Quina seria la primera valoració dels resultats electorals?
L'independentisme, amb el 47% dels vots, ha aconseguit la majoria simple, però no la majoria absoluta. I ha superat clarament qualsevol de les múltiples opcions nacionals que estan sobre la taula: seguir com a autonomia, fer un estat federal, etc. De totes les concepcions nacionals existents, l'independentisme és el que té majoria. A més, es manté en el temps, almenys des de 2010, i ha demostrat que quan se li donen les vies electorals adequades, pot rondar el 50% dels sufragis.
Quina legitimació dona aquesta majoria?
Al meu entendre, legitimació per a fer un referèndum real. No podem saber què votaria, en un referèndum amb dues opcions, la gent que ha votat un partit que diu que aquestes eleccions no són plebiscitàries. No tenim idees. El que sabem amb certesa és que 1,8 milions de catalans estan a favor de la independència. És un mandat democràtic que ha sortit dels comicis del diumenge: trencar amb la legalitat espanyola, fer un referèndum d'acord amb la llei catalana. Amb dues opcions, sí o no. I fer-ho ràpid, perquè la gent ho demana des de fa tres anys.
Oblidarem, per tant, el pla de desconnexió d'Espanya en 18 mesos.
La Cup no recorrerà a això. Encara que s'abstingués, Mes no seria president. Fa l'efecte que Mes no serà president. En aquest sentit, ha estat el fracàs de la vencedora. El triomf de l'independentisme, però la derrota personal de Mas.
La Cup tindrà la clau de la majoria parlamentària de la Cup a Catalunya. Suposa això una acceleració del procés?
Exigiran que les coses es facin amb rapidesa, mesures que no tenen marxa enrere. Seran molt importants les qüestions que la Cup pot posar sobre la taula, també a nivell social, en relació amb un pla de rescat de la ciutadania. Fins ara, en els últims tres anys, CIU i ERC han estat majoria i les polítiques que han dut a terme, es poden posar tots els llocs que es vulguin, que hi havia menys diners, i és cert, però són polítiques antisocials, polítiques de retallada. La Cup vol acabar amb tot això. Per tant, es donarà una acceleració i en tots dos camins.
Què es pot treure de les eleccions generals d'Espanya després de conèixer els resultats a Catalunya?
Les principals demandes de la societat catalana estan lluny de les demandes de la societat espanyola. Els interessos s'han separat cada vegada més. Així, no crec que de les eleccions generals pugui sortir gens realista que pugui millorar la situació a Catalunya. Els catalans han demostrat que volen seguir un camí propi. Pot sortir un govern que, molt vague, pugui servir d'estímul per a fer un referèndum ràpid i pactat, que faci baixar alguns punts a l'independentisme? No ho veig. A nivell estatal no sembla que hi hagi una solució diferent.
Pot tenir ressò el que passa a partir d'ara a Catalunya al País Basc?
Si Catalunya obre un camí propi gairebé segur, a Euskal Herria se li compliquen les coses al PNB, per a seguir en la situació còmoda d'avui dia, l'ajust foral, etc. Podria obrir-se un camí, un mapa de reconstitució, entre diferents estats independents, una espècie de confederació. Però és un escenari molt llunyà, caldria passar moltes coses per davant. El triomf de l'independentisme, això sí, interpel·la a la resta dels agents nacionals.
La Directa-ko kazetari Jesús Rodríguezek azaldu du 2017ko urriaren 1ean behetik gora egin zuen borborrak 2020ko hauteskunde autonomikoetan goitik ixteko arriskua duela. Erreferenduma deitzeagatik jasotako kartzela zigorren aurrean emango den erantzuna gakoa izango... [+]
Astelehen honetan epaituko dituzte Artur Mas Generalitateko presidente ohia eta, bere lehendakariorde Joana Ortega eta hezkuntza sailburu Irene Rigau, 2014ko azaroaren 9ko kontsulta antolatzeagatik.
Kataluniako Parlamentuko presidente Carme Forcadellek, desobedientzia eta prebarikazio delituak egotzita Kataluniako Auzitegi Nagusian deklaratuko du gaur. Hainbat hautetsi eta herritarrek babestuta joan da epaitegira.
Pentsatu baino lehenago ekin dio Kataluniako Legebiltzarrak Espainiarekiko deskonexioari. Urratsak dira, sinbolikoak, baina hortik hasten da. Espainiak Brunete juridikoa mobilizatuko du lehenbizi. Hemen prozesuaren unea hobeto ulertzeko zazpi gako.
Independentziarako prozesua “atzeraezina” dela azpimarratu du CUPek, eta prozesuan “eskuzabaltasunez” jokatzeko prest agertu da. Baldintzak jarri dizkio Junts Pel Siri. Argi utzi du alderdiez haratago doala prozesua, eta nork baino, zer, noiz eta... [+]
2004KO ABENDUAREN 30a, Eusko Legebiltzarrak Ibarretxe Plana onartu zuen Batasunaren ezinbesteko hiru botorekin –hiru alde hiru aurka–, honek aurreko aste eta hilabeteetan planaren aurkako jarrera argia erakutsi zuen arren. Ezustekoa tamainakoa izan zen euskal... [+]
The Guardian egunkari britainiarrak Artur Mas Kataluniako jarduneko presidentearen artikulua publikatu du astelehen honetan. CDCko buruak independentzia prozesuaren errepasoa egin du, Espainiako agintarien jarrera kritikatzearekin batera.
Nork irabazi du sezesio plebiszitua? Inork ez, ez baietzak ez eta ezetzak. Halere, horrelako kasuetan, batez ere aldebakarreko independentzia aldarrikapen baten ostertzarekin, baietzak gutxienez gehiengo osoarekin irabazi behar du nazioarteari mezu indartsua bidaltzeko.
CUPeko diputatu hautetsia den Anna Gabrielek Catalunya Radion adierazi duenez, zentzugabea litzateke Artur Masen aukeraketaren inguruan piztu den eztabaidak hauteskundeen ostean ireki berri den prozesua oztopatzea.
Espainiako hedabideen zalapartaren gainetik, Kataluniako hauteskundeen emaitza argia da: independentismoak hauteskundeak irabazi ditu. 135 diputatuetatik 72 dira independentistak (62 JxS eta 10 CUP), gehiengo independentista eztabaidaezina, areago kontuan izanda... [+]
Espainiako hedabideen zalapartaren gainetik, Kataluniako hauteskundeen emaitza argia da: independentismoak hauteskundeak irabazi ditu. 135 diputatuetatik 72 dira independentistak (62 JxS eta 10 CUP), gehiengo independentista eztabaidaezina.
Plebiszitu izaera denek aitortu dioten hauteskundeak independentziaren aldeko indarrek irabazi dituzte: 72 eserlekurekin gehiengo osoa eskuratu dute Junts Pel Sí eta CUPek, eta bototan gutxigatik ez dira heldu %50era. Espainiako gobernuak ‘knockeatuta’... [+]
Ez dut uste ordea Mas ez den beste hautagairik presidentea izango denik. Finean, Mas CDC, ERC, Omnium eta ANCren arteko akordioaren hautagaia baita, ez alderdi batena soilik.
Mundu osoko hedabideetan izan du oihartzuan irailaren 27ko Kataluniako plebiszituak. Hauek hauteskunde autonomiko arruntak baino gehiago izan direla nabarmen geratu da, baita independentismoak irabazi dituela ere.
Gehiengo absolotua lortu dute indar independentistek irailaren 27ko plebiszituan. Parlamentuko 10 eserlekurekin, CUP hautagaitza ezkertiarra giltza bihurtu da independentziarako bidean.