Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Lliure mancant la jove

  • Des que Gaztea va canviar de rumb i va optar per les fórmules de ràdio comercials, no existeix una cadena pública de ràdio que mostri l'escena basca en la seva diversitat. Excepte en algunes actuacions aïllades, els grups que s'allunyen de l'easy-listening tenen poc espai en les ones. Les ràdios lliures o sorgides de la iniciativa popular són, en molts casos, l'únic altaveu d'aquesta mena de grups. Quins criteris observen aquestes ràdios a l'hora de triar la línia musical?

23 de setembre de 2015

Alguna cosa més que una simple abreviatura de nom es va produir en 2006, quan el que era Euskadi Gaztea es va convertir en un pur Gaztea. En veure que es baixaven les dades d'audiència, que en aquest moment sonava a prop de 50.000 persones, van decidir canviar d'arrel el model, situant l'audiència en el centre. Des de llavors, s'ha anat acostant a poc a poc a una fórmula habitual de ràdio comercial, i en l'actualitat, dos dits són suficients per a explicar les seves diferències amb una cadena com 40 Principals: que discriminen positivament les cançons en basca –una de cada cinc és una cançó euskaldun– i que els locutors parlen en basc. Però també s'està qüestionant des de fa temps l'ús del basc. En 2004 es va posar en marxa la col·laboració amb Kike Amonarriz i Joserra Garziia per a crear un interessant laboratori de llenguatge no formal entre els joves. Però aquesta col·laboració es va veure interrompuda per l'abreviació del nom. Des de llavors, els membres de la direcció de la cadena han destacat en més d'una ocasió el seu desig d'arribar a oients castellanoparlants.

No hi ha emissores que mostrin una imatge completa de l'escena basca, ja que l'eina més eficaç per a això va ser la que va canviar d'objectiu. Les melodies fora de l'easy-listening no tenen cabuda en Gaztea si no és en la Cara B –el nom és significatiu; la resta és la Cara A–. Tret que Mikel Makala hagi reivindicat un Radi 3 en basc, de moment, la música basca que no entre en el primer cop a cau d'orella tindrà poc lloc en les ones. A excepció d'alguns programes de ràdio pública –els entrevistats han esmentat Musikatea, Portobello, Cara B i La Jungla Sonora, que va desaparèixer al juliol–, només queden les ràdios lliures o les creades de la iniciativa popular als músics que s'allunyen de les fórmules comercials. Però, com viuen la música en aquesta mena de ràdios? És lícit exigir que es completin les mancances de les ràdios públiques? Quins criteris observen en triar la línia de les cançons? Aitziber Zapirain, Jon Aranburu, Ió Etxebarria i Maite Bidarte, cadascun pel seu costat, han parlat sobre els casos d'Antxeta, Hala Bedi i Info7, entre altres.

Més accessibles que els públics

Bidart considera que les ràdios sorgides de la iniciativa popular no poden suplir les deficiències de les ràdios públiques, tant en l'àmbit informatiu com en el musical. “No sols és un factor econòmic, sinó que també té molta importància el capital humà. Programar la música de manera correcta durant 24 hores significa que almenys una persona ha de treballar en això, i desgraciadament, almenys en el cas d'Info7, això és impossible”. A Aranburu li sembla que les ràdios públiques i comercials els empenyen a la contracultura, però, almenys, Hala Bedin, estan satisfets amb aquest caràcter underground. Zapirain, per part seva, creu que les ràdios sorgides de la iniciativa popular, més enllà de la música, ofereixen un servei públic, independentment que les cadenes públiques compleixin o no.

“Som accessibles”, diu Bidart. “A diferència del que ocorre en la ràdio pública, els músics novells tenen les portes obertes, poden relacionar-se directament”. Segons ha recordat, durant aquest curs s'ha apostat per la música en directe en el magazine Kalegorri, en Donostia. Els divendres, en el Txoko dels Creadors, han convidat a desenes de músics, entre ells a Gose, Joseba Irazoki, Ruper Ordorika, Andoni Tolosa Morau… però també a moltes bandes emergents. A més, des que es va crear la ràdio, tenen en marxa un format anomenat Euskal Kantu Berria, que permet a qualsevol grup realitzar una breu presentació d'una cançó del nou disc, explicant quina és la cançó que s'escoltarà i per què és especial. Cada vegada que es programa la cançó –cada dues o tres setmanes– s'emet una presentació prèvia dels membres del grup. Bidart ha destacat que, a més de fer costat als grups musicals, l'emissora de ràdio Info7 se suma a altres iniciatives que fomenten la construcció popular i els models alternatius com el festival de música Euskal Herria Zuzenean. “Tenim un acord amb ells, tots els anys farem una sessió especial. Enguany, han estat els de la sessió Zebrabidea de la Xarxa de Roses, i nosaltres hem fet tascons especials, presentant als grups que han participat en el festival i les seves cançons”.

Suposem que canvien els criteris musicals de les ràdios d'EITB i que mostrin la diversitat musical d'una manera adequada. No obstant això, Etxebarria creu que no se semblaria molt a la graella d'Hala Bedi: “Continuaríem sent l'aparador de molts grups incipients o underground, perquè creiem que, com som originaris de la iniciativa popular, per a molts grups és més fàcil venir a nosaltres. Aquesta és una de les nostres funcions, ser el trampolí dels nous equips”. I ho fan: quan els equips els porten el seu primer treball, els asseguren que posaran Hala Bedin –com asseguren a tots els altres–. “Això els enforteix”.

L'oient no és pitoa

Zapirain ha recordat el gran repte de les ràdios basques: unir al poble, fomentar el basc, inclosos els euskalkis, i per a això, oferir una ràdio d'informació general euskaldun. Tots els àmbits estan enfocats a aquests objectius, així com l'oferta musical. “Això no vol dir que no difonguem cançons fetes en altres llengües. Sí, per descomptat, però en grandària i donant prioritat al nostre”. S'esforcen per oferir un espai especial als grups musicals de la comarca i, al seu judici, la xarxa Euskal Irratiak –formada per Antxeta Irratia, Gure Irratia, Xiberoko Botza i Irulegia- continua sent una eina molt important per a donar-se a conèixer a molts. “Els músics necessiten radis com nosaltres, però, més encara, nosaltres mateixos, com a ràdio comunitària, tenim una gran necessitat d'ells”. Moltes vegades repeteixen una frase: l'oient no és pitoa. “Sembla una frase feta, però ens centrem en la qualitat més que en la quantitat”. Donen prioritat a la música basca, posant cançons de tota Euskal Herria. Quant a l'audiència, no tenen molt en compte, ja que no tenen eines per a això. “Tanmateix, diria que perquè sabem quin és el nostre treball no li mirem molt”.

D'aquesta manera, posen en antena tots els treballs que arriben a Bedi, ja sigui en moments en els quals només s'escolta música, ja sigui en programes de ràdio o magazins. No fan distincions d'estil i també posen melodies que no són fàcils d'escoltar, encara que amb menys freqüència. Tenen dos radis i els criteris no són els mateixos: En la ràdio Hala Bedi Bat, en els intervals de només música, posen sis temes dels discos nouvinguts en basc, i si no són en basc, tres. Hala Bedi Bin, per contra, és la música en basca la meitat del que posen. Els locutors, segons el programa, parlen tant en basc com en castellà –segurament l'exemple més conegut en basc serà el de 3 Corxeres–. No fan mesuraments d'audiència i, per tant, els oients tenen com a únic mesurador el que han dit al carrer.

Segons Bidart, en l'Info7 també hi ha una clara aposta per la música basca, encara que també hi ha lloc per a grups de fora d'aquest àmbit. Aposten per la música autòctona i per una música de qualitat. Reconeix que aquest criteri és incert i de qualitat, la qual cosa no, el que és comercial i el que no. “No sols es tracta del que s'escolta en la ràdio, sinó també del que no s'escolta. En l'Info7 no escoltaràs Shakira, Mikel Erentxun o L'Orella de Van Gogh, però escoltaràs a Bob Marley, U2, Snow Patrol o Carrer 13”. Li sembla que hi ha un lloc on millorar: com no tenen a ningú arreglant la programació musical a temps complet, un programa decideix l'emissió de manera aleatòria. Donen a la màquina alguns criteris, com la música més tranquil·la al matí i més dura a la nit.

No obstant això, creu que el funcionament d'aquesta manera pot portar problemes: “Com la màquina no té en compte la data de la cançó, no és d'estranyar que s'escolti una cançó de trikitixa verbenero dels 90”. No tenen el costum de posar una cançó una vegada i una altra perquè es converteixi en moda, i posen sempre les cançons intactes. Ha reconegut que a mesura que es va omplint la graella de programació li han anat fent menys lloc a la música, si bé encara es reserva l'espai de les tardes per a les actuacions musicals especialitzades: música clàssica, reggae, rock&roll, heavy… El pròxim curs es posarà en marxa una sessió de jazz. “Atès que les sessions es realitzen de manera voluntària, és un gran compromís realitzar una sessió setmanal o quinzenal”. Encara així, convida a tots aquells que vulguin fer una sessió de música, especialment a les dones. Tenen les portes obertes.

 


T'interessa pel canal: Musika
'Itoiz, udako sesioak' filma
“Itoizek eragindako emozioen bideari eutsi diogu, Juan Carlosek egin duen benetako prozesua jaso dugu”

Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.

 


2025-01-24 | Xalba Ramirez
Olaia Inziarte, o el que té molt a dir ho diu molt (i gràcies)

Serradures
Olaia Inziarte
Colla, 2024

-------------------------------------------

Catorze cançons escrites en època de depressió. Així ho va presentar Olaia Inziarte en el primer batega night en basc que ara no es pot esmentar. Obre el disc la peça bru-ta-l... [+]



2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


Estrelles del futur

Euskal Herriko Gazte Orkestra. Trobada d'Hivern
Director: Iker Sánchez.
Narrador: Kepa Errasti.
Programa: Obres de Britt i Beethoven.
Lloc: Teatre Victoria Eugenia de Donostia.
Dia: 2 de gener.

-----------------------------------------------

Després de 27 anys de marxa,... [+]







L'orgull és nostre, fotre!

Fatxenderia, fotre!
QUAN: 5 de gener.
ON: En el Kafe Antzokia de Bilbao.

----------------------------------------------------

 

Mentre omplia la sala, mirant cap avall després de la barana de dalt del teatre, he estat jugant a veure si trobada a algú més jove que jo abans... [+]



2025-01-15 | Aingeru Epaltza
De Houston al Navarresa Sorra

Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]


Demà d'any nou

El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]


2025-01-14 | Xuban Zubiria
Grup de música Odolaren Mintzoa
La salutació arriba, la veu seguirà
La trajectòria musical de 17 anys serà clausurada en el concert que oferirà Odolaren Mintzoa el pròxim dia 25 en Usurbil. Entorn del concert de clausura s'ha organitzat un programa de tot el dia. Els grups locals amb els quals han treballat en el projecte prendran l'escenari:... [+]

2025-01-10 | Iker Barandiaran
Ritu de vida

Alosia
Perlata
autoproducció, 2024

----------------------------------------------------

El grup d'Arrasate Perlata ha publicat un nou treball. Té diversos discos a la seva esquena i el seu últim treball és punk, Oi! i va ser un documental en homenatge a la irrepetible... [+]



2025-01-09 | Estitxu Eizagirre
Sumant una iniciativa, aquestes són les nou places de llibres i discos en basc per a enguany.
Qui vulgui conèixer les novetats de la cultura basca i comprar directament a autors i editorials, té al llarg de l'any diverses fires i iniciatives. Alguns tenen una tradició de molts anys i altres són més recents; molts d'ells són temàtics i altres generalitzats... [+]

Que segueixi l'akelarre antifeixista

FERMÍN MUGURUZA 40. ANIVERSARI
Quan: 21 de desembre.
On: Bilbao en el Sorra.

-------------------------------------------

Cada any es vesteix de festa Bilbao el 21 de desembre. La sidra i el talo, protagonistes de la jornada, és el dia de la fira de Sant Tomàs. Enguany, a... [+]



2024-12-30 | Ahotsa.info
L'última edició multitudinària d'Hatortxu Rock en Atarrabia a favor de la tornada a casa de presos i exiliats bascos
Milers de persones s'han donat cita en la penúltima edició del festival solidari Hatortxu Rock, que enguany compleix el seu vintè aniversari. El festival, creat per a donar suport i suport als familiars dels presos polítics bascos, s'acomiada de l'última edició que se... [+]

2024-12-30 | Jon Torner Zabala
'Bagare': 50 anys d'himnes pel basc i la identitat basca
La cançó Bagare va ser creada al desembre de 1974 pel zeanuri Gontzal Mendibil i Bittor Kapanaga en el seu caseriu d'Olaeta (Aramaio). Posteriorment es va convertir en un himne pel basc i la identitat basca.

Eguneraketa berriak daude