D'una banda, la LOMCE del Govern espanyol, i per un altre, el Pla Heziberri del Govern Basc. Com heu iniciat el curs?

La incertesa és la principal característica d'enguany, almenys a principis de curs. La LOMCE està en vigor i cal aplicar-la, però és evident que hi ha possibilitats que se suspengui la llei o no s'apliquin almenys els seus elements més pessimistes, i les eleccions espanyoles també són immediates. Hem de convertir aquesta incertesa en una oportunitat perquè l'educació i els agents públics construeixin conjuntament un sistema educatiu propi i converteixin tot aquest treball en llei, en els parlaments que puguem.

Però estan aplicant la LOMCE?

Els dos pilars principals de la LOMCE són, d'una banda, el currículum que ells mateixos han establert, i en aquest àmbit nosaltres treballem el currículum basc a través dels materials didàctics d'Eki. D'altra banda, hi ha proves d'avaluació; l'any passat l'administració va plantejar la prova pilot en dues ikastoles i en dues d'elles es van negar a examinar-la. Ens sembla bé fer un diagnòstic d'avaluació en la meitat de l'Educació Primària, però no compartim en absolut el plantejament de la LOMCE, perquè els objectius que ha de tenir per a nosaltres una avaluació diagnòstica són diferents als de la LOMCE. Per tant, alguns aspectes de la llei seran d'aplicació obligatòria, però en l'àmbit curricular, a les aules i en el nostre dia a dia l'aposta de les ikastoles és i continuarem sent el currículum basc.

Ha esmentat les eleccions a Espanya. El resultat serà clau perquè se suspengui d'una vegada per sempre l'avaluació o les revàlides de la LOMCE.

Sí i sembla que pot succeir, aquesta és la nostra esperança, però no puc saber-ho, no tinc una bola màgica per a predir el futur. En qualsevol cas, nosaltres seguirem el nostre camí, treballant com fins ara, estigui o no la LOMCE, perquè aquesta llei està condicionant massa l'agenda dels agents educatius del nostre país.

Les eleccions acaben de canviar el Govern de Navarra, així com la situació que viuen nombrosos ajuntaments navarresos i navarreses. Com afectarà això a les ikastoles locals?

Tenim moltes esperances amb el nou govern, amb l'anterior canvi d'actitud és brutal i creiem que alguns canvis es donaran de manera inevitable, i esperem que sigui a curt termini. Per exemple, que el material que tenim a través d'IkasElkar no estigui prohibit en els centres educatius de Navarra, que no segueixi al marge del programa de gratuïtat, perquè sabem quins arguments va utilitzar l'anterior govern per a això, sobre el plantejament d'Euskal Herria que es feia en aquests llibres de text. Al mateix temps, creiem que cal trencar la zonificació, el basc ha de ser oficial en tots els territoris de Navarra i cal donar l'oportunitat d'estudiar en basca. Tenim l'esperança que les ikastoles que estan en l'actual zona no vascófona rebin l'ajuda i el reconeixement que necessiten. En els llocs on no existeix el model públic D, la difusió de l'ensenyament en basc ha de fer-se de forma equilibrada i planificada entre tots els pobles i agents educatius.

El conseller navarrès d'Educació, José Luis Mendoza, ha dit que donarà l'opció de publificar les ikastoles de la zona no vascófona.

El nostre plantejament no és aquest, ni molt menys. Creiem en el nostre model, creiem que hi ha diferents opcions educatives i que la nostra és l'adequada. El treball realitzat a Navarra ha estat un treball popular i aquest model continua sent molt important per al desenvolupament de l'educació basca.

En Ipar Euskal Herria, per contra, no hi ha res nou. La ikastola Kaskarotenea de Ziburu (Bizkaia) ha començat el curs almenys en un nou edifici. La pressió ciutadana ajudarà a millorar la situació de SEASKA?

És necessària la solidaritat i implicació de tots els agents d'Euskal Herria. És una aposta increïble la que s'ha fet en Iparralde i està donant bons fruits, per exemple, si ens fixem en els resultats de Baxoa. Si volem normalitzar l'educació en basca, és fonamental que SEASKA sigui forta i per a això necessitem l'ajuda de tots. Hem fet una crida especial a les institucions a implicar-se molt més en aquest tema, perquè sovint ens escoltem expressant el nostre reconeixement i solidaritat als representants de les institucions públiques, però en els últims anys l'ajuda real ha estat molt escassa, molt lluny de les necessitats que tenim. Els ciutadans sabem que respondran, les ikastoles també ho faran a través del fons de solidaritat, però també necessitem la tercera pota per a dur a terme el projecte.

I en la Comunitat Autònoma Basca, un dels principals reptes serà la Llei de l'Escola Basca que elaborarà el Govern Basc per a integrar en la llei no sols la xarxa pública, sinó també la xarxa concertada.

És una llei ineludible, perquè l'única llei que tenim en aquest moment, la Llei de l'Escola Pública Basca de 1993, només regula la meitat del sistema educatiu, la xarxa pública, i és necessària una llei que reguli tot el sistema, com en sanitat, comerç, etc. Quan es fa una llei es posen sobre la taula els objectius a mitjà i llarg termini, els agents tenen l'oportunitat de discutir-los i crec que és un moment molt oportú per a això. Sabem quins són els principals debats: impulsar el plurilingüisme centrat en el basc; el currículum basc; la funció del professorat, les condicions de formació i treball; millorar el rendiment de l'alumnat; i la definició del servei públic d'educació. Aquest últim serà el que més debat susciti.

Precisament, l'escola pública diu que només ells són públics i que haurien de tenir prioritat. Vostès, en canvi, han de redefinir el concepte de publicitat.

Entenem la publicitat lligada al servei, al servei que es presta al poble. Vincular la publicitat a la titularitat ens sembla un model jacobí i reaccionari, que ve de França i d'Espanya, i nosaltres hem de treballar en el nostre model. Tenim clar que aquest servei públic estaria controlat per l'Administració, però dins d'ell els agents haurien de tenir la possibilitat de diferents formes de gestió.

L'escola pública diu que si es fa una llei per a tots, de cara a aquesta gestió caldria igualar les regles de joc per a la xarxa pública i concertada, i que els nens amb necessitats especials (perquè són nouvinguts al País Basc, perquè tenen alguna discapacitat…) haurien de ser acollits de manera més equilibrada, ja que la majoria es concentren en la xarxa pública.

Coincidim en això. Un dels pilars bàsics del servei públic ha de ser la transparència i explicar on i com s'utilitzen tots els fons públics que s'utilitzen. I pel que fa a l'acolliment dels alumnes, encara fa falta un debat en profunditat per a saber quin és el plantejament sobre aquest tema. Avui veiem que es fa d'una manera molt desequilibrada tant en la xarxa concertada com en la pública i segons el país. L'Administració ha de definir la planificació, però si aquesta és l'aposta del poble, no podem deixar d'entrar i prendrem les decisions que hem de prendre. Des del punt de vista lingüístic, a més, és una aposta important.

Has esmentat abans els llibres de text Eki, l'essència del vostre projecte pedagògic. Quines són les bases d'Eki?

Es tracta d'un material didàctic nou i innovador perquè l'alumnat adquireixi les competències necessàries per a la vida. L'acrònim Eki inclou les principals característiques: Basat en el desenvolupament curricular basc, centrat en les Competències i recolzat en la pedagogia de la Integració (aprendre a mobilitzar recursos per a resoldre un problema de situació i poder utilitzar-lo en la vida). En els últims anys aquest ha estat el nostre gran repte, dissenyar el currículum basc i convertir-lo en un llibre de text. Enguany farem un salt important: Eki es desenvoluparà en suport digital en 38-39 ikastoles. És un repte per als anys i seguirem amb aquesta opció.

Hem abandonat el sistema de servei d'àpats dels menjadors escolars i hem conegut alguns menjadors gestionats pel propi centre, amb l'objectiu d'oferir als alumnes productes de l'entorn i de l'època. Té la Federació d'Ikastoles alguna línia de treball sobre aquest tema?

En principi, cada ikastola té llibertat per a triar el model que prefereixi i és cert que en diverses ikastoles tenen projectes molt interessants basats en la sobirania alimentària, treballant amb petits productors, elaborant productes del dia, cuinant en ells… Aquestes opcions exigeixen treball i responsabilitat, perquè no sempre és fàcil gestionar aquest tipus de projectes, però dins de l'educació integral dels nens i nenes creem que és fonamental tenir en compte aquesta matèria, i que és molt més sana i rica. En la ikastola en la qual jo soc lehendakari, per exemple, en la Ikastola Betiko de Leioa, hem apostat per aquest model, encara que no és fàcil donar menjar a 700 persones cada dia.

Recentment hem tret en Argia un reportatge sobre quatre ikastoles que estan treballant en l'avaluació educativa, deixant a un costat les notes habituals i avaluant i autoavaluant conjuntament a alumnes i professors. Us agradaria avançar cap a una nova forma d'avaluació?

El projecte pilot realitzat en aquestes quatre ikastoles està donant molt bons resultats. Les avaluacions diagnòstiques ens serveixen per a posar en marxa aquest tipus de projectes, realitzant una radiografia de la ikastola i detectant les febleses i fortaleses que pot tenir. Tenim la intenció de continuar amb el pla i estendre'l a altres ikastoles, perquè estem molt contents amb el que hem vist.

La festa del Kilometroak se celebrarà enguany en Usurbil i es basarà en tres pilars: igualitari, integrador i plural.

Destaca sobretot el procés, que s'ha realitzat en auzolan amb els agents locals i amb les entitats que operen en aquests àmbits. Al cap i a la fi, aquesta és l'essència de la ikastola, la d'ajuntar-se amb el poble. Han escrit un decàleg relacionat amb la integració i la mobilitat, per exemple, col·laborant, adaptant el recorregut… Vol ser un referent per a les pròximes edicions.

Quina relació voleu tenir amb l'administració i amb la xarxa pública?

Bé. Sempre estem disposats a col·laborar, amb les administracions i amb tots els agents educatius, no diguem en aquests moments, perquè estem davant algunes de les principals apostes. Quant a la Llei, ja hem esmentat anteriorment que tenim qüestions pendents de debatre, i a això hem de posar-nos com més aviat millor. No podem fer que cadascun pel seu costat, per exemple, tirem el que pensem del públic en els mitjans o el que sigui, sense buscar fòrums i punts de trobada per a un debat profund. A més, coincidim en molts elements i en uns altres tenim diferències, però haurem de compartir les opinions i les línies vermelles de tots si volem construir un sistema educatiu propi.

És, per tant, possible un sistema propi per a tot el País Basc? Quin és el camí?

En aquests moments, en part estem en això, a través del currículum basc, a través d'un plantejament plurilingüe centrat en el basc… En el dia a dia, a les aules estem en això, però és cert que el que necessitem ara és aconseguir un marc legal que reconegui i secundi tot això. Creiem que els dos governs que hi ha en Hego Euskal Herria poden confluir en això, en Iparralde és més difícil… I el que s'ha dit, la qual cosa reben els nostres alumnes en el dia a dia no està lluny del que rebrien en una Euskal Herria lliure.