També les dones ejaculen
- Al març va publicar Diana J. Les activistes i artistes feministes Torres (Madrid, 1981) publica el llibre Cony Potens, de la mà de la Casa de la Txalaparta: un treball sobre el poder dels vagues, les prostitutes i els abocaments. Fruit de molts anys de treball, és l'intent de les dones de desmuntar mentides apreses durant molt de temps dels nostres cossos, de programar-nos d'una altra manera, de compartir el coneixement en grup i de descobrir el nivell polític de l'ejaculació.
Tot es va posar en marxa gràcies a un regal d'aniversari: abans, Diana J. Torres pensava que era l'orina el que li sortia de la cama quan li donava en la pell. Una ràfega de llençols foscos s'havia convertit en una fita. Es va adonar que aquell líquid havia de ser una altra cosa, perquè havia deixat una marca blanquinosa en la tela i desprenia una olor molt modesta, diferent al de l'orina. Partint de la sorpresa i tirant de la curiositat, el madrileny va iniciar un llarg camí de recerca per a desembussar un nou misteri sobre la sexualitat de les dones. Des de llavors han passat deu anys i durant tot aquest temps ha portat a la plaça tot el coneixement que ha acumulat a través de les seves vivències, tant pel seu compte com amb altres dones.
L'ejaculació és política: les intencions clares
Per a quan es posa en marxa, Torres deixa clar els seus objectius: pretén treure a la llum una capacitat que tenen els alienats, que les dones també tenen pròstata, i per tant, capacitat d'ejaculació. Però Torres no vol generar frustració, i li diu: si no eiaculas no significa que els teus orgasmes siguin pitjors. Tampoc que l'ejaculació et converteixi en més feminista o empoderada. La clau és saber que aquesta capacitat és aquí. Suposa, sobretot, un plaer polític: d'una banda, qüestiona el que la cultura occidental diu sobre la sexualitat de les dones: que el sexe de les dones és discret, ordenat, bonic, inaprehensible, i sobretot emocional, cap a dins. A més, si les senyores també tenim pròstata, les diferències tan rígides entre els dos sexes es difuminen més, posant de manifest els fonaments de la construcció cultural.
En el desert de la informació, altres cultures oasis
Torres parla de l'oest, i no és casualitat. Després de l'anècdota dels llençols, en 2005, va començar a buscar informació i només va trobar un guaret en les fonts d'informació més fiables que podia imaginar, recorrent als llocs que la lògica estudiada li indicaria: el metge i la secció de ginecologia de la biblioteca mèdica. No va trobar gran cosa. El metge li va suggerir que anés a l'uròleg perquè necessitava orinar. D'altra banda, en els llibres de ginecologia es va comprovar que els òrgans sexuals de les dones que no serveixen per a la reproducció són considerats com a secundaris i complementaris. No gaire.
Sense cap desig de rendir-se, Torres va pensar que aquesta visió no podia ser universal, que no era possible que totes les cultures del món haguessin seguit la mateixa línia que l'europea en aquest tema, és a dir, per la via de la repressió i la negació. En la cultura hindú va descobrir el primer rierol de l'oasi: Text anomenat Ananga Granota. En ell s'esmenta el salil de mares, que pot traduir-se com a aigua de passió o de vida: el líquid que tant dones com homes expulsen en l'activitat sexual.
Què hi ha a l'Oest? Barrejat amb noms
A hores d'ara, molts es preguntarien com és possible que les dones també tinguin pròstata i no se'ls notés. Francament, hi ha una cosa escrita sobre això, encara que se'n digui per altres noms: La glàndula de Skene (en 2004 el Comitè Internacional de Terminologia Anatòmica va aprovar la denominació de pròstata femenina com a equivalent).Per tant
, Torres va continuar amb la recerca i es va assabentar que el metge escocès, Alexander Skene, era un dels metges. És considerat un dels pioners més importants de la ginecologia, i en 1888 va esmentar els tornejos de la glàndula en Treatise on diseases of women (Tractat sobre les malalties de les dones). En més d'una ocasió afirma que la glàndula s'assemblava molt a la pròstata dels homes; no obstant això, no va realitzar cap connexió bàsica entre ells i, en donar-li el seu cognom, els va convertir d'arrel en diferents, creant un llegat que gairebé ha arribat fins als nostres dies.
Segons Cony Potens, el científic Ernst Gräfenberg va abordar també en profunditat el tema de l'ejaculació i la pròstata de les dones. En un article publicat en 1950, amb nombrosos circumloquis i senda linguísticas per a evitar l'aparició de la calapita, destaca les similituds entre els òrgans sexuals interns d'homes i dones, i assenyala que hi ha un líquid que les dones expulsen quan toquen la pell, en el moment d'arribar a l'orgasme i després, i que l'orina no és ni tan sols apropiada per a la lubricació, perquè si així seria abans.
Dues propostes terminològiques crítiques
Torres defensa l'ús del terme prostata. Tenint les mateixes funcions i posicions i mesures similars, es considera absurd utilitzar dos noms, a diferència del que ocorre amb el fetge de dones i homes: “Un dels objectius del meu treball és destruir la teoria biologicista dels gèneres, per la qual cosa seria una contradicció posar un altre nom a la nostra prostituta”. Així mateix, se sol posar com a excusa la presència d'espermatozoides per a excloure la paraula ejaculació, és a dir, que no existeixen en l'abocament líquid de les dones. L'argument de Torres és que els espermatozoides no es produeixen en la pròstata, sinó en els testicles, per la qual cosa només transporten les seves ejaculacions.
Finalment, l'autor també parla del projecte Anarcha Gland (La glàndula Anarcha) de l'emprenedor Klau Kinki. L'objectiu d'aquesta iniciativa és proposar nous noms per a alliberar els cossos de les dones de la història colonialista de la ginecologia. En efecte, el padrí de Skene, J. Marion Sims va aprendre moltes coses que després es van convertir en ciència a través de centenars de corts a dones esclaves dels Estats Units. Entre altres coses, va dissenyar l'especulo. L'aportació de Kinki, tal com ha recollit en el seu web anarchagland.tumblr.com, té com a objectiu fer un homenatge a alguns dels esclaus.
Punt G en Punt Comú
Una de les principals revolucions informatives relacionades amb la sexualitat i el plaer de les dones del segle passat va ser el punt G, nomenat així en homenatge al doctor Gräfenberg. Torres fa una forta crítica a aquest “descobriment”, en entendre que va ser un gran pas enrere. Raons: d'una banda, quan les feministes començaven a reivindicar que el clítoris era el principal centre dels òrgans sexuals que donava plaer a les dones, a la sexualitat falocéntrica (que posa el penis en el centre) li va venir molt bé la possibilitat de l'orgasme dins de la vagina, com una oportunitat de plaer adequat. D'altra banda, molta gent ha gastat molt de temps i molta energia en la cerca d'aquest possible punt màgic. Serà difícil trobar-los, perquè no és un punt misteriós, sinó un òrgan concret. La impossibilitat d'aconseguir aquest hipotètic orgasme interior de la vagina ha causat una gran frustració a moltes dones, fent-los sentir una vegada més que no eren prou adequades, que eren frígidos.
Compartir coneixement
Al guaret de la desinformació, coneixement compartit i autogestionat. Aquesta és l'aposta de Torres. En concret, el llibre tracta d'ampliar el coneixement i, a més de l'exposat fins ara, assenyala altres dades útils com els possibles problemes de salut, les indicacions concretes sobre la ubicació de l'òrgan, les maneres de trobar-lo i estimular-lo, els testimoniatges recollits en els tallers… També compta amb il·lustracions de l'artista MagnaFranse magnafranse.tumblr.com com a apèndix.
Finalment, proposa crear un espai en línia sobre la prostata i l'ejaculació de dones. Aquesta web està en construcció yeswecum.org, però a partir d'ara es podran trobar moltes referències bibliogràfiques del llibre, disponibles per a descarregar. Torres vol construir en auzolan i fa una crida perquè qui tingui detalls sobre el tema li ho enviï per email.
Zer dela-eta hasi zinen eiakulazio-tailerrak egiten? Zer-nolakoak dira?
Jakintza partekatzeko aukera paregabea dira tailerrak. Jendeak bertara jotzen du, aurrez ere gaiarekiko interesa baitzuten, informazioa jasotzeko, eta are garrantzitsuagoa dena, bere bizipenen berri emateko, bestelako datuak helarazteko, ikerketa-ildoak iradokitzeko, eta abar. Eiakulazioari buruz bildutako informazioa beste batzuekin konpartitzeko gogoa neukan, eta hortik sortu zen tailerrak egiteko ideia; azken batean, informazioa neuretzat bakarrik gordetzea ez zen oso etikoa izango, eta feminista ere ez. Pentsa, zuk zerbait dakizu, andre pila bati lagungarri gerta dakiokeena beren gorputz eta sexualitatean gertatzen diren zenbait gauza okertzat hartzeari uzteko, eta ez duzu horren berri ematen. Izugarria litzateke, ezta? Neure ikerketaren ondorio nahiko naturala izan zen tailerrak egiten hastea.
Irudi batzuk erakusten ditut eta nire ikerketaz hitz egiten dut. Ondoren, solasaldia egiten dut bertaratutakoekin. Gehien-gehienetan andreak izaten dira, baina sarritan gizonak ere etorri izan dira, bikotekidearekin.
Zer ikasi duzu tailerrei esker?
Ikasi dut informazioa edozein tokitan egon daitekeela eta arrasto txiki bat baino ez dela behar, zantzu bat, horri tiraka egia aurkitzeko. Baita ere, ikasi dut taldean gehiago elkartuko bagina aho-bilorik eta beldurrik gabe geure sexualitateaz hitz egiteko, askoz boteretuago egongo ginatekeela eta geure mundua oso bestelakoa litzatekeela. Nire ustez, sorginak erre zituztenean norbere ezagutzaren praktika osasungarri hori ere deuseztatu zuten.
Aluen eiakulazioa pornoterrorismo mota bat al da?
Pornoterrorismoa ulertzen badugu sistema patriarkal zapaltzailearen aurkako erantzun edo mendeku gisa, ba orduan bai. Hala ere, eiakulazioa bera bainoago, iruditzen zait mendeku onena zera dela, ahalmen hori existitzen dela jakitea, ohartzea badagoela eiakulazioa sortzen duen organo bat. Mendeku onena da informazio hori partekatzea eta ahalik eta gehien hedatzea.
Liburua aurkezteko bira handi bat egin duzu Espainiako Estatuan. Zelan joan da?
Niretzat liburu bat idaztea beti dago lotuta hartzaileekiko harreman zuzenarekin, bai behintzat ahal den heinean; izan ere, sekula ikusi ez ditudan pertsonek irakurtzen dituzte nire liburuak. Era berean, egin nuen bira hori –20 hiri inguru, hilabetean– bide aproposa izan zen saretuta gauden eta elkar-aliantza bat daukagun pertsona eta talde feministekin berriro topatzeko, geure arteko loturak sendotzeko. Esperientzia itzela izan zen eta indar asko eman zidan feminismoaren alde borrokan jarraitzeko. Argi geratu zait sare oso boteretsua garela, energiaz betea.
Seguru asko, bateren bat etorriko zitzaizun errezeloz, andreen prostataz eta eiakulazioaz ari zarelako. Zer esaten diezu eta zer esango zenieke?
Ba, egia esatera, ez dut horrelako jendearekin topo egin. Pornoterrorismo [Txalaparta, 2011] argitaratu nuenean bezala, etsaia ez zen sekula agertu nirekin bertatik bertara hitz egitera. Ez dira sekula tailer edo aurkezpenetara etortzen; uste dut, besterik gabe, ez daukatela zeresanik, edo dena delakoa esateko ausardia falta zaiela, bestela. Eta zer esango niekeen? Ba liburua irakurtzeko! Kar-kar-kar.
Performer lanetan ezagutu zintugun askok, baina azkenaldian bazter utzia duzu, ala?
Bai, performancea utzi dut. Ez dakit behin-behinean ala betiko. Oholtzan hamabi urte egin ostean nekatuta nago, ez nabil hasieran bezain gogotsu eta nahiago dut energia beste gauza batzuetarako baliatzea, adibidez, performance-tailerrak emateko. Komunikatzeko eta borrokatzeko tresna eraginkorra da performancea, eta horri buruz dauzkadan ezagupenak baliotsuak dira, nik jarduna utzi badut ere.
Gazteagotan baino lotsa handiagoa dauka, baina horrek ez dio saltsa askotan ibiltzeko gogoa kentzen Leire Zabalza Santestebani (Iruñea, 1990). Beste gauza askoren artean, Motxila 21 musika taldeko kidea da. Nabarmendu du musika gauza asko aldarrikatzeko bide izan... [+]
Miopia gero eta gehiago eta gero eta lehenago ari da garatzen, eta horren arriskua da dioptriak gehitzen joatea eta helduaroan begiari lotutako hainbat gaitz izateko aukerak dezente handitzea. “Eguzki-argia jasotzea inportantea da, eta denbora asko ez igarotzea oso gertu... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
