Les paraules d'Arantza Quiroga no van passar desapercebudes quan el passat 2 d'octubre va anunciar en el Parlament Basc que també calia arribar a acords amb EH Bildu. Es va obrir una gran expectació sobre el nou idioma i les noves propostes, i Quiroga no va fallar: Crear un Grup de Treball de Llibertat i Convivència en el Parlament de Gasteiz que d'una vegada per sempre respongui de veritat a una situació sense ETA, sense emmarcar-se en paraules, dialogar amb EH Bildu amb normalitat fins a arribar a acords…

Els que identifiquen la fi de l'activitat armada i la normalització política d'ETA diuen que la societat basca està cada vegada més oblidada del conflicte. El que es coneix com Quiroga, desmenteix totalment aquesta normalització: l'obertura d'una nova bretxa per a construir el procés de pau ha suposat un petit terratrèmol –almenys mediàtic– en la societat basca. El PP basc i Quiroga tenien un so completament nou; el vell, nou i decebedor, ha estat la resposta de Gènova. El passat 6 d'octubre va obligar a Quiroga a retrocedir de nou a Quiroga.

La pregunta està en l'aire: és creïble que Genova no sabés res del que anava a presentar la direcció del PP basc? No. La trajectòria històrica d'un partit com el PP és poc convincent. Una altra cosa és el que ha passat entre mans, sobretot perquè el pp d'Àlaba s'enfronti a Quiroga. La incidència de les eleccions generals del 20 de desembre a Espanya és aquí, les discrepàncies dins del pp també són palpables i la martellada del pp a Àlaba també. Al cap i a la fi, si no fos pels alabesos, el pp seria poc en la CAB i, en general, en Hego Euskal Herria.

El futur de Quiroga podria estar en dubte com a lehendakari del pp basc. En tal cas, qui li substituirà? Quiroga va ser portada a la presidència per l'aliança de guipuscoans i biscains, però des que va destituir el fins llavors secretari general de la CAB, Iñaki Oyarzábal, el pp alabès controla de prop a Quiroga. El ministre de Sanitat alabès, Alfonso Alonso, li ha donat el mentó en aquesta ocasió i un altre alabès, Maroto, s'ha vist obligat a volar des de Madrid cap a Vitòria-Gasteiz per a desviar la direcció de la gavina cap a Gènova.

En qualsevol cas, sembla que alguna cosa està canviant en la cova del PP –en el fons de les seves entranyes– i després del cop d'autoritat rebut, aquesta voluntat es recull en un missatge que la pròpia Quiroga va incubar: “Arribarà l'esperit d'aquesta moció. Arribarà correctament i tindrà el seu moment. No és això”.

Mirin Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez, que han complert ja sis anys de condemna íntegrament, han estat excarcerats per haver col·laborat en el cessament de l'activitat armada d'ETA. Arnaldo Otegi i Rafa Díez segueixen a la presó, el primer fins el mes vinent d'abril i el segon fins a setembre de 2017, segons fonts penitenciàries.

No obstant això, desenes de persones que han estat capturades en la xarxa ETA també estan en risc de ser empresonades en els pròxims mesos. El 19 d'octubre començarà el judici contra cinc membres d'Askapena, condemnats per un delicte d'homicidi. Es deia que ETA els ordenava organitzar brigades internacionals a Veneçuela, Bolívia, Palestina o Kurdistan, viatjar per Europa, acudir a fòrums socials del món...Petició de sis anys de presó pel mateix procediment que altres grups al País Basc, França o Espanya.

El mes vinent de novembre se celebrarà també el judici contra 35 persones per la seva pertinença a Batasuna, EHAK i ANV en la causa coneguda com la de Segura. Segons l'Audiència Nacional, eren membres d'eta per ser membres de les citades organitzacions. Altres sis persones de Batasuna van ser condemnades a tres anys de presó per l'Audiència Nacional, després de ser jutjades en el sumari 35/02, que és el seu germà bessó. I encara no ha complert l'Estat la confiscació de les 100 Herriko Tavernes que se li va imposar en el mateix cas. Després vindran Ekin, Herrira o el torn dels judicis contra advocats i advocades de presos, entre altres.

La violència legal de l'Estat és avui, no la del passat.O no estan calcigats els drets d'Otegi i Díez en aquest mateix moment? No tenen res més a dir les institucions basques? O cal dir que cal deixar la justícia en el treball i que sabran el que fan? Qui mira a l'altre costat ara?