Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Resposta a l'article de Pablo Sastre

En la Llum del 21 d'octubre (1748), L'home no es mata a la dona, l'escriptora destacava que només dues són els sexes, “Mascles i femelles: els que ens pre-disposen sobre el nostre propi comportament; (...) És interessant distingir entre sexe i gènere. El gènere matisa, consolida, augmenta, gaudeix de la diferència sexual”. A continuació va enumerar les diferències entre homes i dones, reivindicant, si he entès bé, que les dones siguin diferents als homes: “Necessitem mirades diferents de les dones –sobretot dels homes–”.

Quan comencem a fer llistes de diferències entre homes i dones –per tant, només per sexe– –molt aficionat a l'esport en cafeteries, bars i societats gastronòmiques–, em sorgeix una pregunta constant. Quin bé ens aporta creure en aquesta suposada “pre-disponibilitat sexual”, o en aquesta essència que m'assemblo sospitós a Déu? Sastre ha posat exemples una mica arriscats, però, no obstant això, qui sap realment si un comportament, com el de jugar amb nines o armes, el de fer peons de carretera o el que li ha portat a la presó, és el que ha fet el penis o el vulgo? Vostè creu o no en això, hi haurà tantes recerques en contra. Però sobretot: a què ens porta pensar que sí, que és així? Constatar una cosa aparentment evident? A recollir l'acta? I quines conseqüències té això entre els homes i les dones que no segueixen aquest comportament que l'essència le “pre-disposa”? Tornant als teus exemples, si la tendència que tenen les noies a les nines és suposadament “natural”, què és que una noia tingui tendència a jugar amb les armes? Què sentiríem les persones que ens envolten? Li deixem triar els seus jocs en pau? Què aconseguim amb aquesta creença en l'essència, que tota la societat tingui la llibertat de triar els nostres comportaments o que imposin amb força els models més alienadors de la “igualtat” (amb els altres del mateix sexe) i de la “diferència” (amb l'altre sexe)?

Una gran part del feminisme reivindica la diferència, els qui parlen de les essències... Com entenem la diferència o la diversitat? Una de les normes bàsiques d'aquesta naturalesa que li espanta el feminisme i que reivindica l'essencialisme és precisament la de crear éssers diferents (no clonis) per a assegurar la vida. Però diferent, cada ser. Els que s'encarreguen d'enumerar les característiques dels homes i de repetir les diferències que tenen respecte a les característiques de les dones, col·loquen la línia vermella en una única variable (hankartea). La naturalesa que ells proclamen, per contra, situa la línia vermella entorn de cada ser i estableix combinacions entre mil i una variables. Si mirem a les persones honestament, ens adonaríem que hi ha més excepcions que la regla. Que la norma de la naturalesa és precisament la de preprogramar les infraccions. Per si de cas, vingui el que vingui, perquè puguem sobreviure com a éssers. Que cal donar les gràcies als quals no segueixen “pre-disponibles”, és a dir, als quals no els importa si aquest comportament és preconitzat pel sexe o per la societat. Perquè a tots ens obren la possibilitat d'un altre comportament i la regla de supervivència com a espècie és una infracció.

Resposta a l'únic exemple de Sastre: Cada exemple pot donar lloc a un article d'opinió –el foment del debat no és una aportació fàcil–, jo no puc resistir: “Estaré eclipsat, però darrere de la mirada d'un home que segueix el darrere d'una dona (testicle, pròstata, penis), jo veig un aparell sexual i, darrere del desig de ser bell de la dona, veig un úter”. Tal com està feta la frase, la ment dels lectors juga a endevinar el que es diu “darrere del desig de ser bell de la dona”. En aquesta mateixa frase hem vist un aparell sexual (amb el seu barranc, pròstata i penis) associat a la conducta dels homes en la nostra imaginació, quan ha arribat el torn de l'exemple de les dones, la imaginació d'aquest lector no ha pogut representar tot l'aparell sexual de les dones. I aquest “úter”, ja, ja, ja, ha refredat la meva ment de cops. Que les dones ens movem per l'úter? Alguns en la nostra vida, uns 0, uns altres una, altres dos, tres, quatre... Per contra, som pottorberos al llarg de tota la vida –si hi ha estudis sobre això i cosa que és més fàcil, pregunteu a les dones de la zona–, per la qual cosa si cal pretendre que sembli bell, si cal aparellar-se amb l'aparell sexual de les dones, estarà més relacionat amb alguna part del sexe que no hagis esmentat. I sí, clar, els pottorberos també seguim amb la mirada les colobres dels altres.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


Hezkuntza sailari

Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.

Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

Tecnologia
Estètic

Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]


Nortasuna

Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]


Permís de paternitat

He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]


2025-01-29 | Andrea Bartolo
Guerra imperialista

Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]


2025-01-29 | Cira Crespo
Ez esan kolonizazioa

Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]


Polítiques industrials: eina de qui?

En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]


2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


Eguneraketa berriak daude