Què és LanEus?

LanEus és un pla estratègic per a la nostra lluita. No és una oferta per a la lluita que fa una empresa en particular. Aquest camí de lluita hauria de permetre que s'iniciïn alguns processos de normalització del basc.

El món del treball segueix, per tant, necessitant euskaldunizarse.

De cara a casa, el sindicat LAB ha fet molts passos per a euskaldunizar, i volíem tirar fos aquests passos que havíem donat de cara a l'interior. El sindicat, igual que el món laboral, es va crear en castellà, i ara l'objectiu del pla estratègic és traduir-los al basc. L'any 2000 el sindicat va aprovar en el congrés la seva pròpia política lingüística, declarant així el basc com a llengua oficial del sindicat.

Quines són les principals novetats d'aquest pla de lluita?

La principal novetat que ha introduït ha estat situar el repte de la normalització del basc dins de l'acció sindical. Hem situat els drets lingüístics dins dels drets laborals i utilitzarem totes les eines que té el sindicat per a euskaldunizar el món laboral: mobilitzacions, negociacions, aliances…

I els eixos principals?

A més del que acabo d'esmentar, realitzar un procés per a normalitzar l'euskaldunización del món laboral; protegir els espais respiratoris del basc; veure el basc com a inversió; reconèixer els drets lingüístics als treballadors i treballadores; i comprendre el món laboral des d'una perspectiva integral, començant per l'ensenyament obligatori.

Apostant per la normalització lingüística en temps de crisi.

La política lingüística és una cosa dinàmica, per la qual cosa les propostes han de partir d'una anàlisi social. Nosaltres vam veure que, amb l'excusa de la crisi actual, s'estan aprofundint en les polítiques neoliberals; això pot ser una oportunitat i un risc per a nosaltres. Hi ha dos models en la col·lisió: La del capital, és a dir, la que promou el model neoliberal i les relacions laborals en castellà, i l'altra que busca el canvi, basada en la garantia dels drets socials. En aquest canvi situem la transformació de les relacions laborals. De fet, els diners canvia de mà, però no desapareix. El que nosaltres reivindiquem és que no podem veure el basc com una cosa deficitària, hem de veure-ho com una inversió de futur. Volem vincular el basc i el món laboral amb el procés polític que viu Euskal Herria.

El pla estratègic és, per tant, part d'un procés més ampli.

A Euskal Herria en els últims anys s'ha construït un procés de normalització i el basc també necessita el seu procés de normalització; i què dir, en el món laboral. Segurament, l'àmbit socioeconòmic és el que menys s'ha avançat en aquest moment en la normalització del basc. D'altra banda, la influència de la llengua en el desenvolupament d'un poble és molt gran. Les llengües tenen diferents funcions i una d'elles és la de l'àmbit socioeconòmic. Al cap i a la fi, és una estratègia nacional. Cada sector i territori té el seu ritme, però tenint en compte la situació sociolingüística l'objectiu és el mateix per a tot el País Basc; no podem entendre-ho d'una altra manera, és una estratègia confederal que serveix per a tots els àmbits administratius i pobles. A l'hora de la seva execució posterior correspon a cada federació reflexionar i adequar-se a la seva realitat.

No obstant això, les institucions també tenen polítiques lingüístiques.

Des de les administracions no s'impulsa una veritable política lingüística en el món laboral. Les polítiques lingüístiques suposen sempre un canvi de realitat, i per a això cal fer una anàlisi de la realitat. És curiós, no s'ha fet una anàlisi de la situació del basc en el món laboral. No almenys per part de les institucions públiques. Posen en marxa polítiques sense tenir en compte el rumb.

Hi ha qui insisteix molt en la imposició del llenguatge en el món laboral.

L'idioma és l'opció i no la imposició. L'ús del basc és un dret de tots, i això no s'imposa, es garanteix.

Quina importància tenen els convenis per a executar una estratègia d'aquest tipus?

Hem identificat algunes àrees d'influència i aliances; tot això l'haurem de fer a través de la col·laboració. Quant a l'àmbit d'influència, com a sindicat, hem d'incidir en l'àmbit laboral: cal buscar acords entre els treballadors perquè l'actitud hegemònica a favor del basc sigui. D'altra banda, tenim l'estratègia popular, com a sobirania pròpia. Volem ser motor i esperó en la tasca de traduir el món laboral, però per a això hem de treballar sobre vies basades en l'aliança; només és impossible.

Consensos també dins del sindicat. De fet, el pla l'heu fet a través d'un procés participatiu.

Volíem que des del principi tinguéssim una reflexió sindical. Vam recollir les opinions de més de 150 persones: Militants de LAB, militants d'Ernai i Sortu, gent de la cultura basca, particulars… Utilitzem diferents formes: entrevistes personals, grups de debat, esborrany de debat i aportacions... El procés va ser participatiu, públic i ampli. De totes maneres, encara és un procés inacabat, hem reflexionat, però ara falta posar en pràctica l'estratègia dissenyada.

Quin acolliment ha tingut?

En el si del sindicat ha tingut un acolliment molt positiu, ja que ha estat majoritàriament compartida. També és cert que el major repte que tenim és el de dur a terme; en aquest moment, tal com estan les relacions laborals en tots els territoris, no serà fàcil. No obstant això, hi ha un convenciment per sobre de tot.

Crec que un dels pocs sindicats és el que ha fet una estratègia definida. La necessitat de definir el rumb és una de les principals llacunes de les accions que es duen a terme des de les institucions públiques.