Les dades ens ho demostren. Segons un estudi de Millward Brown a nivell mundial, el dispositiu més utilitzat pels usuaris en l'actualitat és el TELÈFON INTEL·LIGENT, amb una mitjana de 147 minuts diaris, seguit de la televisió (113 minuts), l'ordinador portàtil (108 minuts) i la tauleta (50 minuts).

L'ús de dispositius també varia en funció de l'hora del dia. L'ordinador s'utilitza sobretot al matí i a la tarda, les televisions i tauletes tenen més presència a la nit, és a dir, quan els usuaris estan a casa.

A més, el 35% dels enquestats van afirmar que usen diversos dispositius (telèfons intel·ligents, tauletes i televisors) de manera simultània, la qual cosa suposa un increment del 0,9%. Aquesta experiència és coneguda com second screen o segona pantalla i ha començat a ser utilitzada en el món del màrqueting i en el sector audiovisual en general.

És a dir, amb el concepte de segona pantalla, ens referim a la realització de diferents tasques en diferents pantalles al mateix temps, com a complement a una pantalla principal. Per exemple, fer comentaris sobre el contingut de la televisió en les xarxes socials o accedir a informació addicional sobre aquest producte a través d'una tauleta o telèfon intel·ligent durant la visualització d'un anunci. Les dades a nivell mundial indiquen que el 61% dels usuaris que consulten Internet a través de dispositius mòbils utilitza un dispositiu mòbil mentre veu la televisió.

Sembla, per tant, que hem passat del consum passiu d'informació a l'actiu i mentre veiem la televisió, per exemple, busquem interactuar amb altres dispositius i canals.

En aquest sentit, l'estudi de Millward Brown assenyala que els continguts de televisió que permeten interactuar a través d'una APP atreuen l'atenció dels usuaris, fàcilment compartibles en les xarxes socials i de curta durada. Així mateix, els anuncis amb una etiqueta o contingut que es pot consultar en línia (behind the scenes) tenen major repercussió. En aquest sentit, un altre estudi realitzat per Atresmedia va concloure que l'ús de la segona pantalla duplicava l'índex de memòria de les marques dels espectadors.

Iñako Gurrutxaga, responsable dels continguts d'EITB.eus, ha explicat que abans, quan la gent ja veia la televisió, moltes vegades estava fent alguna cosa més, cosint, planxant… “Sempre hem estat persones de moltes tasques. La novetat és que ara tenim l'oportunitat de fer una cosa relacionada amb la televisió, utilitzant telèfons intel·ligents o tauletes”.

Encara no hi ha mercat al País Basc

Aletxu Echevarria és un emprenedor que ha posat en marxa negocis digitals com The Blackout Project o PeterMove, entre altres. Ella té clar que aquest canvi de consum de continguts està impulsat per un segment de la societat anomenat Millennials. És a dir, joves d'entre 18 i 35 anys, també coneguts com a “nadius digitals”. “A partir d'aquesta edat, per exemple, el consum de televisió és més passiu”, explica Echevarría.

Echevarría creu que als Estats Units i Anglaterra existeix ja un alt nivell de consum digital i interactiu, però a Euskal Herria anem per darrere de 5-10 anys, estem molt en els començaments: “El dia a dia et porta a estar a Madrid, on hi ha grans anunciants i empreses de telecomunicacions”. Així, les empreses creades per ell tenen seus a Bilbao i Madrid. L'objectiu d'Echevarría és crear projectes digitals des de qualsevol ecosistema del País Basc amb una visió global.

L'opinió de Gotzon Arzelus, soci de l'empresa bilbaïna Batuta Mobile Solutions, és molt similar. Fa tres anys van posar en marxa un projecte que podríem definir com Community Wall second screen. Mitjançant aquest projecte, en grans jornades i esdeveniments, les persones van poder mostrar en una pantalla gran els missatges i fotos que enviaven per Twitter, SMS o e-mail utilitzant el seu dispositiu mòbil. Va ser utilitzat, per exemple, en els actes Llaurava Euskaraz o Kilometroak, “però no hem aconseguit rendibilitzar aquest producte, no sabem per què, potser llavors encara no era el moment”, diu Arzelus.

Per a Arzelus, anem en contra de la velocitat en la qual va el món: “L'àmbit digital permet mètriques, mesuraments exactes, i no obstant això, a Euskal Herria les marques es mouen més quant al màrqueting, encara es mouen més en analògic, no fan el salt”.

Rikardo Idiakez, responsable de comunicació de Ternua Group, confirma la següent afirmació, encara que si és el cas estan fent el salt al digital en els últims tres anys i les dades demostren que les apostes realitzades estan donant els seus fruits: “En Ternua Group intentem seguir les tecnologies d'Internet i utilitzar-les en la mesura de les nostres possibilitats, encara no hem arribat a les experiències de second screen, però tenim una estratègia de màrqueting en línia. Fa tres anys apostem pel màrqueting digital i els indicadors que tenim ens indiquen que les inversions realitzades són rendibles. En conseqüència, en el futur augmentarem les inversions en aquest àmbit”. No obstant això, reconeix que l'analògic encara té molt pes.

Però si la via digital permet, entre altres coses, formes concretes de mesurament i personalització, per què es dona aquesta situació a Euskal Herria? Per a Idiakez, en general als éssers humans, i per tant a les organitzacions ens espanten els canvis, busquem garantia en invertir, “però com més dades tinguem i els resultats garanteixin el retorn de les inversions, més fàcil serà el canvi”.

Joselu Blanco, responsable de la programació d'ETB, també ha declarat que el món de la publicitat és molt conservador: “Les mètriques de la nova televisió són molt petites en comparació amb la televisió tradicional, per això els moviments van molt a poc a poc”.

En aquest canvi de paradigma, Iñako Gurrutxaga ha afegit que l'aposta d'ETB és construir comunitat entorn dels programes de televisió: “Som una televisió pública, però també comercial i hem de donar resultats. En aquest moment el mercat mesura els resultats en la televisió, per la qual cosa l'objectiu principal és la televisió, però hi ha altres objectius complementaris, com la construcció de la comunitat”. En aquest sentit, ha recordat que ETB va ser la primera emissora a Europa que va inserir en televisió missatges de Twitter, concretament en el programa Nick dut nik, en 2008.

Necessitat d'una política a favor d'una indústria creativa

Encara que rep diferents noms i encara que dins de cada concepte s'integren diferents subsectors, ens referim a la necessitat i el futur d'un altre sector econòmic que es mou al marge del sector industrial. Crida a la indústria cultural, a la indústria creativa o a la indústria de continguts digitals.

Per a Aletxu Echevarría, la transformació del sector és necessària, “en cas contrari el sector audiovisual es quedarà molt feble aquí”, afirma. Per a això aposta per les relacions directes entre la Indústria i l'Administració dels Continguts Digitals, alguna cosa que no ocorre avui dia. “Necessitem el suport de les administracions, no com a subvencions, sinó que ens han de donar eines per a poder competir amb altres mercats”.

De cara a altres mercats, Echevarría té clar que en el que aquí també es pot dir indústria de continguts digitals, cal afegir altres subsectors, com ho fan a Suècia, Dinamarca o els EUA. “A més de les productores habituals, en l'ecosistema mitjana han de ser presents empreses de desenvolupament tecnològic, agències de publicitat i comunicació i empreses organitzadores de jornades. Tots ells necessiten comunicació audiovisual i vídeo”.

Josu Erguin, responsable de la productora Digitalak, ha subratllat la importància de la creativitat en aquesta transformació: “Cal ampliar la creativitat de la gent, la formació, perquè avui dia les inversions en tecnologia no són tan grans i l'Administració ha de participar en això, en formació, en formació, mostrant models…”. Tanmateix, segons Erguin, el problema d'Euskal Herria és que la labor creativa sigui molt cara i el sistema no pot pagar-la.

GOTZON Arzelus, per part seva, creu que la solució al problema no vindrà de l'Administració. “Aquí s'inverteix molt en tecnologia, però només a nivell industrial. Tanmateix, les polítiques institucionals no solucionaran això, haurien de fer autocrítica, perquè són importants com a clients, però el problema és que en el mercat privat no hi ha cultura per a invertir en tecnologia”.

Iñako Gurrutxaga, per part seva, creu que les institucions públiques deixen en mans del grup EITB la tasca d'impulsar aquesta indústria, “però nosaltres no arribem, perquè també hem de donar uns resultats, no podem invertir tot el que ens agradaria. Per tant, si es vol desenvolupar una indústria real, cal donar una altra implicació a altres nivells”, ha afegit.

Els modes no són clars, però sí l'objectiu, cal activar una indústria que representi a nombrosos llocs de treball i a un sector plural, ja sigui pantalles múltiples, second screen, el món audiovisual o l'àmbit digital en general, les ales d'un poble que pot ser referencial i que té un caràcter propi, en la persecució infinita d'una llibertat que és condició imprescindible de la creativitat.

Sense saber exactament quin és el destí, l'única manera que tenim d'avançar com a poble és provar i fer les coses. Un experiment ens porta a uns altres i, enmig d'ells, ens omplim de coneixement. Que uns altres són més ràpids? Córrer per l'entorn també té el seu valor, però, per cert, no podem fer-ho de forma aïllada i seria d'agrair si algú tingués la tasca de donar beure de tant en tant en aquesta carrera.