Ha passat, està passant, més ben dit, està passant. S'han celebrat eleccions que van causar tanta passió, autonòmiques o plebiscitàries, qui sap! S'han comptabilitzat els vots, només queda interpretar i complir la resposta i la voluntat popular. Per descomptat, aquí està el desafiament, i no és un desafiament qualsevol.

Coneixem massa els resultats, ens els sabem de memòria. Com sol succeir, no són resultats “nítids”, és a dir, obliguen a negociar i això no sempre és el que esperaven els partits. A més, a pesar que les xifres són clares, són molt interpretables i, en aquest cas, cadascun ha fet la seva pròpia lectura:

– Els qui fins fa poc han reivindicat que les eleccions eren normals, diuen que els independentistes han perdut.

– Els partidaris de la independència s'han adonat que les coses no són tan fàcils.

– Les persones que s'han mogut en un altre àmbit, especialment en el social, no saben on s'han situat, però sens dubte s'haurien adonat que els seus vots estan de mà en mà i interpretats per interpretació.

– Molts reconeixen que hi ha una gran majoria a favor del dret a decidir.

Una vegada més, aquest no ha estat un “plebiscit” net. No s'ha donat al poble l'oportunitat de dir sí o no a la independència, s'ha dispersat el vot del sí, també al contrari, i no s'ha expressat així. Les afirmacions i les negatives no són interpretables. Però això no ho ha volgut l'Estat, no ha donat més opció. Per tant, no és apropiat, ni just, ni lleial que ara es facin aquestes lectures.

D'altra banda, la campanya també ha estat curiosa. Encara que hi hagi hagut moltes anècdotes, jo citaré les més greus: la primera, que el president Mes i altres dues persones es cridin a declarar com imputades per voler dur a terme la consulta popular el 9 de novembre de 2014, l'endemà passat de les eleccions. En segon lloc, el procés de modificació de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional durant la campanya perquè els governants de Catalunya, o d'altres nacions, puguin ser desposseïts dels seus càrrecs, precisament, retorçant la llei i polititzant encara més el Tribunal Constitucional. És clar que aquestes dues decisions han influït en les eleccions, perquè ha passat després, i la segona perquè ha demostrat la força i el poder de l'Estat i del PP, els de la llei.

I què hi ha d'aquests resultats? Doncs bé, el que és clar és que Junts pel Sí que vol avançar cap a la independència, però pas a pas. Constituint estructures d'Estat en un principi, i més endavant, proclamant la independència. Per a això, necessita més vots en el Parlament, que és el de la Cup, per tant. A més, tenen una gran coincidència en aquest propòsit. Jo no sé què passarà, si Mes tornarà a ser President o no, perquè la Cup està actuant amb bastant fermesa i mantenint una posició en contra d'ell. Però no li serà fàcil seguir en aquesta posició –menys ara, quan Mas ha de passar pels tribunals–, perquè hi ha pressions –o suggeriments–, a Catalunya i aquí també. Al final, el president Mes ha fet retallades socials –i molts altres–, però el desig d'independència que el poble català va manifestar al carrer l'ha dirigit, política i institucionalment, el propi Mes –amb uns altres–. La Cup ha de decidir, per descomptat, però no és una decisió fàcil, ni molt menys. No obstant això, el compromís dels uns i els altres amb el poble és portar endavant el procés iniciat.

Pas a pas, dia a dia, per tant, exercint la raó democràtica amb total practicitat i legitimitat.