Galtzagorri és una associació que té per objecte esmentar la literatura infantil i juvenil en basca. Al llarg dels seus 25 anys de marxa, ha estat el punt de trobada de creadors de diversos àmbits, amb els objectius marcats des del principi: donar a conèixer la literatura infantil i juvenil en basca i fomentar la seva afició a la lectura.

Segons el president de l'associació, Iñaki Markotegi, existeix l'oferta més àmplia de tots els temps, però hi ha molt a fer en el coneixement i en el treball de pont entre creadors i lectors. “Cal no oblidar que estem parlant de la pedrera de lectors de nens i joves, cal ensenyar el camí i motivar-los”, ha assenyalat.

Una mà d'obra

L'associació va començar la seva marxa organitzant sales literàries, tallers de lectura i cursos d'animació a la lectura. Entre aquests últims s'han consolidat diversos projectes que s'han convertit en l'eix de l'activitat a partir de l'any 2000, com el Llibre Jove –concurs literari per a alumnes d'ESO– el Tresor del Llibre i els Llibres Itinerants –servei de préstec de llibres per a Educació Infantil i Primària– i Bulatik Mintzora –projecte per a fomentar l'afició a la lectura de nens i nenes de 0 a 6 anys; encarregat de la formació de pares, educadors i professors i professores. Acostant-nos a les noves tecnologies, Maria Goikoa d'Anjel Lertxundi batbirulau! L'any passat es va crear l'aplicació del llibre per al telèfon mòbil.

A més, Galtzagorri assumeix una altra tasca: proposa a escriptors, il·lustradors i traductors bascos per a concursos estrangers. Garanteix la representació basca en l'OEPLI de l'Estat espanyol i designa als candidats a la Llista d'Honor i als Premis Andersen de l'organització internacional IBBY. En concret, a proposta de Galtzagorri, la il·lustradora Elena Odriozola, que porta anys treballant entorn de l'associació, ha estat la guanyadora del Premi Nacional d'Il·lustració.

Per si no fos prou, dues vegades a l'any Galtzagorri publica Behbatean, l'única revista que es publica en basca sobre literatura infantil i juvenil.

La importància dels mediadors

El debat sobre la falta d'exigència de tanta qualitat a la literatura infantil és conegut entre els agents del sector, per la primacia dels criteris comercials. Per contra, Markotegi afirma que hi ha molts llibres de qualitat, que es necessita un treball de mediació per a arribar als lectors. “És necessària la implicació dels pares o professors, ja que només els nens no poden saber-ho”.

D'altra banda, en l'associació es detecta la falta d'escriptors joves: “Últimament veiem la falta de generacions de joves escriptors que treballin la literatura infantil i juvenil. Però no en els il·lustradors”. Yolanda Arrieta ha coincidit amb això, però ha matisat que, malgrat ser una autora molt hàbil, es publiquen molt pocs àlbums il·lustrats creats en ella: “Els llibres es mouen dins d'un ecosistema i aquest ecosistema està patoso”, ha dit.

I és que, en general, els escriptors bascos escriuen llibres per a joves d'entre 6 i 12 anys, mentre que per als d'entre 0 i 6 anys i per als de més de 12 anys, poc. Preguntat per possibles causes, Arrieta ha respost que les escoles, que són els principals clients de les editorials, situen fàcilment els llibres d'aquest espai. Diu que per a un escriptor crear literatura per a nens de 0 a 6 anys pot ser “un treball meravellós”, però per als nens més petits, en general, només hi ha traducció. “De gran qualitat”, segons Markotegi.

“Tampoc es treballa la poesia per als nens petits en cap lloc, ni a l'escola, ni a les Escoles de Magisteri”, diu l'escriptor d'Etxebarri. Quant a la segona manca, ha afegit que en la literatura juvenil a partir dels 12 anys cal fer front a altres factors externs com els hàbits de la joventut i el basc, l'atractiu dels productes d'altres llengües, la falta d'intermediaris valents o el buit de la literatura en l'educació reglada.

Perdent lectors a les escoles?

Per a fomentar l'afició, la literatura ha de relacionar-se amb el gaudi, i en això les escoles fallen per a Markotegi. En les seves paraules, “el gaudi i el reconeixement de les emocions en l'educació infantil tenen més espai, però a mesura que s'avança en l'edat, la lectura relacionada amb el plaer es redueix i es relaciona amb els objectius acadèmics”. Arrieta ha assenyalat que la lectura requereix silenci i reflexió, però que no són “les característiques més fascinants”.

Tots dos opinen que també en la formació del professorat hauria de treballar-se més aquest tipus de literatura. En aquest sentit, el lehendakari de Galtzagorri ha assenyalat que "seria bo" que les institucions públiques s'obstinin a elaborar un pla de lectura.