Bolivar eta espainiarrak garbitzeko bidea
Cucuta (Kolonbia), 1813ko maiatzaren 14a. Venezuelako Lehen Errepublikaren gainbeheraren ondoren, Simon Bolivarrek Kanpaina Miresgarria esan zitzaion martxa abiatu zuen, Venezuela Espainiako koroatik askatzea xede. Abuztuaren 6an Bolivarren armada Caracasen sartu zenean herritarrek miresmenez, txaloz eta lorez hartu zuten garailea. Baina kanpaina hura espainiarrek bataiatu izan balute, ziurrenik beste adjektibo batzuk aukeratuko lituzkete: odoltsua, penagarria...
Kanpaina militarra abiatu aurretik, 1813ko urtarrilean, Antonio Nicolás Briceño buruzagi venezuelarrak, aldeko beste hainbat ofizialekin batera, Venezuela askatzeko plan zuzen eta gordina diseinatu zuten: Cartagenako Hitzarmena. Hona hemen dokumentuaren pasarte batzuk:
“Bigarrena: gerra honen helburu nagusia Venezuelatik Europako espainiarren arraza madarikatua deuseztatzea denez, Kanarietako uhartetarrak barne, espainiar guztiek galarazita dute espedizio honetan parte hartzea, abertzale zintzoak iruditu arren, horietako bat bera ere ezin delako bizirik geratu, eta horretan ez delako inolako salbuespenik onartuko (...)”.
“Hirugarrena: askatutako lurraldeetako Europako espainiarren jabetzak lau zatitan banatuko dira: bata, espedizioan parte hartu duten ofizialen artean, graduaren araberako zatitan banatuta; bigarren zatia soldaduei dagokie; eta beste biak, Estatuari. Zalantzazko kasuetan, bertan dauden ofizialek gehiengoz erabakiko dute auzia (...)”.
“Bederatzigarrena: ordainsaria lortu edo gradua igotzeko eskubidea izateko, nahikoa da hildako espainiarren edo kanariarren buru kopuru jakin bat aurkeztea. Hogei aurkezten dituen soldadua jarduneko banderadun izendatuko da, lotinant graduak 30 buru balio du, kapitain graduak 50...”.
Aldarria dekretu bihurtu zuen Simon Bolivarrek 1813ko ekainaren 15ean, kanpaina hasi eta hilabetera. Eta berehala betearazi zuen. Kanpainaren bidean “europar eta kanariar guztiak fusilatu zituzten, ia salbuespenik gabe”, Amerikako independentzia prozesuetan aditua den Justo Cuño historialari espainiarrak jaso duenez. 1814ko otsailean, espainiarrek kapitulatu zutenetik hainbat hilabete igaro arren, Juan Bautista Arismendik Caracaseko 886 preso espainiar fusilatuarazi zituen, Bolivarren aginduz. Handik egun gutxira, La Guaira ospitaleko 500dik gora gaixo espainiar gora gehitu zizkioten zerrenda beltzari.
Espainiarrak garbitzeko dekretu haren gordintasunez jakitun, Bolivarrek berak espainiarren iraganeko basakeriak erabili zituen justifikaziotzat: Venezuelako lehen errepublikaren porrotean Domingo Monteverderen armadak egindako krimenak, 1810ean Quitoko independentzia ahalegina gogor zapaldu izana... Dekretua 1820ko azaroaren 26ra arte egon zen indarrean, Bolivarrek eta Pablo Morillo espainiarrak gerra arautu eta bi aldeen gehiegikeriak mugatzea negoziatu zuten arte.
Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]
Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]
Investigadores de la Universitat Johns Hopkins han descobert diversos cilindres amb inscripcions en l'actual jaciment de Síria, el Tell Umm-el Falla. Els experts creuen que els signes escrits en aquestes peces de fang poden ser alfabètics.
En el segle XV a. Els cilindres s'han... [+]
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Londres 1928. Al Victoria and Albert Museum va arribar un quadre molt especial: en el quadre apareix un home negre, amb perruca i levita, envoltat de llibres i instruments científics. Així va ser catalogat en el Museu: “Singular retrat satíric que representa un experiment... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
Pensar sobre els clàssics literaris significa necessàriament pensar des d'avui. Precisament, la denominació clàssica està condicionada al fet que es tracti d'obres que han arribat fins avui, per la qual cosa pensar sobre elles és pensar com i per què han arribat fins... [+]