La petita ciutat de Monein, en Biarno, és ja molt coneguda a la Casa Blanca de Washington: La senyora Jacqueline Roussie escriu tots els mesos una carta al president estatunidenc, Barack Obama.

El mes de gener passat va dir: “Com a milions de persones amants de la llibertat, m'alegra molt saber que has decidit alliberar els tres últims cubans empresonats tan injustament als Estats Units. Aquest primer pas, i el restabliment de les relacions diplomàtiques entre el vostre país i Cuba tal com vostè ha anunciat, hauria d'obrir una nova etapa de respecte entre tots dos països. Estic convençut que aquesta decisió portaria un toc de felicitat a la vostra família en el naixement de cap d'any”.

Jacqueline Roussie, que escriu tots els mesos a Obama –72 anys, professora de matemàtiques retratada avui–, es va enamorar de l'illa en la seva visita a Cuba en 2003 amb el seu marit Claude i va començar a interessar-se pels Cinc que allí eren tan famosos. Des de Biarno ha intentat ajudar-los.

A continuació , Roussie li diu a Obama en un escrit que ha fet públic en la zona esquerrana de Le Grand Soir: “Amb aquesta carta, sent el número 74 que li he escrit, m'agradaria esmentar-li un altre cas dolorós, que està lligat a les relacions entre Cuba i els EUA i que s'està callant: El cas d'Ana Belén Montes”. L'agent Montes, detingut en 2001 i condemnat a 25 anys de presó per un delicte d'assassinat, és la història d'una dona que va realitzar l'espionatge cubà en el més alt nivell dins dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units.

Neta d'emigrants asturians i filla d'un metge militar originari de Puerto Rico, es va fundar en 1957 en una base militar alemanya. Després de diplomar-se en relacions internacionals per la Universitat de Virgínia, va ingressar als 28 anys en el Servei Militar d'Intel·ligència dels Estats Units (Defense Intelligence Agency, DIA). Després de set anys com a analista, els seus superiors li van enviar a l'Havana, en el marc d'una missió diplomàtica, per a estudiar l'organització dels militars cubans. Més tard, en 1998, quan el papa Joan Pau II va marxar a Cuba, Montes es va dedicar a la clandestinitat.

A pesar que alguns asseguren ara que Montes ja treballava des del principi en favor dels cubans, des de 1985, era el principal analista de la Cuba de DIA en anys previs a la seva detenció. Igual que molts agents d'elit, va haver de passar la prova del polígrafo en diverses situacions sospitoses i ho va aconseguir. La seva família confiava plenament en ell: Tito i Lucy són dos germans que treballen en l'FBI. El seu ex nuvi també era agent de DIA.

Mentrestant, com va quedar provat en el judici, Montes estava fent un treball equiparable a les novel·les més clàssiques de l'espionatge. Des del seu alt càrrec controlava tant els agents i xarxes que els Estats Units tenia a Cuba com els ianquis sabien dels agents que els cubans tenien als Estats Units. Amb els seus contactes a l'Havana es comunicava per telèfon públic i per radi per a informar-se.

Diuen que va ser Montes el que va especificar als cubans on l'exèrcit ianqui d'El Salvador tenia una base militar clandestina, que després va ser atacada per guerrillers salvadorencs.

Espia creient

Agent de contraespionatge Scott W. Montes va ser detingut el 20 de setembre de 2001, després que Carmichael intentés esclarir les sospites sobre Montes des de la DIA. Després del judici i la condemna, Carmichael va escriure el llibre donant la seva versió de l'espia més qualificada que els cubans han tingut fins ara als Estats Units.

És significatiu el títol que li va posar: True Believer, que hauríem de posar en basc l'Autèntic Creient o Veritablement Convençut. Carmichael va copiar al filòsof Eric Hoffer (1902-1983), qui va posar el mateix títol a una obra que descriu el component psicològic dels moviments de masses i dels líders i militants polítics, la creença en una gran causa, la seguretat que li atorga la defensa de la causa.

De fet, durant i després de tot el judici, Ana Belén Montes ha mostrat en les seves cartes de presó que no va fer un treball a favor del poder socialista cubà per diners, sinó perquè creia que els cubans tenien dret a fer el seu propi camí.

Malgrat negociar amb el fiscal perquè acceptés una condemna de 25 anys eludint la pena de mort, Montes va dir en l'últim discurs del judici: “Senyor jutge, estic davant vostè perquè he fet algunes coses, no a la llei, però seguint la meva consciència. La política amb Cuba del nostre govern és cruel i injusta, profundament agressiva, i he sentit una necessitat moral per a ajudar l'illa a defensar-la contra l'intent d'imposar el nostre sistema polític i els nostres valors”.

I més endavant: "Potser és moralment menyspreable la meva manera de respondre a la nostra política de Cuba. Potser el dret de Cuba a viure lliure de les pressions econòmiques i polítiques no justifica que jo hagi contribuït al fet que Cuba es defensi a través d'informacions secretes. Només puc dir que he fet el que em va semblar just per a resoldre una injustícia greu”.

Avui Ana Belén Montes és la presa 25037-016 a la presó militar de Carswell. Ho tenen en la secció de psiquiatria, encara que ell no té problemes psíquics. Després de 14 anys, la tenen en aïllament total. Pot veure al seu pare i als seus familiars de tant en tant, no a ningú més. Està prohibit realitzar trucades telefòniques, premsa, llibres, televisió, paquets externs.

El restabliment de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba després de la signatura per part de Barack Obama i Raúl Castro, l'alliberament dels detinguts per l'espionatge en el tracte. Els ianquis han alliberat els tres últims dels famosos Els Cinc.

A canvi, els cubans van deixar en llibertat a l'americà Alan Gross i a un misteriós cubà, que després es va saber que Rolando Sarraff Trujillo era l'alt càrrec que la cia tenia infiltrat en els serveis secrets de Cuba. Pel que sembla, amb l'obra de Sarraff Trujillo, la CIA es va llevar la màscara als famosos Els Cinc... i a la mateixa Ana Belén Montes.

Des de Monein, Jacqueline Roussie ha escrit al president Obama demanant-li un indult per a la dona que ha d'estar empresonada fins a 2027: “Ana Belén Montes, obeint a la seva consciència, ha estat d'alguna manera la precursora de les noves relacions actuals de Cuba i els Estats Units”.