en una política d'aliances”. Sobre la sessió de Loiola: "L'esquerra abertzale no es pot equivocar en una cosa. No té correlació de forces per a aconseguir-ho per si sol. No pot. Per tant, l'altre no li ho lliurarà. L'àmbit de decisió basc és sobretot un problema de correlació de forces”.

No és molt clar que l'esquerra abertzale s'adoni que no pot fer-ho només ara, perquè EH Bildu ha presentat recentment en el Parlament Basc una proposta de Llei de Consulta que no té cap possibilitat de tirar endavant. O probablement ho sap, però llavors hauria de mesurar millor el jugar al petit i al gran, sense fumar abans d'hora.

I amb quina força el PNB voldrà aconseguir un nou estatus polític? En el Govern Basc ha arribat a un acord amb el PSE-EE, amb el qual governa en coalició en la Diputació de Guipúscoa, i en la Ponència d'Autogovern esperava que PSE i pp s'acostessin, sense voler marxar en solitari amb EH Bildu.

Cada vegada hi ha més indicis: les dues branques principals del nacionalisme cada vegada estan més presents en la cerca de noves estratègies de sobirania per separat. Aquesta flama sempre feble de Maltzaga, s'ofega més que s'encén en l'escenari que segueix a ETA.