Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'espasa no pertanyia a Dàmocles

Siracusa (Sicília), c. 405. Dionís I.ak –o Dionís el Vell– va aconseguir el poder de la colònia grega i es va convertir en tirà de Siracusa. Des de llavors, els seus enemics no li faltarien tant dins com fora de la casa.

En la cort de Dionís vivia un home anomenat Dàmocles, que envejava al seu senyor. “Si estigués en el seu lloc... Si jo tingués el seu poder... Si jo posseís els seus béns... Si jo fos Dionís...”, repetia constantment en els passadissos del palau. Un dia, Dionís va tenir notícia de l'enveja d'un cortesà, i va manar a Dàmocles que anés al seu encontre. “Haig d'anar-me i mentrestant et deixo el meu lloc”, li va dir, “així hauràs de fer els meus treballs i veuràs el duro que és governar”. Llavors va fer penjar sobre el tron un fi fil i lligat al fil l'espasa nua. Va obligar a Dàmocles a asseure's en el tron, amb la punta de la seva espasa penjant sobre el cap. “Veus l'espasa? Malgrat el menor canvi en l'ambient, caurà sobre tu”. Volia mostrar-li els perills del poder a través de la seva espasa, la qual cosa suposava estar envoltat d'enveja, conspiració i falsos afalacs. Dàmocles, horroritzat, es va agenollar als peus del seu amo, demanant perdó.

No sabem fins a quin punt la llegenda és veritable, però la va inventar plenament com a metàfora del regnat de Dionís. Dàmocles no va fer més que uns instants sota l'espasa de Dionís, però el tirà, a. Fins a l'any 367 va passar anys en el punt de mira dels enemics de tota mena.

Va lluitar diverses vegades contra els cartaginesos i va aconseguir grans victòries malgrat no aconseguir la total expulsió de l'illa. Va prendre el Rhegium i va estendre el poder del Siracusa sobre l'Adriàtic. Va ser conquistat i incinerat en Epiro, matant a 15.000 molosianos... A mesura que van augmentar els territoris dependents i els mercenaris adjacents, el nombre d'enemics a l'estranger va anar creixent. En Siracusa també hi havia una multitud d'enemics; la seva autocràcia va causar la decadència de la democràcia polisaca, i els aristòcrates van perdre el poder en les intrigues contra el tirà que s'havien mantingut des del principi del seu mandat. En el segle XV a. Va morir en un banquet en 367, enverinat, segons alguns, per ordre del seu fill i hereu, Dionís el Jove. La corda de l'espasa, suspesa sobre Dàmocles, s'havia tallat per fi amb el tirà sota.


T'interessa pel canal: Grezia klasikoa
Som fills de la cultura grega?

Golf d'Ambracia (Mar Jònic). En el segle XV a. 2 de setembre de 31. Els romans van aconseguir la victòria en la batalla naval d'Accio i van assegurar el control sobre Egipte. Per tant, l'hegemonia grega al Mediterrani es dona per conclosa en aquesta data, però la influència... [+]


Etruscan women in Greek eyes

Greece, a.C. Fourth century. Several Greek thinkers, such as Aristotle and Heraklides, wrote about the Etruscans, collecting a negative opinion about the people who lived in the center and north of the Italian peninsula. Etrurian women were especially criticized and historian... [+]


Camins dels marbres del partenón
El passat 24 de març, tres de les escultures del fris del Partenó han estat retornades a Atenes, concretament tres caps d'un nen, un cavall i un home.

Economia, política i idiotes
Amb el declivi de la civilització micènica, en l'Edat Fosca de Grècia i en l'Edat Arcaica també les paraules van delimitar la diferència entre el públic i el privat. De l'economia domèstica a la política de la plaça pública i de l'àmbit privat dels bous.

Amor Dissuasiu
Atenes, c. Segle V. Convocada per Pèricles, Diotima de Mantinea va arribar a la ciutat una sacerdotessa i filòsofa per a interrompre el brot de pesta que es prolongava durant deu anys, a la recerca de l'ajuda de déus i déus.

Arrapalak eta mugikortasuna Grezian

Antzinako Greziako hainbat tenpluen sarreretan, eskailerez gain, arrapalak topatu dituzte.


Drakoni prenent mesura
Atenes, c. 621 o 622. Drakon, que ostentava el càrrec d'arcont epònim de la ciutat, va ser el primer que va redactar un codi de lleis que s'estenien de manera oral fins llavors.

Partenoia ez du denborak desegin

Atenas, K.a. 448-432. Akropoliaren gailurrean Iktinos, Kalikrates eta Fidias arkitektoek diseinatutako tenplua eraiki zuten, Atena Partenos jainkosari eskainia.


Dones de Salamina
L'illa de Salamina, en el segle XV a. 480. Durant la Segona Guerra Mèdica, en el segon i últim intent dels perses per envair Grècia, la batalla naval entre tots dos bàndols va ser un punt d'inflexió: fins llavors els perses avançaven, però la batalla la van guanyar els... [+]

Egipte abans d'Aigyptos ''
Els antics grecs van cridar a Egipte Aigyptos i els romans Aegyptus, en llatí. D'aquí el nom actual del país africà.

La part més antiga de l'Odissea
En el santuari de l'Olímpia de Grècia han trobat una placa d'argila grega amb tretze versos de l'Odissea d'Homer.

Cultura clàssica de la violació
Grècia. Segle VII a. C. Van crear l'exemplar més antic de la sèrie de poemes Himnes homèrics, que recollia la història de la deessa Demeter.

Espoliació patrimonial
Sotheby's, Grècia i la legítima propietat
La casa de subhastes Sotheby's de Nova York acaba de presentar una demanda al Govern grec amb l'objectiu de “aclarir la legítima propietat” del cavall de bronze que es veu en la imatge.

Tesoro inesgotable per a l'Antikit
Entre 1900 i 1901, en un naufragi prop de l'illa grega d'Antikitera, es va descobrir la peça Mecanisme d'Antikitera, que es denomina Mecanisme d'Antichaquía, l'any 330 a. Al voltant dels anys 150-100.

Marató a la mesura dels reis inútils
Grècia, a. C. 490. En la batalla de Marató, els grecs van derrotar als perses. Heródoto, Plutarc i Llucià van ser informats de la victòria i, en la seva versió, la llegenda diu que Filipides va córrer de Marató a Atenes per a comunicar-li la notícia i que va morir... [+]

Eguneraketa berriak daude