El periodista Tomás Alcoverro, que envia les cròniques més sucoses d'Orient Mitjà, escriu: “La guerra de Síria s'està desenvolupant a porta tancada amb tots els seus horrors. (...) Han hagut de passar anys sagnants fins que a poc a poc han començat a explicar el complex que és aquesta guerra, vital per a Síria i Orient Mitjà, que per la força militar i ideològica del Daesh o de l'Estat Islàmic té conseqüències amenaçadores a nivell internacional”.

En què podem ajudar des d'Europa als sirians que estan sofrint la guerra més implacable, a part de donar la benvinguda als quals fugen de la destrucció o donar diners a les ONG que estan en els camps de refugiats? Alguns pagesos i activistes intenten enviar llavors als assetjats.

En el mitjà Reporterre han comptat l'esforç solidari dels germans Zoe i Ferdinand Beau, “Graines et Cinema”. Van de poble en poble exhibint el seu documental i demanant als baserritarras i llistes de carrers que els acostin que enviïn les llavors de verdures a Síria.

En 2014 van romandre sis mesos en el camp de refugiats de Chatilla, prop de Beirut. Sota la protecció d'Israel, la massacre que han fet els falangistes libanesos amb els palestins allí refugiats fa que en la Chatilla, avui famosa en el món, convisquin molts refugiats sirians al costat de pocs palestins. En les teulades dels edificis de la Chatilla, Zoe i Ferdinand van organitzar les hortes urbanes i, comptats pels refugiats, van descobrir el terrible que és avui a Síria no poder rebre llavors.

De tornada a Europa, els germans Beau han recorregut 17 departaments del sud de França, donant conferències amb la seva camioneta. Els han acompanyat el sindicat Confederation Paysanne, que inclou a l'ELB basca, i l'associació de criança Semences Paysannes. Els centenars de quilos que han recollit fins ara suposarien el somni d'establir una xarxa de solidaritat entre els conreadors francesos i els horticultors de Síria.

La falta de llavors europees a les ciutats devastades de Síria va ser alertada per primera vegada per l'associació 15th Garden des de les zones de guerra en 2013. Les primeres respostes les van rebre d'Alemanya i Grècia.

Síria va ser el centre neuràlgic de la producció agrícola en el Neolític, i el valor genètic de les seves llavors ha destacat en la premsa. Desmantellat el tresor de llavors d'Alep, s'han escoltat trucades internacionals perquè es cuidi bé de les còpies de les seves llavors. També s'esmenta la necessitat de recuperar i copiar els magatzems de Svalbard a Noruega.

Però els Beau, germans, es preocupen per la fam de la població. Per a poder satisfer en part, com ha succeït en totes les guerres de la història, treballen petites hortes de resistència. Però necessiten llavors adequades, millors que els híbrids de les multinacionals, les fortes llavors conservades pels pagesos a tot el món.

Les llavors recollides són transportades pels beautas a través de Líban i Turquia, a vegades pels viatgers, sovint a través dels fugitius i els contrabandistes.

Segons ha dit Zoe al periodista, “és important ensenyar a la gent d'aquí que els que sobreviuen en les zones de guerra estan esforçant-se per imaginar i que podem parlar d'aquest conflicte en altres mesures que no són les dels geopolítics i les tragèdies”.

Fam, el saquet de la guerra

“El cultiu de la verdura en el barri desesperat de Yarmou a Damasc és qüestió de vida o mort”, ha escrit Annia Ciezadlo en la crònica titulada “A garden grows amid the daily dangers of a siege in Syria” en la web d'Al Jazeera.

Ciezadlo ha relatat que quan a l'abril el Daesh Estat islàmic i els fronts d'Al Nusra van prendre el control dels civils assetjats per l'Exèrcit de Bashar Al-Assad en els dos anys anteriors van ser derrotats. 18.000 persones vivint entre els edificis destrossats des de desembre de 2012, la majoria de les vegades sense electricitat ni gasolina, amb aigua d'aixeta tallada des de 2014. Al final, un sacerdot musulmà va permetre que els ases, gats i gossos que van ser capturats es devoressin durant la persecució.

En el barri per a fugits palestins es concentren els sirians que durant aquests anys han estat escapolits fora de les seves cases per la guerra: “Assetjats, primer el règim i ara els rebels, els civils oblidats de Yarmouk, han hagut de lluitar contra el famolenc arma medieval utilitzant l'humor, la creativitat i l'última estratègia de resistència dels transeünts: les hortes”.

La revolta contra Assad va començar al març de 2011, quan els primers refugiats que van arribar a Yarmouk no van trigar a aparèixer. En el barri van prendre força els guerrillers de l'Exèrcit Lliure Sirià i van començar a lluitar contra els militars del Govern. En Al-Assad els avions MIG van bombardejar el barri i van establir el lloc.

Els soldats controlaven i tancaven el barri. Al principi per un parell de dies, després per quatre dies o una setmana. No es pot passar més d'un quilo de menjar. El 21 de juliol de 2013, Yarmou va ser completament bloquejat per l'Exèrcit.

Va haver-hi també gent morta de fam durant el primer hivern. Per a l'hivern de 2014, no obstant això, els veïns van prendre l'experiència i van començar a conrear les verdures. En Yarmouk, posseïdor d'una rica xarxa de moviments populars, els grups de voluntaris van començar a treballar en el camp.

Com són del carrer, han hagut d'aprendre dels caserius amb els qui han arribat fugint de la misèria que els ha portat la guerra i la sequera. Sense possibilitat de llavors ni plantes, les primeres vegades s'equivocaven. O els famolencs que els envoltaven els saquejaven abans de la collita. Més si els franctiradors de l'exèrcit atacaven les terrasses. Des de llavors han après a conrear petites hortes a les cantonades dels carrers, en els edificis rebentats per les bombes, als patis...

A l'abril de 2015, l'Estat islàmic de Daesh s'ha fet amb el control de Yarmouk. Anteriorment, les milícies que envoltaven a Hamàs van lluitar amb ferocitat, al mateix temps que estaven en guerra contra Bashar Al-Assad. Més de 4.000 persones han fugit del barri fugint d'aquesta convulsa batalla. Igual que l'Exèrcit, els islamistes han matat als líders dels moviments ciutadans del barri.

El Govern de Damasc l'ha utilitzat com a arma de guerra, incloent-hi els ciutadans, per a bloquejar ciutats senceres i deixar-les sense alimentació. El mateix han fet Estat islàmic i Al Nusra.

Però la fam no és només per als sirians sinó per als que viuen sota el setge. La sequera, per primera vegada, i la guerra, han destruït la xarxa d'alimentació a Síria. Com a les ciutats massacrades, en els campaments de refugiats cada horta és una esperança de supervivència. n