Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

'Xarxa-washing' al servei de l'imperialisme

L'alter ego d'Erich Honecke, en Twitter, va tuitar irònicament que no es pot negar que els Estats Units té molta sort, es fa una llista de països enemics i aquí sorgeixen les “revolucions” que cal defensar o els “terroristes” que cal atacar. A vegades la sort és tan favorable que “per casualitat” els seus amics aconsegueixen donar un cop d'estat, o en el pitjor dels casos, munten un exèrcit del matí a la nit i desenvolupen la seva capacitat per a fer una guerra civil. Si no aconsegueixen la victòria, tenen el comodí d'Oncle Sam: Bombardejos de l'OTAN. Una vegada que el país està destruït i en mans d'amics dels Estats Units, és necessari reconstruir-lo. El negoci és rodó per a les empreses occidentals que prenen el control de l'explotació de les matèries primeres i reben l'encàrrec de les obres de reconstrucció per a controlar l'economia. Tot això té un preu que posarà el sector financer occidental, on no hi havia deute es genera deute i la colonització econòmica bufa amb vent. El problema és que els “lluitadors per la llibertat” (sic) solen tenir una ideologia extremista islamista, però bo, aquí també pot haver-hi negoci, no està tan mal perquè la destrucció, la pobresa i la por s'estenguin en els territoris que cal dominar i colonitzar.

Més que l'atzar, l'increïble és la ceguesa d'alguns. En Youtube, a partir de 2006, el general Wesley Clark ha donat a conèixer en les seves conferències i entrevistes quin ha estat el pla des de 2001: “Hem d'acollir set països en cinc anys”, va repetir el general. Entre ells es troben l'Iraq, Líbia i Síria. Des de llavors han passat moltes coses, entre elles el bombardeig de Líbia per part de l'OTAN, el reconeixement oficial de Qatar que centenars dels seus soldats van lluitar pels rebels a Líbia, l'assassinat de Kadafi per part d'alguns que parlaven l'espanyol de Colòmbia i el suport de Turquia, Occident i els estats de la Península Àrab han subvencionat i armat als rebels sirians, la majoria d'entre ells. Una vegada més, igual que Occident va sembrar la llavor d'Al-Qaeda, reconeguda per Hillary Clinton, ara ha sembrat la d'Isis (Estat islàmic).

Mentrestant, alguns sectors de la “esquerra radical” d'Occident han protegit cegament els rebels de Líbia i Síria per inanitat o mala fe. Pel que sembla, les injustícies de la resta del món no mereixien la seva atenció, només els interessaven les injustícies dels països d'alta sobirania i relativament alta justícia social. Però, si sabien que els seus articles i manifestos no afectaven les actituds dels governs de Líbia i Síria, quina era la seva funció conscient o inconscient? Crear les condicions que justifiquin (o rebaixin les crítiques a les intervencions de l'imperialisme occidental) en la nostra societat, demonitzant alguns governs i idealitzant les oposicions. En altres paraules, a l'imperialisme se li renta la cara amb un discurs de “esquerra radical”: Xarxa-washing.

Una vegada conquistats els països, l'esquerra occidental perd interès per ells. Per exemple, Líbia és avui un infern comparat amb 2010, però a la majoria dels “progre-comunistes” els és igual. Ara tenen una nova joguina: els refugiats. Defensant el dret a l'asil tranquil·litzaran les consciències. El que passa és que els refugiats no són un fenomen natural, una causa imperialista explica la seva fugida i, en aquest cas, els perdedors seran els països d'origen, perdent els millors cervells en benefici dels països rics.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


El que té nom ja té nom

Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]


2025-02-19 | Castillo Suárez
Porcelana Irabia

Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


2025-02-19 | Sonia González
'Shop like a billionaire'

Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]


Nazioartekotzearen iruzurra

Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]


Eguneraketa berriak daude